Aquests, no són d'aquells amics que ens podem trobar cada dos per tres al bar del poble o que són de la colleta habitual, són d'aquells tipus d'amics que ho són perquè els hi dona la gana, per afinitats ideològiques, per mogudes i per costums similars, malgrat les trobades siguin escasses. Potser per això ens aguantem o potser això té més mèrit que mai.
Amics de pedra picada, incasables en el treball per a l'alliberament nacional i personal, en definitiva amics del rotllo.
FELICITATS XAVI I ROGER!

Sempre ens quedarà qualsevol racó d'aquest dissortat territori per seguir vivint i fent xerinola pensant que som normals, o sigui catalans i prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada