En diferit

Ahir ens van tirar un gerro d'aigua freda amb el possible cost de desgast del moviment independentista. La d'ahir va ser una jornada que depèn de com acabi tot plegat serà recordada als anals de la història com l'enèsima baixada de pantalons de l'autonomisme català, o la jugada genial d'un govern que controlava la situació. Molta gent però té la sensació que el processisme segueix i que s'ha deixat escapar una oportunitat d'or. També és veritat, i no ho podem perdre de vista mai, que fer una declaració d'independència depèn de molts actors a l'hora. En aquest sentit si l'oferiment d'Europa és un farol (molt probable), ens trobarem en una situació similar d'aquí a unes setmanes però més desgastats que ara. Si no és un farol farem bé d'accelerar els tempos si no volem perdre la trempera que tenim. En el cantó espanyol, si Madrid accepta cert diàleg emmarcat dins la Llei i ens demana eleccions, ens trobarem que la pilota tornarà al teulat de la Generalitat amb un situació molt més compromesa que ara; serem els independentistes que davant al món rebutjarem les urnes. Touché per Madrid! Per contra, és cert que si no volen diàleg i ens apliquen el 155 tindrem una altra gran oportunitat que espero que, ara sí, aprofitarem. Tanmateix, dependre sempre de la reacció de Madrid no trobo que sigui una bona tarjeta de presentació davant del món. El que es va fer ahir va ser una jugada d'escacs potser necessària, però molt arriscada. I és evident que si no ens posem un deadline en aquesta pròrroga del processisme, acabarem allà on ens volen els nostres enemics, fent voltes i voltes discutint si som prous o no i si tenim prou força per declarar la independència. I qui dia passa any empeny... La independència en diferit té el risc d'acabar la partida en taules, té la virtut de guanyar temps i carregar-nos -una vegada més- de raons, per això caldrà no perdre el temps i demostrar davant del món que aquesta opció de suspendre la Declaració la governem nosaltres, i que en qualsevol moment pot ser retirada per nosaltres mateixos. I en qualsevol moment vol dir en qualsevol moment dins un període curt.

Que Déu ens agafi confessats.

Un somni fet realitat

En la vida dels éssers humans poques vegades un somni es fa realitat, de fet, hi ha molta gent que mai aconsegueix assolir el seu somni vital de vida. Fins i tot arribo a pensar que aconseguir un somni és un fet tan excepcional, que probablement és difícil que la gran majoria dels mortals puguin gaudir d'aital objectiu. Avui els catalans i les catalanes que apostem per la llibertat i la dignitat d'aquest territori que al llarg de la història hem anomenat Catalunya, estem jolius perquè veurem com un somni que semblava impossible -condició bàsica perquè un fet esdevingui somni- es fa realitat. En aquests instants que escric aquest text no sabem quina mena d'independència ens presentaran els nostres polítics al Parlament, però és evident que aquest moment que vivim, aquesta fita que hem assolit és un fenomen tan excepcional i emocionant que, pels que ja hi érem fa temps, significa sense cap dubte un somni fet realitat. Sí, un somni perquè sabem d'on venim, perquè coneixem la nostra dissortada història com a país, i també perquè després del menyspreu i la befa dels que durant 40 anys ens han alliçonat des de la mentida autonòmica i la fragilitat moral, ara podem dir que malgrat tot aquest pes que suportàvem sobre les nostres espatlles, ens n'hem sortit. De fet, ja els hem guanyat perquè hem acabat demostrant que l'independentisme no era una epifania de quatre sonats, sinó que l'hem acabat fent majoritari a Catalunya. Sí, us hem guanyat, hem guanyat als que des d'un regionalisme nociu han mercadejat amb la nostra dignitat, hem guanyat als llimacs que sempre s'han arrossegat demanant permís i perdó a l'amo madrileny, hem guanyat als equidistants que sempre acaben blanquejant l'opressor. Us hem guanyat, sí, perquè acabi com acabi tot aquest procés, a Catalunya hem acabat sent majoritaris. Per tot això doncs, avui el President de la Generalitat declararà la independència de Catalunya. I això, sense dubte, és un somni esdevingut real.

Una abraçada a tots els que hem coincidit en un o molts moments en aquest llarg camí cap a la llibertat.