Brossa!

Avui fa deu anys que es va morir Joan Brossa. Per mi el Warhol català, o millor dit, el Warhol era el Brossa americà. Polifacètic i pujolsià, per mi Brossa representa la sublimitat de la senzillesa, l'art Pop d'arrel catalana, i per tant singular al món, vaja... tot el contrari de la mediocritat i l'autoodi existent al nostre país.

Comença l'any Macià

L'amic del poble, l'avi de tots, l'independentista insurgent, el mite real, l'analista i estrateg com pocs, en definitiva, l'únic gran líder que ha tingut la Catalunya moderna.
Recordem-lo i honorem-lo!



75 anys del seu traspàs.

Bon solstici d'hivern!

HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

(...)

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.

El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.

La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.

J. V. Foix
El Port de la Selva, Nadal de 1953.

Tres engrunes.

Després d'un sopar-tertulia i copa i... amb el López-Tena ahir al Via Fora de Sants, us podria omplir tres blocs sencers sobre el Tribunal Constitucional i altres mandangues. Aquest home és una màquina, ho sap tot, és impossible rebatre'l perquè ho sap tot, algú ja ho intentava ja amb molta fe, però res, el millor que podies fer era escoltar i aprendre.
Doncs bé, no parlaré d'això, simplement llençaré tres breus engrunes, fruit de la meva lectura habitual i diària, com a bon torrista, de la premsa.
Primera. Els eco-feixistes ja hi tornen, després de la gran idea de limitar les velocitats amb clara vocació recaudatòria, ara es volen treure de la màniga prohibir llençar pedres als rius per no espantar els peixos (no faig broma), ni fer-les rebotar, sí, sí, aquell joc tant clàssic i fins i tot romàntic. La bojeria stalinista de controlar-ho tot arriba als seus límits.
Segona. No hi ha manera que TV3 (la seva) es pugui veure al sud de la nació. Això és com la cançó de l'enfadós, l'engany i les mentides són constants, ara el govern espanyol se'n renta les mans i diu que tot recau en el valencià. No foteu home, per qüestions de pàtria el Gobierno pot entrar fins al fons saltant-se estatuts i lleis, per altres coses no. Catalanes i catalans, ni un pas enrera, fins a la derrota final!
Tercera. Avui ha tornat a haver-hi bronca al Parlament, la premsa diu que la unitat dels partits catalans s'ha trencat altre cop pel finançament. Mireu ja tant em fa, per mi els bons són els meus, i ja sabeu qui són, el que vull plasmar ara i aquí és una cosa que em preocupa bastant. La distància i el cansament entre el poble i els diputats és a hores d'ara tant gran, que em fa por i vertigen saber les conseqüències posteriors. Em sap molt de greu, perquè sé i tinc constància que hi ha diputades i diputats que treballen i treballen sense parar amb el plus que es creuen el què fan, i crec que és injust que per culpa de la voragine i l'espectacle polític actual, no se'ls hi reconegui la feina i quedin per tant, absolutament desprestigiats. És una pena, de veritat.
Aquest post és gentilesa del mitiquíssim amic i patriota Rocker, el president de Sants, que després de portar pràcticament 20 hores seguides amb ell, m'ha deixat una aula de la Pompeu per mi sol per esplaiar-me a gust.

Salut i peles!

López-Tena a Sants

Aquest home és bo, molt bo, jo diria més, és vital pel nostre sobiranisme.
Avui el tenim a Sants fent un sopar-conferència al restaurant Via Fora! No cal dir que la colla pessigolla i torrista hi serem en pes.
Sants tremola (o es crema!).

Gràcies PSC-PSOE!

Gràcies un cop més sociates per mostrar-vos tal com sou.
Com que sou el pitjor que ha parit aquest país, pensava que ens tornaríeu a enganyar, tal com vareu fer el 30 de setembre del 2005 aprovant un bon Estatut i creant una expectació i una il·lusió al poble que feia temps que no experimentàvem, per l'endemà mateix esmenar-lo vilment.
Gràcies un cop més doncs, perquè ahir vam tornar a veure que sou els autèntics enemics de Catalunya, jugar amb la butxaca i el menjar de la gent és lleig i perillós. És curiós lo vostre, amb 30 anys haureu participat en dues LOAPAS, un bon currículum sí senyor. El drama però és que la gent us vota, us vota i us vota sense parar ni pensar, simplement per inèrcia i per por a una dreta espanyola ferotge, ai senyor! pobres innocents...
Companyes i companys, ara sí que ho diré ben clar i ben alt; desitjo profundament que el país caigui en la més absoluta decadència, un país sense diners, sense la seva llei més alta (l'Estatut), sense poder polític, amb un Parlament de fireta, amb atacs constants a la llibertat d'expressió i amb una tele i ràdio pública de tercera divisió. Així potser arribarem en aquella famosa línia vermella que ens permetrà fer el salt definitiu i trencar amb l'establert o morir definitivament dins el magma provincial espanyol. Així deixarem de patir, oh! quin descans...

Jaç

Dedicat a un company gran saxofonista, que ha estat a casa meva fins a les no sé quantes de la matinada escoltant i parlant de Jazz. Sé que és difícil d'entendre, però la secta és la secta.


Aquesta és la meva religió musical, no puc fer-hi res més.

El món al revés.

Lo què passa en aquest país és de jutjat de guàrdia o directament és perquè ens enterrin definitivament. Em costaria molt trobar un altre cas semblant al món, sigui en una empresa o en un país. Acaben de sortir els nous resultats de les audiències de ràdio a Catalunya i confirmen una vegada més que RAC1 amb en Clapés i companyia al capdavant puja, i que la ràdio publica nacional baixa i baixa i baixa sense fi.
En teoria, que una emissora baixi no ha de ser motiu de linxament generalitzat, pot tenir una mala ratxa, pot tenir un moment relocalització, etc... Però és clar, quan resulta que el que triomfa i ha triomfat temporada rera temporada a la teva cadena, o marxa a un altre dial o directament el fots fora, és que, o ens hem begut l'enteniment o directament vols destrossar el país.
Catalunya Ràdio amb el sociata Sarsanedas al capdavant, està trinxant l'emissora, però no només ho està fent tot al revés sinó que a més a més ha tingut els sants collons de dir que aquí no passa res, que els resultats són bons! Que Déu ens agafi confessats. Si això no és una estratègia sociata per desmembrar el país que algú m'ho expliqui.
Malgrat tot, encara en tenim país; me'n alegro moltíssim per RAC1, encara que la SER li passi per davant (sempre tindrem la quota espanyola en aquest país), és una cadena catalana i conscienciada de ser-ho que va pujant, i sobretot pel programa Versió RAC1, un programa que curiosament avui estat a Vic. El Clapés, el Sr. Marcel·lí (sóc ultra fan), el Sr. Canyellas, el mago Fèlix... han vingut fins a Vic a fer-lo en directe, i evidentment tots plegats ens hem fet un fart de riure. Crec sincerament que el seu humor enllaça directament amb l'històric humor irònic, surrealista i casolà del nostre país. Crec que ja n'he parlat en un altre post em sembla...

Foto: Sarsanedas; jo el proposaria per sapastre de l'any.

El pare Noel (Que no et prengui el pèl).

Tenim un país que no ens el mereixem, sempre surten coses que poc o molt t'acaben sorprenent. Ja ho diu un amic que està perdut pel Pirineu; el poble català és micològic, ens poden aixafar i arrassar, però sempre ressorgirà un bolet allà on menys t'ho esperis, molt pujolsià això, ja ho veieu.
Una colleta de l'Anoia s'han inventat una banda de rumba que no ho fan gens malament (el ventilador és força correcte), i que han tret una cançó que és molt divertida i diu moltes veritats.
Ells són els Terratombats i han fet un video clip que fa molt riure.

Màxim suport a Joan Tardà

Els gossos lladren, senyal que existim.
Màxim suport a Joan Tardà.
Que potser algú a aquestes alçades té previst quedar bé amb els espanyols? Després de tot el què ens estàn fent, va home va, quines penques!

Onze nadals i un cap d'any

M'acaba de caure a les mans un treball ben fet, d'aquells que et fan sentir cofoi de ser català, o sigui normal, d'aquells projectes però, que malauradament en aquest país passaran sense pena ni glòria, justament també perquè és un treball subvencionat, ja pagat abans de sortir diguem-ne, i per tant, el seu destí estarà a engruixir una mica més les lleixes de les llibreries, o a molt estirar la de les botigues de discs. No patiu no sortirà pas pel TN.
Aquest llibret-disc de poesies de J. V. Foix, titulat Onze Nadals i un Cap d'Any, està molt ben presentat, és curós i minimalista, i sobretot és molt interessant; no només pels propis poemes del Foix sinó perquè aquests, estan acompanyats d'il·lustracions del Dalí, Guinovart, Mompou, Tàpies, Sunyer, Miró... i musicats per una banda molt creativa. Els Poetristes.
L'Albert Vila, el Marc Serrats i el Titot han fet un treball elegant i modern. Vull destacar aquest últim adjectiu perquè en una història com aquesta, era molt fàcil caure en la inèrcia de sempre de contractar el típic grup de folc o de clàssica, per fer-ho ben nostrat i seriós, segur que seria un treball excel·lent però... pesat! Mare de Déu, ja m'ho imagino pesat amb ganes.
Musicar els poemes del Foix no és fàcil, doncs ells ho han fet bé, amb diversitat d'estils i amb un clar toc electrònic (la mà negra del Xerramequ hi és present). És un disc amb gràcia i que és fàcil d'escoltar, vaja, que es posa bé escoltar-lo. Jo us el recomano, pels amants a les bones lletres, pels amants a la música ben feta i pels amants del país, cerqueu-lo i compreu-lo.

J. V. FOIX
ONZE NADALS I UN CAP D'ANY
Eumo Editorial-HAAC/Fundació J. V. Foix/Propanganda Pel Fet

El Mercat Medieval, una farsa com cal

Dic que com cal, perquè vull deixar claríssim des del primer moment que no només no estic en contra d'aquest event, sinó que el considero econòmicament molt positiu per a la nostra ciutat, i això evidentment és bo. Però és clar, per a mi i suposo que per a uns quants vigatans més i en general per la gent del bon gust, aquest tipus de trobades socials en massa on l'estètica i la història importa ben poc i pràcticament tot es destina a l'intercanvi econòmic, l'únic que aconsegueixen és transformar la ciutat en el que justament no és; un Lloret de Mar de l'interior.

No és que tot plegat sigui molt xaró la veritat, ja s'hi esforcen ja perquè l'invent quedi un xic medieval, a més la ciutat també hi acompanya ésclar, però sincerament, aquests invents econòmics que van néixer fa aproximadament uns 10 anys arreu del país, el que aconsegueixen és tot el contrari, estèticament parlant, que el què pretenen aconseguir. En aquest cas, perquè una ciutat sigui el que volen que sigui, no hi ha res més medieval que una ciutat com Vic despullada i sense cap embolcall artificial, ni el poble de Pals, ni Peratallada, ni Girona, ni el meravellós gòtic barceloní. Ja ho sé que es fa per fer diners! i me'n alegro, simplement manifesto que és un engany i és fals, la gent pot descobrir el Vic medieval la resta de l'any visitant per exemple el meravellós Museu Episcopal, però és clar, la plebs és com és i això ja són figues d'un altre paner.

Per no parlar de la patuleia que lloguen per fer els suposats oficis i aliments medievals, la majoria d'ells noehippies que no saben ni l'idioma propi, i que volten per tot l'estat espanyol fent la mateixa comèdia sense saber ni interessar-se per la història ni les característiques de l'indret a on estant.

Els torristes m'entendreu, no hi ha res més insuportable que un bany de masses, fent el mateix que farien en un centre comercial però per els preciosos carrers de Vic. Ja sabeu que si voleu visitar la ciutat dels sants, hi ha mil maneres diferents i agradables per fer-ho; passejar per aquells carrers estrets i costeruts tot descobrint una plaça immensa i arquitectònicament sublim, un claustre gòtic imponent, un campanar romànic com pocs al país. Un temple romà reconstruït amb gust vuitcentista tardà, o diferents cases antigues on s'hi han establert elegants i confortables bars i restaurants.

Endavant amb el Mercat Medieval de Vic i amb el Mercat Renaixentista de Tortosa, però a mi no m'hi trobareu pas.

M'enteneu, oi?

Dimecres xerrada de la PDD-Osona

Us informem de la xerrada que realitzarem el dia 3 de de desembre a les vuit de la tarda a l'ateneu La Central de Vic (ctra. Manlleu s/n) sota el títol: TU FORMES PART DE LA NACIÓ CATALANA. QUE NO DECIDEIXIN PER TU.
Els ponents seran la Mònica Sabata i en Jordi Fexas, membres de la permanent nacional de la Plataforma pel Dret de Decidir.
A tres dies de l'aniversari de la Constitució espanyola i en un moment d'atzucac tant polític com econòmic per Catalunya, la PDD d'Osona exposarà a la societat de la nostra comarca, els motius pels quals el nostre país necessita més que mai el dret democràtic de decidir lliurement el seu futur.

Organitza: Plataforma pel Dret de Decidir (Osona).

Independència intel·lectual

El pensament espanyol és mort. No vull dir que no hi hagi espanyols que pensin, sinó que el centre intel·lectual d'Espanya ja no té cap significació ni eficàcia actual dintre del moviment general d'idees del món civilitzat. Per això nosaltres, que tenim cor de seguir dintre d'aquest moviment general, hem de creure arribada a Espanya l'hora del campi qui pugui, i hem de desfer-nos ben de pressa de tota mena de lligam amb una cosa morta.
Això no ha de costar gaire envers les manifestacions superiors de la intel·ligència, perquè d'una part el centre intel·lectual d'Espanya ja en produeix ben poques, i d'altra part la nostra vocació i la nostra educació lliure i personal ja ens n'aparten, d'aquell centre (...)
Pensem que el dia que Catalunya s'hagués deslliurat del teatre i de la premsa de Madrid (i de la d'aquí que encara es fa a la madrilenya), la nostra independència intel·lectual estaria molt avançada; i que el dia que la nostra independència intel·lectual siga complerta, lo demés serà lo de menos, i Catalunya formarà part d'Europa.

Joan Maragall i Gorina, any 1897.

No tinc paraules sobre això.
Només dir que veient el Maragall d'ara i el d'abans m'agafen ganes de plorar. Que el pijo de St. Gervasi i tota la seva patuleia pseudo-catalanista del PSC, vegi ara la llum després de 30 anys marejant la perdiu i fent la puta i la Ramoneta, donant cova al socialisme espanyol i el multiculturalisme filofeixista ficat a casa nostra, no em dona absolutament cap mena de credibilitat. Si volen anar de catalanistes ara que vagin a picar pedra, tal com hem fet nosaltres tota la vida.

Felicitats Grenlàndia!

Grenlàndia ha votat a favor de tenir molt més autogovern i ha obert la porta a la seva independència política. Aquesta nació amb uns 80.000 parlants de la llengua inuit i Dinamarca, han ensenyat al món que en aquesta vida es pot viure en pau i en radicalitat democràtica, talment com persones civilitzades i intel·ligents.
Nosaltres no tindrem tanta sort com ells, enfront nostre només tenim que intolerància, garrulisme i misèria mental. Per no parlar del nostre, famós arreu del món, autoodi i vassallatge.
Llàstima que aquest exemple de saber fer queda massa lluny i no arribarà a les ments malaltisses d'aquest nostre dissortat país.

FELICITATS GRENLÀNDIA!!!!!!!!

El MODernisme ja ha florit

El dissabte passat a les terres del Vallès Oriental, el MODernisme va florir i sobretot va tornar a renèixer.
No és que ressuscités en Gaudí o en Russinyol, és que una colla d'il·luminats (primera coincidència amb els mestres Modernistes) van organitzar el primer Aplec de cultura Mod en clau aborigen. Allò va ser una prova pilot un experiment si voleu, una prova per fer florir i per mesurar quina capacitat de convocatòria podia tenir una subcultura basada en l'avantguarda, el Pop-art, la mediterranietat passada pel sedàs anglès, en definitiva, pel bon gust, per les Vespes i les Lambrettes i per la música amb molta ànima.
La cosa va rutllar, de veritat, l'excursió fatxenda pel Vallès rural amb les motos va ser digne i agradable, l'ambient durant tot el dia va ser exel·lent, es notava que la gent volia i estava a l'alçada de les expectatives que s'havien creat, i això evidentment es va notar en l'explosió musical i ambiental que hi haver a la nit en el concert.
Des de la meva humil responsabilitat en la organització d'aquest event, dono milions de gràcies a tota la gent que va fer possible l'aplec: als scooteristes, al bar Capi, als grups musicals i a totes i a tots que vau confiar en la cultura MODernista aborigen.
Fins l'any que ve.
Salut i modernor!

Gaudí!!!

Avui l'avantguarda MODernista i underground catalana farà història.

1er Aplec Modernista Vallesà

Senyores i senyors, aquest dissabte la farem ballar ben grossa i aquí teniu la prova del delicte.
La refundació i el renaixement del moviment Mod català ja té cita històrica:

APLEC MODERNISTA VALLESÀ
22 DE NOVEMBRE
-La Garriga (Vallès Oriental)-

L'ESCUTERADA TORRISTA:
Una excursió fatxenda de Vespas i Lambrettas pel Vallès rural.
Trobada a dos quarts de dotze del migdia davant del Casino de La Garriga. Passeig, núm. 99
Inclou un vermut a Caldes de Montbui, un bon dinar a Riells i un souvenir de la trobada.
Confirmar assistència abans del dia 20 de novembre al correu: torrisme@gmail.com

LA FESTA SONADA:
Es tractarà d'una festeta amb música en directa i enllaunada on l'excusa única i principal serà la presentació d'una recopilació en forma de cd de bandes nostrades dels anys seixanta de ie-ie, soul, garatge i pop.
Una joia! Us ho perdreu?

ICV els aixecacamises

Avui s'acaba un altre termini, el que havien acordat en un dia calorós d'estiu a la terrassa d'un restaurant de Vilanova, en Saura i la vice-presidenta d'Espanya.
Què va aconseguir ICV amb aquella notícia estrella? Trair el front català de partits i un país sencer.
Què va aconseguir De la Vega? Que el seu president no hagués de donar explicacions al congrés espanyol.
Resultat: Catalunya perd i Espanya guanya altre cop, i en aquest cas sense res a canvi, pur engany. Només per això, aquest snob de baixa estofa hauria de desaparèixer del mapa polític per incompetent i traïdor, però no, com que aquests comunistes es creuen que ells sempre tenen la raó i van per la vida amb un aire professor pedant que inculca a la gent el camí correcte a agafar, trauran un declaració dient que ells no tenen la culpa, mai! que ells són els bons i els altres els que no en saben, i així tornaran a quedar-se cofois pensant-se que estan fent un favor a Catalunya. I qui dia passa any empeny, i ja en portem 300 fent el pallús.


BURRO!!!!

Felicitats!

Avui trencaré la idiosincràsia d'aquest bloc i faré un post dedicat a dues persones, a dos bons amics, dos amics que demà celebren l'aniversari amb una festa d'aquestes que en podríem anomenar socials.
Aquests, no són d'aquells amics que ens podem trobar cada dos per tres al bar del poble o que són de la colleta habitual, són d'aquells tipus d'amics que ho són perquè els hi dona la gana, per afinitats ideològiques, per mogudes i per costums similars, malgrat les trobades siguin escasses. Potser per això ens aguantem o potser això té més mèrit que mai.
Amics de pedra picada, incasables en el treball per a l'alliberament nacional i personal, en definitiva amics del rotllo.

FELICITATS XAVI I ROGER!



Sempre ens quedarà qualsevol racó d'aquest dissortat territori per seguir vivint i fent xerinola pensant que som normals, o sigui catalans i prou.

Vota el veto ERC!

Mentre el poble català, cansat i desmobilitzat, espera la sentència del TC sobre l'Estatut i els sobiranistes esperem en candeletes que ens el tombin definitivament, al Senat espanyol es lliurarà la segona batalla per la dignitat.
CiU amb mala gana, posarà un veto als pressupostos (nefastos per Catalunya) de l'Estat bàsicament per fer d'oposició, els nacionalistes espanyols d'esquerres (PSC-PSOE) evidentment votaran a favor, ICV... pse, no m'importa, i ERC s'ho està pensant. Tal com molt bé explicava el diari Avui, el PSOE al Senat a diferència del Congrés, pot tenir seriosos problemes perquè si tant sols Esquerra vota a favor del veto, els pressupostos no es podran aprovar i hauran de tornar al Congrés on allí segurament es tornaran a aprovar sense problemes, amb la inestimable ajuda dels gallecs i els bascos. Si home! aquells que apostaven tant per solucionar el seu problema polític tacat de sang, però que han acabat acceptant uns quan millonets més i donar suport als seus botxins.
Quin és el dilema doncs per a ERC? Si vota a favor dels pressupostos, pot guanyar temps per negociar encara més amb el Solbes i treure'n escorrialles, si vota pel veto, s'acaba la negociació i els pressupostos es tornen a aprovar tal com estant al Congrés.
En política, jo entenc i fins i tot prefereixo la practicitat i detesto els somiatruites, però és clar, quan ja portem massa temps aguantant mentides i enganyifes per part d'Espanya, potser haurà d'arribar un dia que ens haurem de plantar-nos, i presentar-nos al camp de batalla amb l'arma cargada i no amb una pistola d'aigua.
Ho sap tothom i és profecia que, encara que negociem fins a l'últim minut sempre acaba guanyant la banca, o sigui Espanya, i acabem desgastant el país i l'electorat, en canvi si et plantes, pots començar a donar la sensació que amb Espanya ja no s'hi pot ni negociar ni pactar, que és precisament el que ells han volgut sempre, i per tant, pots jugar a donar a entendre que la única sortida ja no és demanar més sinó prendre el que és teu.
Vota el veto ERC!

Nota de premsa de la Platafotrma Pel Dret de Decidir

LA PDD VALORA MOLT POSITIVAMENT L’EXPERIÈNCIA
DE LA CONSULTA DE LOKARRI A GERNIKA


Durant el darrer cap de setmana, 40 persones voluntàries de la PDD (representants d’entitats i nuclis locals d’arreu dels Països Catalans adherits a la Plataforma) han participat a la consulta popular organitzada per Lokarri.

La PDD ha acomplert, amb aquesta activitat, dos objectius. En primer lloc, donar suport i col·laborar activament amb l’organització pacifista i promotora de processos democràtics i, en segon lloc, copsar de primera mà l’exercici i la posada en marxa d’una consulta popular.

L’experiència viscuda a Gernika esperona la PDD a continuar treballant en la reivindicació del dret de decidir i en la promoció de consultes populars que permetin al poble i als pobles decidir sobre qualsevol qüestió que afecti el seu futur. En aquest sentit, la propera sentència del Tribunal Constitucional podrà ser una bona ocasió per forçar i promoure un vertader procés democràtic del poble de Catalunya. La PDD considera que la sentència dels 12 jutges del TC en contra d’una decisió del poble – que es va pronunciar durant el referèndum - és rotundament antidemocràtica i, per això, no descarta emprendre accions en la línia del que ha pogut observar aquests dos darrers dies.

La PDD vol sortir al pas també d'algunes informacions inexactes publicades darrerament. Quan parlem de la celebració d'una consulta popular en cap cas estem fent referència a la validació de l'Estatut actualment recorregut davant del TC. La PDD ja ha manifestat que el cicle autonomista està exhaurit i, per tant, la consulta (que caldrà definir en contingut i moment) haurà de permetre per fer avançar nacionalment i socialment el nostre país.

La PDD continuarà mantenint contacte amb els altres observadors internacionals que han participat a la consulta i estarà en contacte amb totes aquelles entitats i partits polítics catalans que puguin estar d’acord a promoure consultes populars.

Cloenda del Correllengua'08 a Perpinyà: "Esborrem el Tractat dels Pirineus"

Per desè any consecutiu, la Federació d'Entitats en Defensa i Promoció de la Cultura Catalana, el Casal Jaume I de Perpinyà, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL), l'Agasalla i l'Institut Font Nova organitzen conjuntament la cloenda del Correllengua a Perpinyà, coincidint, aproximadament, amb la diada de la Catalunya Nord, enguany dissabte 8 de novembre. Aquesta cita ineludible en el calendari nacional creix cada any en participació i mobilització i esdevé un clam per la recuperació dels lligams històrics entre el nord i el sud de la nostra nació.
El 7 de novembre del 1659 es va firmar el Tractat dels Pirineus, entre les monarquies francesa i espanyola, pel qual s'imposava a Catalunya una greu divisió i fractura territorial traduïda en la cessió dels comtats catalans del Rosselló (Conflent, Capcir i Vallespir) i la meitat de la Cerdanya a França com a resposta per l'aixecament català de 1640. Un pacte que violava les lleis i constitucions catalanes que havia jurat respectar el monarca espanyol Felip IV.

La Catalunya Nord, malgrat els intents d'assimilació francesa, ha mantingut sempre un sentiment de catalanitat que li ha permès de sobreviure. Avui en dia, encara queda prou gent per promoure la llengua i la cultura catalana, per demostrar que el futur d'aquesta part del país es troba en la unitat amb la resta de territoris catalans.

CONVOCATÒRIA
Refusem un país partit, esborrem el Tractat dels Pirineus.
Fa 349 anys Catalunya Nord va ser annexada al Reialme de França. El 7 de novembre d’aquell any, a l’Illa dels Faisans (País Basc), Felip IV i Lluís XIV van signar el tractat dels Pirineus, que donava el Comtat del Rosselló i part de la Cerdanya als francesos. Pels nord-catalans, la conseqüència més greu no va ser el « canvi de propietari » però més aviat la separació amb la resta dels Països Catalans. Vam ser doncs, la primera part dels Països Catalans en perdre els nostres drets i a patir la repressió contra la nostra llengua, la nostra cultura i en general el nostre poble. A finals del segle XVII els Angelets de la Terra s’alçaren contra les primeres imposicions econòmiques de França que volien fer pagar un impost de la sal. Però no fou fins al 1700 que un edicte reial posà per escrit una prohibició explícita de la llengua catalana en la totalitat dels àmbits legals o jurídics. El català era relegat a l’ús de carrer, començant així un llarg camí metòdic per a matar la llengua i el seu ús social.Mica en mica, les fronteres de l’actual Europa és van anar consolidant, i la que hi ha entre els estats francès i espanyol també. Així, és trencaven progressivament alguns dels lligams històrics entre el Nord i el Sud de l’Albera., malgrat que alhora no deixàvem de ser propers i estar vinculats.



Catalunya Nord, avui

Des d’aquell tractat fins avui en dia, les coses han anat canviant. Les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l’Alta Cerdanya constitueixen el département dels Pyrénées Orientales. Una unitat administrativa dins de l’Estat francès, que no ens permet als nord catalans decidir sobre el futur del nostre país, ja que se fa des de París, amb una visió centralista i jacobina.Tot i que se’ns vol fer creure que « le Roussillon s’est donné à la France », els nord-catalans sempre han defensat el seu lligam a la resta dels Països Catalans. I avui en dia, malgrat que el català continua sent considerat per les autoritats una llengua de segona, i que la situació del país continua sent difícil per als treballadors, la societat civil segueix present per a defensar el que els nostres càrrecs electes, rarament defensen: la catalanitat, no folkoritzada, d’aquest poble.


Programa
Plaça de Catalunya
14h gimkana de la mainada
16h sortida de la manifestació
17h parada al Consell General
18h lectura del manifest i himnes al Castellet
20h15 marxa de les torxes del Castellet a la Casa Musical
21h concerts Casa Musical amb
Mus-CAT,
100 gr de Tête,
la Gossa Sorda
(5€ l'entrada)

L'humor català

Guillem de Berguedà, Frederic Soler, Pitarra, Francesc Pujols, El Papitu, Rafael Moragues "Moraguetes", L'Esquella de la Torratxa, El Bè Negre, Capri, Miki Moto, Les Teresines (La Cubana), Teatre de Guerrila...
L'humor d'un poble, d'una terra; una manera de ser, de fer i de sentir; una manera de ser diferents.
Aquí teniu uns exemples de Pujols sobre l'humor català, o altrament dit, irònic, absurd, intel·ligent i casolà.

Al jardí de l'Ateneu, Francesc Pujols contempla filosòficament la laboriosa manera de caminar d'una tortuga, i resumint les seves cavil·lacions exclama:

-Avui ja no se'n fan, de coses així...


Durant un viatge en ferrocarril, un company
de departament li va preguntar
quan arribaven a una estació:

—Em podria dir quina població és
aquesta?
I Pujols va contestar:
—Manresa, com el seu nom indica.


Trobant-se amb el seu gran amic Josep
Maria de Sagarra, Pujols olorava el clavell
que normalment duia a l’americana.
Després d’una estona el va agafar i, oferint-
lo a Sagarra, va dir-li:
—Té, poeta: acaba-te’l
—No es preocupi... Ja matarem un bròquil.


Un ateu deia a Pujols que ell no podia
concebre, de cap manera, l’existència
d’una altra vida.
—A vós us estranya que existeixi una
altra vida –li contestà Pujols– però a mi,
el que realment m’estranya, és que existeixi
aquesta.

Explicaven a Pujols les enormes dificultats
que passava un dels seus amics per
poder anar vivint i guanyar-se mitjanament
la vida.
—Pobre noi –va dir Pujols–, una cosa
tan trista com la vida, i que a més a més
se l’hagi de guanyar...


No tinc més paraules...

Foto: Frederic Soler, Pitarra.

YES, HE CAN!

Que no ens el matin!

Enjoy Obama!

Avui el planeta es mourà, no només materialment sinó mentalment. L'estat d'estats més poderós del món celebra una de les eleccions més emocionants i segurament més importants de les últimes dècades. Els fets ho avalen; canvi de mil·leni, nova era, la crisi econòmica més greu des del crack del 29, canvi climàtic...
Doncs bé, avui el candidat blanc a la presidència dels EEUU pels republicants conservadors McCain, i el candidat dels demòcrates liberals Obama, lliuraran batalla a les urnes, demostrant així un exercici mundial de normalitat democràtica. Això semblaria una fotesa, però podeu estar ben segurs que en els temps actuals que vivim, que això passi al país amb més poder del món, per si sol ja és una victòria humana.
Jo, com que sempre em mullo, detesto el no sabe no contesta, evidentment aposto pel mal menor, Barack Obama. Ho reconec, és un paio que em cau bé i considero que un negre de president als EEUU, no només aportarà més sensibilitat a la política mundial, sinó que curiosament, després de segles de tràfic d'esclaus negres i de racisme brutal contra ells, aquest fet per a mi, ja significa justícia còsmica.
Però, ai las, no espereu, com fa l'esquerra pija europea, que Obama arregli el món en un tres i no res, no espereu que sigui un farsant sociata europeu com el mentider ZP, per sort és un liberal anglosaxó. Obama farà el què podrà, tenint en compte el món que tenim jo no n'espero gaire, però segur que aportarà aire nou i maneres de fer més obertes i justes que el cowboy que hi havia fins ara a la Casa Blanca.
Per a mi, i crec que pels catalans, Obama és una bona oportunitat perquè el món i sobretot la vella Europa infectada pel jacobinisme francès, entengui que el federalisme real, el dret de decidir, la radicalitat democràtica, l'economia lliure de mercat justa per a petites i mitjanes empreses, en definitiva el liberalisme social és un mal menor per no ser tan sapastres.
Tot això ho dic perquè quan arribi l'hora del nostre referèndum l'ajut americà segur que costarà menys que l'europeu, bé, ara ja costava menys...
Com diríem aquí: Pit i collons Obama!

Monarquia?

Jo, igual que el gran genealogista i heraldista català Armand de Fluvià, penso que la monarquia, sigui quina sigui, té una sèrie condicions per existir, sinó no té sentit, malgrat jo pensi que amb condicions o sense la única sortida que ells tenen és la via francesa.
Per això, el príncep del regne d'Espanya no s'hauria d'haver casat mai amb una plebeia, i sa mare mai hauria d'opinar sobre política i temes socials. Si fan això com la resta dels mortals, doncs que no siguin monarques, puix si actuen com a gent normal ja no te sentit que siguin un tipus de gent amb condició de cap d'estat sent elegits no democràticament, o sigui per herència.
El que no pot ser és juguin a dues bandes, tot i que d'aquest manera (molt espavilats), fan que milers i milers de persones d'aquest país de garrulos, no es declarin monàrquics sinó Joancarlistes, amb la típica excusa, tal com me la va dir un sociata, que el rei és modern, democrata i bona persona, no molesta. Quines penques, segur que tota aquesta colla de malcriats són els mateixos que han criticat el cotxe del Benach, mentre la família de la sang blava es passa la vida vivint de gorra.
Ja ho sabeu, per ser normals ens cal una república federal dels Països Catalans, mentrestant, seguirem sent uns freaks que ens agrada més viure com uns perdedors.

La PDD amb Euskal Herria

EL 9 DE NOVEMBRE LA PDD PARTICIPARÀ EN LA CONSULTA POPULAR ORGANITZADA PER LOKARRI AL PAÍS BASC

La Plataforma treballa des de fa 2 anys per promoure el dret de decidir i el seu exercici. La possibilitat de dur a terme consultes populars és una competència que, ara per ara, depèn de l’autorització de l’Estat espanyol.

Davant d’aquesta impossibilitat la societat civil busca solucions amb el convenciment que l’exercici del dret de decidir és la base de la participació democràtica.

El dia 9 de novembre, l’organització pacifista Lokarri (www.lokarri.org) organitza a Gernika una consulta popular amb la pregunta: “¿Considera usted conveniente y legítima la convocatoria de consultas populares para impulsar el proceso hacia la paz y exigir un acuerdo político para convivir democráticamente y sin exclusiones?” (www.gernika2008.org).

Fruit dels contactes que mantenim amb Lokarri s’ha acordat que una delegació catalana de la PDD hi serà present perquè considera que és fonamental que qualsevol poble pugui decidir sobre les qüestions que afecten el seu futur. Per tant, un grup de 50 catalans i catalanes, entre els quals membres de les principals organitzacions socials catalanes, viatjaran a Gernika amb l’objectiu de participar com a voluntaris i poder copsar de primera mà l’exercici de la consulta popular.

D'on no n'hi ha no en raja

No hi ha res més trist que veure un president representant tot un país, intentant aconseguir una cadira, un somrís... en definitiva, un lloc on no només no hi ha estat convidat sinó que evidentment mai han pensat en ell.
No cal dir que a causa d'aquesta situació, que jo no consideraria ni tan sols de perdedora, sinó de tonto de la classe, servidor hi està gaudint de manera escandalosa. Només de pensar que encara queden cinc dies de gaudi per la reunió de les grans potències, on discutirant sobre un nou model econòmic mundial, m'entra una satisfacció immensa dins del meu cor.

Espanya, o per ser més concrets la mentalitat mesetària-atlàntica, sempre ha pogut fer l'agost, o bàsicament subsistir econòmicament, gràcies al robatori i la repressió. Durant segles va poder viure gràcies a les riqueses que li arribaven de l'altre cantó del bassal, però sobretot també, gràcies a l'espoli econòmic, que nosaltres el catalans els hi hem proporcionat. Totes les revolucions, tant econòmiques com culturals, no només han entrat per aquest tros de terra del nord-est peninsular, sinó que m'atreviria a dir (de fet no sóc l'únic que ho diu, em precedeixen Pujols i els modernistes catalans) que el poc que té de progrés mental Espanya és gràcies a nosaltres, de fet, Espanya no és catalana perquè la garruleria i la seva supèrbia guerrera no els ha deixat entrar mai ni els deixarà entrar al concert global de les cultures de progrés.
I tot i això, ells, com els nens repelents, volen ser a Washington per demostrar que són quelcom d'important, però tothom xiula i mira cap a l'altre cantó. 

Tonteries per a un país de tontos

Algú en aquest Estat de mediocres i garrulos amb poder institucional i comunicatiu critica la despesa que fa la monarquia espanyola a costa del poble, com per exemple el cost del nou nas de la princesa plebeia? Algú critica l'espoli econòmic salvatge que pateixen els Països Catalans per part de l'Estat? Algú critica la poca ajuda, durant tants anys, que han tingut els municipis per part de l'Estat, per això han hagut de financiar-se de la pitjor manera a través del totxo, tot trinxant de passada el territori? Algú ha criticat on han anat a parar les ajudes de la comunitat europea a la pagesia andalusa i exremenya? Bé ja sabem que la cultura de l'esforç i de l'enginy no existeix en aquests zones, però que les ajudes se les quedin els terratinents i latifundistes com la Duquesa de Alba...
Doncs bé, només la premsa filofeixista de la meseta i l'imbècil ecofeixista del Saura han tret l'assumpte anecdòtic del cotxe del president Benach. Una cosa és que aquest senyor hauria pogut ser una mica més curós i auster, malgrat que aquesta minúsia m'importi ben poc comparat amb tota la resta d'injustícies globals, l'altra és que la mediocritat i l'autoodi s'embranqui en històries com aquesta, on la única cosa que han aconseguit ha sigut alimentar tertúlies per a minyones.
Tothom s'atreveix a ficar-se amb ERC, només falta que l'independentisme faci un minúscul pas en fals perquè tota la patuleia s'hi tiri a sobre.
Sabeu què! m'hi pixo a sobre.

Cultura catalana desacomplexada a Vic

Sembla que els astres hagin decidit que avui Vic serà la ciutat catalana desacomplexada per excel·lència, culturalment parlant.
Eus aquí la programació lúdico-barrilaire-subversiva que us tenim preparats:

Dijous 23 d’octubre 20h. Entrada lliure.


Llibreria La Tralla. Carrer de la Riera, 5. Vic


Presentació del llibre: Francesc Pujols i Morgades, el filòsof heterodox. De Joan Cuscó i Clarasó. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.


Francesc Pujols fou un escriptor i filòsof català. Exercí de crític d'art, i fou defensor de l'aleshores controvertit Antoni Gaudí. Es relacionà amb Joan Maragall, Salvador Dalí, Pompeu Fabra, Josep Pla, Francesc Cambó, Pau Casals...

L’any 1918, Francesc Pujols publica el ‘Concepte General de la Ciència Catalana’, on estableix l’existència d’un corrent filosòfic autòcton, iniciat per Ramon Llull. En aquesta obra hi figura la seva cèlebre profecia segons la qual els catalans són éssers d’excepció pel fet de ser fills de la terra de la veritat.

Pujols fou un personatge complex i multidisciplinar, encara semi desconegut que cal reivindicar.

I després...

LA QUADRATURA DEL CERCLE. PRESENTACIÓ DEL 4t SENZILL


Senyores i senyors, el Belda i el Conjunt Badabadoc tenen el plaer de
fer-los saber que ja han parit el quart senzill, el que enllesteix la
sèrie que van endegar ara fa un parell d’anys. El disc conté sengles
versions del Rosó, aquell fragment de sarsuela tan nostrat, i del Plou
d’en Tomeu Penya.
Per celebrar-ho faran una festa el dia 23 d’octubre, cap a quarts de dotze
del vespre, d’enguany a la Jaç Cava de Vic (Osona), on a més de tocar, els
membres del conjunt punxaran música de gresca modernista aborigen. Tothom
hi és convidat.

La foto: El Belda i el Conjunt Badabadoc i en Francesc (responsable de la Fundació Francesc Pujols) a la Torre de les Hores de Martorell. La torre del filòsof i torrista Francesc Pujols.

Més info:
http://blogs.ccrtvi.com/beldabadabadoc.php
http://www.omnium.cat/index.php?cov_ID=19

El baldaquí de Tost

El romànic és el primer art europeu i concretament l'art més genuí del principat Catalunya, al país hi ha unes 1.900 esglésies i uns 200 castells i cases forts d'estil romànic. Catalunya ha estat i és un país obert als corrents artístics que s'han succeït a Europa. Potser els més intensament assimilats han estat el romànic -sorgit en el moment de formació de la Catalunya històrica- i el modernisme, quan culmina la Renaixença i Catalunya reprèn la consciència de la seva identitat.
Podríem dir doncs que el romànic i el modernisme són els dos estils nacionals per excel·lència de la pàtria, justament coincideixen amb els dos grans moments tant polítics com culturals que ha experimentat Catalunya.
Per què us explico tot això, doncs perquè sóc fan del romànic, i perquè avui m'he permès el petit luxe de visitar el Museu Episcopal de Vic (un dels tres millors del món en art romànic, juntament amb el MNAC de BCN i el Metropolitan de NYC), concretament l'exposició temporal El Cel Pintat. El Baldaquí de Tost. Un baldaquí és una estructura de quatre pilars amb un sostre tot pintat que servia per tapar i honorar el bisbe o el capellà quan estava a l'altar. Aquest baldaquí és molt important i estava situat a l'església de St. Martí al poblet de Tost a l'Alt Urgell. Gràcies a la cooperació del Museu Episcopal i del MNAC, per primera vegada es pot veure en la seva totalitat, puix des de sempre, una part romania a Vic i l'altra a BCN. Felicito doncs els responsables tant polítics com tècnics que han fet possible aquest retrobament tan preuat. A vegades les coses rarament es fan bé en aquest país.
Visiteu-lo si podeu, i gaudireu d'una joia del romànic.

L'auca de la Marxa dels vigatans

Hi ha una pàgina web que es diu www.rodolins.cat que m'ha robat el cor. Es tracte d'un lloc simpàtic i agradable on es dediquen a fer auques de temes nacionals; sobre indrets, sobre persones, sobre la gastronomia, sobre símbols nacionals... Amb uns dibuixets ben fets i que també són agradables per la vista.
Si teniu un moment d'aquests que té tothom, quan et perds per la xarxa, entra-hi, fes-te teva una auca i divulga-la. El temps passa, però les auques perduren i són un instrument històric i molt vàlid per transmetre les tradicions i costums del país.
L'última que han fet està dedicada a la Marxa dels vigatans, no cal dir doncs, que la gent que hem fet possible recuperar aquesta marxa, on s'honora els osonencs que van deixar la pell per les llibertats nacionals de Catalunya durant Guerra de Successió, estem ben cofois.

AUCA DE LA MARXA DELS VIGATANS

1. Ja tenim una vetllada
que amb el temps va sent marcada.

2. Una festa patriòtica
d'expressió molt simbòlica.

3. Té lloc el deu de setembre
i tothom en pot ser membre.

4. La trobada es fa per Vic,
tant al ras com a l'abric.

5. Els veïns de Riuprimer
porten la flama al carrer.

6. Flama tot l'any conservada,
en cases de la contrada.

7. Molts marxants duen la senyera
i amb fanals fan llumenera.

8. Gent amb magnífics penons,
arriben de tots cantons.

9. Els "penons dels vigatans",
que porten alçant les mans.

10. Als penons hi ha grans cognoms
recordant honrats prohoms:

11. Josep Moragues i Mas,
també en Carles de Regàs.

12. Josep Antoni Martí,
i en Perera, son veí.

13. Tot és glossat en ressenya
en un llibret que ens ensenya.

14. Romanço del Bac de Roda.
és llegit per un rapsode.

auca de la Marxa dels vigatans

15. En el lloc recordatori,
on ningú fa rebombori.

16. Record d'un gran patriota.
que honrem com li pertoca.

17. Amb barretina i gambeto,
és llegit aquell "decreto".

18. Al foc l'odiat decret!
El rebuig és clar i net.

19. Amb torxes pel nucli antic,
el seguici és gran i ric.

20. A plaça del Bisbe Oliba,
"El cant dels ocells" és vida.

21. "Diàleg del compromís",
tots lliures, ningú submís.

22. Un sac de gemecs, joiós,
toca el cant "d'Els Segadors".

23. I aquí, fins el més petit.
canta fort, inflant el pit.

24. La Marxa dels vigatans,
farà vibrar els catalans.

2008, Text:
Ramon Cuéllar i Sorribes

Carlins!

Aquest mes es celebra el 175è aniversari del moviment polític i social més complexe, segons els entesos, que s'ha esdevingut mai a Catalunya, el Carlisme. Parlar d'aquest moviment em portaria ara mateix a hores de feina, seria impossible fer-ho aquí i ara en aquest humil bloc, però sí que em submergiré i m'atreviré -amb l'absoluta llibertat que em dono i amb connivència amb d'altres companys- a reinterpretar-lo i donar-li la volta, justament per fer-lo a la nostra mida. Una provocació com una altra, vaja...

El Carlisme històric, no deixa de ser una engruna més dels moviments i els canvis que es produïren a l'Europa del s.XIX fruit de les revolucions americana i francesa, que replantejaren i trencaren els esquemes absolutistes i tradicionals de l'antic règim, defensats aquí pels carlistes -partidaris de l'herència varonil de la monarquia, i contraris a la infanta i als seus partidaris aperturistes-, per aportar-hi idees renovadores sobretot en el camp de la moral i de les llibertats de l'ésser humà. Uns canvis absolutament necessaris i vitals per la intel·ligència humana, no en tinc cap dubte.

La meva visió del carlisme doncs és romàntica. També val a dir que el carlisme -sí o sí, i segurament per qüestions de sang- em transporta a sentiments molt propers que inevitablement em descobreixen coses interessants d'aquest moviment que sempre romandran en la mentalitat i en l'ADN de la nostra nació; com per exemple el seu amor a la pàtria, i pàtria vol dir la terra, els rius, les muntanyes, la seva gent... El seu amor a les tradicions ancestrals, la seva organització autogestionària i la seva lluita social contra l'Estat centralista i els nous estaments dits 'liberals' que van enfonsar els bens comunals que tan importants eren per la supervivència de la pagesia. La seva visió de la muntanya i la rerebotiga de Catalunya també els enfrontava amb els nous esnobs materialistes de les ciutats.

Certes idees del carlisme però, sobretot les relacionades amb la moral, per no dir ja la defensa a ultrança de la monarquia, a un servidor, no cal dir que m'hi allunyen. Però com a lliure pensador, i tot enllaçant amb el surrealisme nostrat, fent una giragonça gal·làctica i metafísica, he cregut oportú fer proselitisme de l'anarcocarlisme. Un corrent de pensament, que de fet, sempre ha existit en la idiosincràcia del poble català. Consisteix a mesclar les idees liberals i llibertàries de l'anarquisme català històric, del qual vam ser el més gran exponent a la humanitat, fent que l'home tornés a sentir-se lliure d'opressions morals i religioses (sense desmerèixer l'autèntic cristianisme del qual els catalans en som fills i que també l'hem explicat al món a través de les figures com Ramon Llull, Ramon Sibiuda o Pere Casaldàliga), amb la defensa sense embuts de les tradicions i els drets socials del poble ras.

Penseu que durant la 2a Guerra Carlina, els bullangueros anarquistes de la jamància de Barcelona i els carlins de la muntanya catalana van lluitar plegats contra l'Estat liberal i centralista espanyol. Coincidència o casualitat? Bé, en tot cas segur que era un corrent i un sentiment comú de catalanitat i de justícia social contra un règim que sempre ha menystingut la vida dels catalans i dels desafavorits.

És per això que en aquest 175è aniversari d'un moviment tan nostrat, d'on actualment és marginal i on hi ha tants caps com barrets, no està de menys llençar noves idees que almenys ens facin la vida una mica més agradable i que ens acostin a la realitat essencial del nostre poble. L'anarcocarlisme!

Tradició i modernitat, o altrament dit tradicionalisme il·lustrat.
El noi de sucre + el Tigre del Maestrat= Anarcocarlisme.

Si voleu llegir un bon escrit sobre l'anarcocarlisme entreu aquí:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/84135

Per saber més sobre el Carlisme:
http://hipatia.uab.es/exposicions/carlisme/carlisme.htm

Per tafanejar:
http://www.partitcarlidecatalunya.org/
(aquests són els socialistes i sobiranistes)

Xirinacs

Ahir el poble català va dignificar una mica més la figura de J. Maria Xirinacs en un dels llocs més dignes i populars del país, el Palau de la Música Catalana. Jo avui ho faig aquí per mostrar-li el meu màxim respecte i honor a aquest bon home culte, ferm i patriota. Ens veurem al cinquè graó Xiri!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"

El Pujols oficial

Diuen que el temps ho cura tot, no n'estic segur que això sigui del tot cert, però segur que llima moltes coses. El que és segur és que les coses cauen pel seu propi pes. Catalunya, per exemple, va inevitablement cap a la independència, són masses anys de patiments i humiliacions, i és clar, això ja no s'aguanta per enlloc, diguem que el temps ho posarà i ho està posant tot a lloc.
Seguint amb això que estic escrivint, Barcelona, el centre del món segons el nostre filòsof far i guia, per fi dedicarà un carrer al creador de la religió científica catalana, Francesc Pujols. Després de la placa de pedra, no posada per l'ajuntament, a la Plaça Reial (on ell va néixer), mig tapada per els para-sols del restaurant que hi ha, on diàriament hi dinen desenes i desenes de guiris que no saben ni tant sols què és Barcelona, els barcelonins i en general els catalans haurem fet un xic més de justícia amb aquest gran personatge. Evidentment falta molt per fer, ja sabem que Francesc Pujols és el savi maleït i oblidat per la cultura oficial catalana.
Aquí teniu la notícia que ha publicat la Fundació Francesc Pujols:

Barcelona bateja un carrer en reconeixement de Francesc Pujols
18/10/2008 - 12:00
On: Carrer Francesc Pujols Barcelona

El filòsof de l'Ateneu per antonomàsia. L’Ajuntament de Barcelona ha atorgat el nom de Francesc Pujols a l’antic passatge del Duc de la Victòria, una petició que havia defensat l'Ateneu Barcelonès des de l'any 2006, en motiu del centenari de la instal·lació de l'Ateneu Barcelonès al Palau Savassona. El dissabte 18 d'octubre, a les 12:00 hores, es realitzarà un acte oficial on s'inaugurarà la placa biogràfica de Francesc Pujols.

Un acte amenitzat amb la Banda de Martorell i amb la presència del capgròs "Senyor Paco", que la vila de Martorell dedica a aquest filòsof. Una celebració que comptarà amb la presència de les autoritats municipals de Barcelona i Martorell i del sr.Oriol Bohigas, president de l'Ateneu Barcelonès.

Jo hi seré!

COMUNICAT DE LA PDD

COMUNICAT DE LA PDD

DAVANT DE LES INFORMACIONS APAREGUDES A LA PREMSA DURANT LES DARRERES HORES, LA PDD CONTINUA TREBALLANT PER DONAR RESPOSTES


El proppassat 7 de setembre, la Plataforma pel Dret de Decidir, formada per entitats i organitzacions culturals, cíviques, sindicals, empresarials i polítiques, va començar a posar les bases de la resposta ciutadana a qualsevol ingerència provinent del Tribunal Constitucional.

Les més de 100 personalitats reunides davant del Palau de Justícia van donar suport als tres eixos que la PDD va fixar com a fonamentals pel futur del nostre país: el finançament, la potencial sentència del TC en contra de les decisions preses pel poble català i les ingerències en contra de la cultura i la llengua.

Les informacions aparegudes a la premsa durant el dia d'avui assenyalen que, si realment els rumors es confirmen, el TC atemptarà almenys en contra de dos dels pilars fonamentals de la vida cultural, social i política del nostre país: la llengua i el finançament.

En aquest sentit, la PDD considera:

- Que l'única resposta possible és la defensa del dret de decidir del nostre poble i la constatació que qualsevol sentència del TC serà profundament antidemocràtica, tenint en compte que 12 jutges d'aquesta instància judicial polititzada decidiran en contra de la decisió del poble català.
- Que el poble català necessita de forma urgent un sistema de finançament que sigui just i adequat a les necessitats socials, educatives i sanitàries de la seva ciutadania. Només d'aquesta manera es podrà garantir el seu benestar.
- Que només un bon finançament i la capacitat del dret de decidir podran garantir unes infraestructures que responguin a les demandes fetes en la mobilització del proppassat 1 de desembre.

És per això que la PDD aprofitarà la reunió convocada pel proper dissabte al matí amb totes les organitzacions que van participar a la roda de premsa del 7 de setembre per buscar consensos que permetin una resposta unitària i plural a la sentència del TC.

La PDD és l'actor que treballarà i donarà respostes des de la societat civil organitzada que reivindica el dret de decidir. Només amb l'exercici d'aquest dret el país avançarà de forma social i nacional.

Patarrumba!!!

Bingo!!! Per fi el tant esperat veredicte dels 12 magistrats comença a veure la llum, i no podia ser millor per a nosaltres. Sí, sí, la millor notícia de l'any sense dubte, Espanya sembla que ens retallarà l'Estatut sense manies i no com alguns albiraven, d'una manera més ambigua. La veritat és que ens faran un favor grandíssim si això passa, ens alliberaran d'aquesta llufa que ja ningú se la creia i que ningú tenia ni pebrots ni ovaris per tirar-la enrera. De veritat, no faig broma, els que em coneixen saben perfectament que és el què he preconitzat sempre als quatre vents.
Realment les últimes setmanes m'havia cregut que potser, amb el rotllo aquest del govern amic i perquè no dir-ho, pensant amb la seva intel·ligencia, els espanyols farien una retallada (això està clar) més superficial i més reinterpretativa, o sigui fent un altre enganyifa, talment com han fet sempre els sociates a Catalunya, però no, no han pogut aguantar i per sort nostra, els hi ha sortit la vena castiza i garrula. Són com els nens petits, quan els hi dius que mengin el plat que tenen al davant, i primer diuen que sí per al cap de deu segons donar-li al gos, no ho poden aguantar.
Així doncs, ells ara ja han marcat barroerament (a lo spanish system, ni bilateralitat ni igualtat lingüística!) la línia vermella i ara la pilota torna a estar al terreny dels partits catalans. Il·lusos d'ells! que havien fet un front comú agafat amb pinces pel finançament i ara ni tan sols el podran negociar amb bilateralitat, ha, ha, ha, he, he, he, hi, hi, hi, juas, juas, juas... Començo a estar eufòric i nerviós, perquè ara comença el veritable ball de bastons; el PSC-PSOE te un problema gros, molt gros! I CiU i ERC si no treuen pit ara, poden caure a la misèria més profunda del món catalanista.
Qui ara no ho vegi clar, després d'haver-ho intentat per totes les vies democràtiques, que la única i absolutament única via per sortir d'aquest atzucac, és el dret de decidir lliurament el nostre futur, per tant sobreviure com a poble, és que, o té un trauma infantil, o directament és espanyolista. Per fi, i gràcies a ells, a Catalunya es va perfilant la línia màgica, la que sempre hem somniat tots els independentistes, la línia que separarà les persones normals, o sigui les que volen ser com un altre país normal del món civilitzat, per tant independents, o les persones amb síndrome d'Estocolm, els que vulguin continuar sent vassalls i provinciants.
Tu tries!

Foto: Seu del Tribunal Constitucional espanyol. Us estimo!!!

Màgic Pop

Bon Vivant és una associació de Càceres molt reconeguda a l'Estat espanyol per la seva dedicació i feina ben feta en el món del Popart. Ells cada any organitzen uns premis, enguany han sigut els tercers, anomenats Premis de la música i la creació independent, Pop Eye '08. Són uns premis molt ben reconeguts també, que s'acompanyen amb una gran gala amb concerts, Pd's i canapés, suposo... Donen premis a tort i a dret, des de a la millor discogràfica, la millor web i la millor maqueta, al millor grup de Jazz, Ska i evidentment Soul, amb un premi especial, que aquest cop se l'ha endut la cantant de ie-ie espanyola, Massiel.
Doncs bé, des d'aquí volem felicitar i amb ganes, a la nostrada pàgina web Màgic Pop, del company Àlex de Tarragona, que ha guanyat el premi al millor web.
Màgic Pop és un web, íntegrament en català, de referència dins el món de l'escena Mod de casa nostra, és un lloc on hi pots trobar de tot i més sobre el món del Pop, dels Mods, dels scooteristes, etc... Però a més a més, és un web que no es queda només amb els nois i noies que vesteixen a la moda italiana i van amb Vespa, sinó que també aporta bona informació sobre el món del Surf, l'Ska, el Punk, Garatge, etc. Vaja de tot el que faci una mica a olor de Pop.
Moltes felicitats!
Salut i MODernisme.

6 d'Octubre

Tal dia com avui, fa 74 anys esdevingueren els fets del 6 d'octubre. Uns fets a tenir molt en compte per saber d'on venim, què passava i qui va respondre a l'hora de la veritat en aquest país. Un sector nombrós del catalanisme ferm va decidir dir prou a la farsa de la República espanyola dominada en aquells moments per la ultra dreta, però espatllada també per una esquerra espanyola recargolada, il·lusa i a anys llum del projecte català inicial de l'avi Macià, on preconitzava una Catalunya independent, culta i liberal d'esquerres on tothom estigués protegit per un sistema molt semblant a l'estat del benestar, que dècades més tard protagonitzarien els països del nord d'Europa.
Des d'aquest bloc doncs, vull honorar els homes i les dones que sortiren armats per defensar la llibertat nacional de Catalunya.

Vull recordar que també, durant la matinada del 6 al 7 d'octubre, la senyera de l'estel solitari, la nostra bandera de la República, va onejar ben dreta i sola a l'ajuntament de la capital d'Osona. Un fet que, per vergonya de tots, no han volgut fer ni en democràcia, els nostres governants "catalanistes" de Vic.

Si voleu bona informació sobre aquest episodi de la nostra pàtria entreu aquí:
http://webs.racocatala.cat/cat1714/6octubre.htm

A favor de la crisi.

No és que m'agradi el patiment, no sóc catòlic, però crec que el món occidental necessita una posta a punt i ja se sap, això només es fa, com els vehicles, quan alguna cosa no funciona.
Se sap i és profecia que el despilfarro en massa no va bé pel planeta ni va bé per l'intel•lecte humà, ens fa tornar imbècils i xarons; fa que les comoditats, que són molt importants i valuoses pel progrés humà, es converteixin en banals. Per tant, la crisi simplement és un toc de campana que fa el planeta per aturar-se i seguir endavant en millors condicions, és quan el cos et diu prou i t'ho manifesta a través d'un constipat, un mal de panxa o vés a saber què...
Doncs això, el món necessita una aturada important i que la gent comenci a estrènyer-se el cinturó, diria més, fins i tot necessita un canvi de mentalitat, com per exemple la que es manifestarà a EEUU amb la nova victòria al novembre d'un nou bon (a grans trets) líder liberal com l'Obama.
Però i si parlem d'Espanya? I també, ai las! de Catalunya? puix malauradament estem lligats des de fa més de 300 anys en aquest país de garrulos, la cosa es complica una mica més. Si el món necessita una aturada, Espanya necessita un rentat de cervell complert. Aquest país de funcionaris amb mentalitat mesetaria i de pagesos subvencionats, ha fet el pitjor que podia fer un Estat: concentrar la seva economia en el totxo, així el que han fet és, per un cantó trinxar el sòl, per tant el país, i per l’altre, enriquir-se desmesuradament durant 10 anys sense parar per crear una classe de gent (tots els que depenen del sector immobiliari) desmesurada. No hi ha pitjor persona que un nou ric creieu-me, té una falta de noblesa, d’escrúpols i d’intel•lecte, que el fa un personatge perillós, però efímer, és clar. Espanya, estarem d’acord, és un país nou ric i amb desmesura.
O sigui que, per aquest Nadal res de joguines a manta i gambes de Palamós per parar un tren, haurà d’haver-hi més control en les despeses familiars, i això l’intel•lecte ho agrairà.
Lo bo de tot plegat, és que el govern del mentider a sou, diu que en uns anys Espanya econòmicament passarà per davant a països com França i Alemanya. Pobres desgraciats, i pobres de nosaltres, els catalans per aguantar un país de garrulos com és Espanya.
Avís als torristes, això ho dic per la gran massa, no per nosaltres... Ja m’enteneu.

La foto: Una imatge de la nostrada vila de Benidorm, un exemple de la garrularia espanyola amb el permís dels blaveros autòctons.

IX Cierzada '08

Doncs bé, després d'una nit, la d'aquest dissabte, que serà llarga i feixuga, pel dematí agafarem els cotxes carregats amb les motos i farem via cap a Espanya. Concretament anirem a fer la IX Cierzada, l'Scooter Run dels Monegros que surt des de Saragossa. Frics? potser sí, però s'han de provar coses noves, i lo bé que ens ho passarem...

Dijous Badabadocs

Com qui no vol la cosa l'estiu ja l'hem deixat enrera i hem entrat a la tardor, la millor estació per mi, qui es resisteix als colors de la tardor? Almenys aquest any la millor, senzillament perquè després d'un estiu feixuc, vol dir que per fi comencen, o s’albiren, les meves vacances i la tranquil•litat es va imposant.
Però bé, encara tenim música per oferir, que no estómac, i per això aquest post el dedico a les dues bandes musicals que han omplert de festa a viles i ciutats de la nostra bonica geografia fent ballar i disfrutar a milers de persones fent més de 70 concerts amb el què va d’any.
El Belda i el Conjunt Badabadoc i els Dijous Paella, dues bandes que tancaran l’estiu (és una manera de dir-ho, perquè encara tenim més concerts) el proper dissabte dia 27 en un llogarret del Pre-Pirineu català, a Biscarri, a la comarca del Pallars Jussà. Serà un concert d’allò més MODernista aborigen, puix també tindrem el plaer de tocar amb la nova formació del Ricky Gil, els Maximum Ricky. Serà un ball ben lluït, com diu el quefa, i de ben segur que de festa i xerinola no en faltar pas gens.
Us animeu a trepitjar i a descobrir país tot escoltant bona música?

Aquí teniu més informació de tot plegat:
www.dijouspaella.cat
http://blogs.ccrtvi.com/beldabadabadoc.php
www.badabadoc.cat/ (Nou)
Si no us voleu perdre com continuarà l’endemà la meva festa particular (amb la inestimable companyia d’en Belga), no us perdeu el següent post.

Català emprenyat o català provincià?

Ho diré clar i català; hem d’eliminar la figura del català emprenyat i per extensió la seva variant més de baixa estofa; la del culé emprenyat. Si voleu ho diré d’una altra manera; fins que no ens desempalleguem de la mentalitat principatina del català emprenyat perdedor, no serem mai un país normal, o sigui lliure.

Aquest adjectiu, inventat per la premsa espanyola de Barcelona per definir el pobret català que perd sempre, a Espanya li va de perles; deixa el català com un barrufet rondinaire, ranci i que es queixa tot el dia. La queixa, un dogma de fe del català emprenyat i negatiu.

El català emprenyat no deixa de ser l'arquetip ciutadà de la colònia que s’emprenya per tot però no fot res per canviar el sistema, fins i tot acaba votant els partits sucursalistes o regionalistes de torn.

El català emprenyat, que normalment va perdudíssim en política, sempre es vanaglòria que és més català que ningú, però acaba parlant en castellà a la primera de canvi, és el que en una discussió de taverna acaba sabent més futbol que el mateix entrenador del Barça, i expulsaria el president Laporta perquè només fa dos anys que no guanya res. Evidentment és nuñista. Té mentalitat franquista en el sentit més provincià, quan parla del sud del país es refereix a Andalusia, i quan passa per Perpinyà canta la Marsellesa. Això sí, s’emprenya quan ha de pagar peatge pensant-se que la culpa és de Madrid.

Odia el Reial Madrid però no permetria mai que el Barça deixés la competició de la lliga espanyola, fins i tot celebra les victòries de la seleccion perquè hi ha jugadors catalans. Ho sap tot de la premsa rosa espanyola i es pensa que la Montserrat Caballé i en Samaranch són els catalans universals per exel·lència. Es pensa que la 2a República espanyola amb la bandera tricolor va ser el millor que li ha passat a Catalunya i encara es creu que hi haurà una Espanya federal, ignorant que els únics que es creuen l'Espanya federal són els mateixos catalans. El seu ideari mental segueix sent l’Espanya de províncies malgrat estigui molt emprenyat amb la capital del regne. No entén la vida sense el binomi Barcelona-Madrid.

Fins que la mentalitat del català no actuï com si estigués en un país normal, com si d'un país independent es tractés, tal com ho fan els francesos o els espanyols, no avançarem mai com a poble. Tothom és lliure de parlar la llengua que vulgui, però si no et creus el país sempre tindràs un problema existencial. Hem d'eliminar la figura del català emprenyat i impulsar la del català desacomplexat. Si més no, serem una mica més feliços.

MMVV 2008

Ja el tenim aquí, i ja són 20 anys! Mare de Déu, semblava que fos ahir. Aquest Mercat, fet a la ciutat dels sants, és una fira que val molt la pena, és un esdeveniment molt eclèctic i és practicament segur que podeu trobar quelcom que us agradi. Em sento realment un privilegiat que s'hagi inventat a la meva ciutat.
Enguany, a part de felicitar el creador del cartell, hem de tenir molt en compte que la política de contractació del mercat, per fi, ha sigut coherent i ferma respecte al país. Tenim bona i molt bona qualitat de música en català, i també evidentment, podem descobrir i disfrutar projectes foranis, que sempre ens poden donar una bona sorpresa.
Així doncs, us dedico les meves prioritats per aquest MMVV '08:

Dijous:
BCN Big Latin Band, Recordant Xavier Cugat, a quarts de nou al Cinema Vigatà.
Toti Soler a les nou a La Pietat.
Orxata Sound System aquarts de deu, al Sucre 2.

Divendres:
Pegasus, 25è aniversari, a les deu al Cinema Vigatà.
Sabor de Gràcia, a les onze a la Plaça Major.
Le Petit Ramon, a les onze al Passeig Pep Ventura.
Dijous Paella (només faltaria! Ep, i toquem amb el Rafalito dels Ai Ai Ai, no us ho perdeu), a tres quarts d'una al Sucre 2.
Mishima, a la una al Cinema Vigatà.

Dissabte:
Pau Riba amb la Dic Emsembla, presentant el nou disc Virus Laics, a quarts de deu a la Plaça Major.
Joan Díaz Trio, Introducing Silvia Pérez - We sing Bill Evans Quartet-, a quarts de dotze a la Jazz Cava.
Conxita, a un quart d'una al Cinema Vigatà.
Gorka Benítez, a quarts de dues a la Jazz Cava.

Els que estan en negreta són per a mi, els imprescindibles.

Qui la fa la paga

Mentre el sistema fa aigües encara que sigui a compta gotes (ahir les borses i sobretot la financera més gran del món), aquí tenim una notícia que ha saltat avui, malgrat ja feia temps que s’arrossegava, que no només ajuda a desplomar una miqueta més el sistema sinó que el posa en entredit; el petit posa el dit a la llaga al poderós. A més, la notícia té un component brillant de justícia i d’elegància magistral.
Resulta que un tal Enric Duran, tot recollint la tradició més romàntica de l’Anarquisme dels anys 30, ha aconseguit, a base de trucs, enganyifes i aprofitant-se al màxim de la burocràcia del sistema, “robar” (o sigui, embutxacar-se i no tornar) 492.000 € dels bancs per destinar-los a lluites socials del nostre país. Brutal, no?
Tot això ho ha anat forjant durant dos anys i ara s’ha publicat una revista, Crisi, d’un sol número i d’una tirada de 200.000 exemplars (pagada amb els mateixos diners, boníssim!), que explica la història i que aprofita també per, tot i que es diguin moltes veritats, fer una mica de retòrica i llançar els tòpics de sempre contra el capitalisme i el neoliberalisme mundial.
L’Enric, l’enllaç directe a través de 400 anys d’en Joan de Serrallonga, evidentment s’ha amagat o ha marxat del país, puix el delicte, no sé si seria considerat de súper morós o de terrorista social, estic segur que és important. A mi només em cal felicitar-lo i desitjar-li molta sort en aquesta nova vida de fugitiu, i demanar-li potser al Jaume Arnella, un romanço dedicat a aquest justicier social del Pla de Barcelona, talment com li van fer al bandoler de les Guilleries.

La PDD irromp en un acte d'Alfonso Guerra per denunciar la ingerència espanyola al poble català

APA!

ERC a Vic ja no il·lusiona

Què està passant a ERC a Vic? Crec que ni els mateixos protagonistes ho saben, la veritat és que la davallada és imparable, i no només jo, sinó molta gent del món sobiranista vigatà vaticina un fracàs espectacular a les properes municipals, a no ser que això canviï de la nit al dia.
Tot i ser militant, la veritat és que m'ho miro des de fora, altra feina sobiranista tinc, però mirant des de fora també es veuen coses i si, a més, parles amb gent del partit, doncs bé, te n'assabentes, de coses.
Això ja ve de lluny, i la veritat és que ara mateix hi ha tantes famílies a dins que es fa difícil veure cap a on anirà ERC a la ciutat. Val a dir també que tots plegats tenen alguna virtut, però també bastants, per no dir molts defectes: ERC a Vic ja no il·lusiona ni té massa credibilitat i això, per a mi, és el que han aconseguit totes aquestes colletes.
Em centraré, per una qüestió de màxima representativitat, en els dos regidors que tenim ara al consistori vigatà. La veritat és que, tècnicament, segur que fan molta feina i alguna fins i tot la fan bé, no tinc cap dubte, però és clar, aquí bé el problema, són simples tècnics, perquè per ser un polític complet fa falta que no sols siguin uns bons tècnics i bons estrategs, sinó també bons polítics; o sigui, que la seva ideologia la portin amb fermesa i convicció, i és aquí on rellisquen d'una manera magistral aquest parell.
Un dia, tot parlant del tema amb la regidora Gràcia Ferrer, em va dir exactament això, que ells anaven de cul amb els problemes municipals i que no podien parar atenció amb els temes netament ideològics que, d'altra banda, les CUP, molt hàbils, els hi plantejaven per fer-los caure en el parany. Tot i que jo penso que per ser polític has de tenir les dues vessants que abans he explicat, els dos vam convenir que necessitaven un assessor polític perquè no la tornessin a cagar (recordem que no van votar en contra que l'alcalde de Vic anés a rebre els borbons!), doncs bé, hi han tornat, i amb ganes: van presentar una moció alternativa a la CUP per no votar a favor de penjar, per l'11 de setembre, la bandera que representa el seu partit! Perdoneu, però això jo no ho entenc.
La Gràcia, que em mereix tots els respectes, no la conec políticament en profunditat, però ai las! el Joan López una mica sí. Aquest home, que ara a mi no em mereix cap respecte, bàsicament perquè em va mentir de dalt a baix sobre un tema de l'Ateneu La Central i jo, com un tonto, me'l vaig creure perquè jo el veia com un gran patriota, està aconseguint crear una animadversió espaterrant dins el sobiranisme vigatà que ni ell no s'ho pot imaginar . I en qui repercutirà? Tothom ho sap i és profecia, en ERC.
Per no explicar el seu paperàs a La Central, un espai espectacular que s'havia de convertir en un centre del sobiranisme transversal osonenc, una mena d'El Segle de València, o un casal important, tipus els Jaume I, i que ara és un local semi en desús, desendreçat i desmanegat (el bar, que havia de ser del rotllo, fa pena i fàstic) que serveix bàsicament perquè només una entitat hi faci les seves cosetes, entre altres, fer festes privades sense solta ni volta fins a altes hores, creant malestar entre els veïns, tot fent que fins i tot l'Ajuntament hagi hagut de posar ordre.
Un desastre i una pena, creieu-me. Desitjo que això canviï de veritat, pel bé d'Òmnium i pel bé del sobiranisme osonenc.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

EL PENSAMENT CATALÀ REBROTA SEMPRE I SOBREVIU ALS SEUS IL·LUSOS ENTERRADORS
Francesc Pujols.

Vic, capital antiborbònica

Avui Vic, la capital d'Osona i la capital de la revolta austriasista contra els borbons al 1704, és protagonista. La marxa dels vigatans aquest any es consolida definitivament com a cita nacional i augmenta de forma considerable el nombre de participants en forma de columnes que baixarant a la capital des dels diferents punts cardinals de la comarca.
La marxa dels vigatans, és un espectacle bonic de veure, solemnitat i patriotisme és la tònica general per uns actes que per fi no són ni festius ni mediocres (tal com han volgut sempre els polítics botiflers), sinó dignes i ferms per honorar i recordar els patriotes caiguts per la llibertat de la nació catalana.
Aquí teniu els actes amb els seus horaris:

PROGRAMA D'ACTES:

10 DE SETEMBRE DE 2008

18.00-19.30 / Malla, Roda de Ter i Masies de Roda, Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta, Muntanyola, Lluçanès i Gurb,
Sentfores La Guixa, Vall del Ges, Santa Eugènia de Berga, Calldetenes, Tona, Centelles, Taradell i El Brull (entre d'altres poblacions).
Sortida de columnes de Vigatans cap a Vic.
A les 18h. Sortida d'un autocar des de l'estació d'autobusos de Vic per anar a buscar la Flama de l'Acord dels Vigatans a Santa Eulàlia de Riuprimer.

18.30 / Santa Eulàlia de Riuprimer. Hissada de l'estelada a la plaça de l'Ajuntament. Lliurament de la Flama dels vigatans* i homenatge a Llorenç Tomàs a la plaça de la Rectoria. Marxa de la Flama dels Vigatans cap a Vic.

21.15 / Vic (monument a Bac de Roda): Arribada de la Flama i els Penons dels Vigatans. Homenatge a Francesc Macià, Bac de Roda.
Encesa de torxes i represa de la Marxa.

21.45 / Vic (plaça del Bisbe Oliba): Arribada de la Marxa dels Vigatans. Diàleg del Compromís. Crema del Decret de Nova Planta.
Tribut a la persona homenatjada. Lectura del manifest.

22.15 / Vic (plaça de la Catedral): Gegants i castells. Entrepans i begudes de la terra. Actuació musical de Dijous Paella.

* Encesa el 17 de maig a l'ermita de Sant Sebastià en els actes commemoratius del 303 aniversari de l'Acord dels Vigatans i custodiada
per famílies de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Els actes són convocats per la Comissió Onze de Setembre Osona i coordinats per Òmnium Osona.

La PDD d'Osona s'ha sumat a la Comissió.