Brossa!

Avui fa deu anys que es va morir Joan Brossa. Per mi el Warhol català, o millor dit, el Warhol era el Brossa americà. Polifacètic i pujolsià, per mi Brossa representa la sublimitat de la senzillesa, l'art Pop d'arrel catalana, i per tant singular al món, vaja... tot el contrari de la mediocritat i l'autoodi existent al nostre país.

Comença l'any Macià

L'amic del poble, l'avi de tots, l'independentista insurgent, el mite real, l'analista i estrateg com pocs, en definitiva, l'únic gran líder que ha tingut la Catalunya moderna.
Recordem-lo i honorem-lo!



75 anys del seu traspàs.

Bon solstici d'hivern!

HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

(...)

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.

El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.

La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.

J. V. Foix
El Port de la Selva, Nadal de 1953.

Tres engrunes.

Després d'un sopar-tertulia i copa i... amb el López-Tena ahir al Via Fora de Sants, us podria omplir tres blocs sencers sobre el Tribunal Constitucional i altres mandangues. Aquest home és una màquina, ho sap tot, és impossible rebatre'l perquè ho sap tot, algú ja ho intentava ja amb molta fe, però res, el millor que podies fer era escoltar i aprendre.
Doncs bé, no parlaré d'això, simplement llençaré tres breus engrunes, fruit de la meva lectura habitual i diària, com a bon torrista, de la premsa.
Primera. Els eco-feixistes ja hi tornen, després de la gran idea de limitar les velocitats amb clara vocació recaudatòria, ara es volen treure de la màniga prohibir llençar pedres als rius per no espantar els peixos (no faig broma), ni fer-les rebotar, sí, sí, aquell joc tant clàssic i fins i tot romàntic. La bojeria stalinista de controlar-ho tot arriba als seus límits.
Segona. No hi ha manera que TV3 (la seva) es pugui veure al sud de la nació. Això és com la cançó de l'enfadós, l'engany i les mentides són constants, ara el govern espanyol se'n renta les mans i diu que tot recau en el valencià. No foteu home, per qüestions de pàtria el Gobierno pot entrar fins al fons saltant-se estatuts i lleis, per altres coses no. Catalanes i catalans, ni un pas enrera, fins a la derrota final!
Tercera. Avui ha tornat a haver-hi bronca al Parlament, la premsa diu que la unitat dels partits catalans s'ha trencat altre cop pel finançament. Mireu ja tant em fa, per mi els bons són els meus, i ja sabeu qui són, el que vull plasmar ara i aquí és una cosa que em preocupa bastant. La distància i el cansament entre el poble i els diputats és a hores d'ara tant gran, que em fa por i vertigen saber les conseqüències posteriors. Em sap molt de greu, perquè sé i tinc constància que hi ha diputades i diputats que treballen i treballen sense parar amb el plus que es creuen el què fan, i crec que és injust que per culpa de la voragine i l'espectacle polític actual, no se'ls hi reconegui la feina i quedin per tant, absolutament desprestigiats. És una pena, de veritat.
Aquest post és gentilesa del mitiquíssim amic i patriota Rocker, el president de Sants, que després de portar pràcticament 20 hores seguides amb ell, m'ha deixat una aula de la Pompeu per mi sol per esplaiar-me a gust.

Salut i peles!

López-Tena a Sants

Aquest home és bo, molt bo, jo diria més, és vital pel nostre sobiranisme.
Avui el tenim a Sants fent un sopar-conferència al restaurant Via Fora! No cal dir que la colla pessigolla i torrista hi serem en pes.
Sants tremola (o es crema!).

Gràcies PSC-PSOE!

Gràcies un cop més sociates per mostrar-vos tal com sou.
Com que sou el pitjor que ha parit aquest país, pensava que ens tornaríeu a enganyar, tal com vareu fer el 30 de setembre del 2005 aprovant un bon Estatut i creant una expectació i una il·lusió al poble que feia temps que no experimentàvem, per l'endemà mateix esmenar-lo vilment.
Gràcies un cop més doncs, perquè ahir vam tornar a veure que sou els autèntics enemics de Catalunya, jugar amb la butxaca i el menjar de la gent és lleig i perillós. És curiós lo vostre, amb 30 anys haureu participat en dues LOAPAS, un bon currículum sí senyor. El drama però és que la gent us vota, us vota i us vota sense parar ni pensar, simplement per inèrcia i per por a una dreta espanyola ferotge, ai senyor! pobres innocents...
Companyes i companys, ara sí que ho diré ben clar i ben alt; desitjo profundament que el país caigui en la més absoluta decadència, un país sense diners, sense la seva llei més alta (l'Estatut), sense poder polític, amb un Parlament de fireta, amb atacs constants a la llibertat d'expressió i amb una tele i ràdio pública de tercera divisió. Així potser arribarem en aquella famosa línia vermella que ens permetrà fer el salt definitiu i trencar amb l'establert o morir definitivament dins el magma provincial espanyol. Així deixarem de patir, oh! quin descans...

Jaç

Dedicat a un company gran saxofonista, que ha estat a casa meva fins a les no sé quantes de la matinada escoltant i parlant de Jazz. Sé que és difícil d'entendre, però la secta és la secta.


Aquesta és la meva religió musical, no puc fer-hi res més.

El món al revés.

Lo què passa en aquest país és de jutjat de guàrdia o directament és perquè ens enterrin definitivament. Em costaria molt trobar un altre cas semblant al món, sigui en una empresa o en un país. Acaben de sortir els nous resultats de les audiències de ràdio a Catalunya i confirmen una vegada més que RAC1 amb en Clapés i companyia al capdavant puja, i que la ràdio publica nacional baixa i baixa i baixa sense fi.
En teoria, que una emissora baixi no ha de ser motiu de linxament generalitzat, pot tenir una mala ratxa, pot tenir un moment relocalització, etc... Però és clar, quan resulta que el que triomfa i ha triomfat temporada rera temporada a la teva cadena, o marxa a un altre dial o directament el fots fora, és que, o ens hem begut l'enteniment o directament vols destrossar el país.
Catalunya Ràdio amb el sociata Sarsanedas al capdavant, està trinxant l'emissora, però no només ho està fent tot al revés sinó que a més a més ha tingut els sants collons de dir que aquí no passa res, que els resultats són bons! Que Déu ens agafi confessats. Si això no és una estratègia sociata per desmembrar el país que algú m'ho expliqui.
Malgrat tot, encara en tenim país; me'n alegro moltíssim per RAC1, encara que la SER li passi per davant (sempre tindrem la quota espanyola en aquest país), és una cadena catalana i conscienciada de ser-ho que va pujant, i sobretot pel programa Versió RAC1, un programa que curiosament avui estat a Vic. El Clapés, el Sr. Marcel·lí (sóc ultra fan), el Sr. Canyellas, el mago Fèlix... han vingut fins a Vic a fer-lo en directe, i evidentment tots plegats ens hem fet un fart de riure. Crec sincerament que el seu humor enllaça directament amb l'històric humor irònic, surrealista i casolà del nostre país. Crec que ja n'he parlat en un altre post em sembla...

Foto: Sarsanedas; jo el proposaria per sapastre de l'any.

El pare Noel (Que no et prengui el pèl).

Tenim un país que no ens el mereixem, sempre surten coses que poc o molt t'acaben sorprenent. Ja ho diu un amic que està perdut pel Pirineu; el poble català és micològic, ens poden aixafar i arrassar, però sempre ressorgirà un bolet allà on menys t'ho esperis, molt pujolsià això, ja ho veieu.
Una colleta de l'Anoia s'han inventat una banda de rumba que no ho fan gens malament (el ventilador és força correcte), i que han tret una cançó que és molt divertida i diu moltes veritats.
Ells són els Terratombats i han fet un video clip que fa molt riure.

Màxim suport a Joan Tardà

Els gossos lladren, senyal que existim.
Màxim suport a Joan Tardà.
Que potser algú a aquestes alçades té previst quedar bé amb els espanyols? Després de tot el què ens estàn fent, va home va, quines penques!

Onze nadals i un cap d'any

M'acaba de caure a les mans un treball ben fet, d'aquells que et fan sentir cofoi de ser català, o sigui normal, d'aquells projectes però, que malauradament en aquest país passaran sense pena ni glòria, justament també perquè és un treball subvencionat, ja pagat abans de sortir diguem-ne, i per tant, el seu destí estarà a engruixir una mica més les lleixes de les llibreries, o a molt estirar la de les botigues de discs. No patiu no sortirà pas pel TN.
Aquest llibret-disc de poesies de J. V. Foix, titulat Onze Nadals i un Cap d'Any, està molt ben presentat, és curós i minimalista, i sobretot és molt interessant; no només pels propis poemes del Foix sinó perquè aquests, estan acompanyats d'il·lustracions del Dalí, Guinovart, Mompou, Tàpies, Sunyer, Miró... i musicats per una banda molt creativa. Els Poetristes.
L'Albert Vila, el Marc Serrats i el Titot han fet un treball elegant i modern. Vull destacar aquest últim adjectiu perquè en una història com aquesta, era molt fàcil caure en la inèrcia de sempre de contractar el típic grup de folc o de clàssica, per fer-ho ben nostrat i seriós, segur que seria un treball excel·lent però... pesat! Mare de Déu, ja m'ho imagino pesat amb ganes.
Musicar els poemes del Foix no és fàcil, doncs ells ho han fet bé, amb diversitat d'estils i amb un clar toc electrònic (la mà negra del Xerramequ hi és present). És un disc amb gràcia i que és fàcil d'escoltar, vaja, que es posa bé escoltar-lo. Jo us el recomano, pels amants a les bones lletres, pels amants a la música ben feta i pels amants del país, cerqueu-lo i compreu-lo.

J. V. FOIX
ONZE NADALS I UN CAP D'ANY
Eumo Editorial-HAAC/Fundació J. V. Foix/Propanganda Pel Fet

El Mercat Medieval, una farsa com cal

Dic que com cal, perquè vull deixar claríssim des del primer moment que no només no estic en contra d'aquest event, sinó que el considero econòmicament molt positiu per a la nostra ciutat, i això evidentment és bo. Però és clar, per a mi i suposo que per a uns quants vigatans més i en general per la gent del bon gust, aquest tipus de trobades socials en massa on l'estètica i la història importa ben poc i pràcticament tot es destina a l'intercanvi econòmic, l'únic que aconsegueixen és transformar la ciutat en el que justament no és; un Lloret de Mar de l'interior.

No és que tot plegat sigui molt xaró la veritat, ja s'hi esforcen ja perquè l'invent quedi un xic medieval, a més la ciutat també hi acompanya ésclar, però sincerament, aquests invents econòmics que van néixer fa aproximadament uns 10 anys arreu del país, el que aconsegueixen és tot el contrari, estèticament parlant, que el què pretenen aconseguir. En aquest cas, perquè una ciutat sigui el que volen que sigui, no hi ha res més medieval que una ciutat com Vic despullada i sense cap embolcall artificial, ni el poble de Pals, ni Peratallada, ni Girona, ni el meravellós gòtic barceloní. Ja ho sé que es fa per fer diners! i me'n alegro, simplement manifesto que és un engany i és fals, la gent pot descobrir el Vic medieval la resta de l'any visitant per exemple el meravellós Museu Episcopal, però és clar, la plebs és com és i això ja són figues d'un altre paner.

Per no parlar de la patuleia que lloguen per fer els suposats oficis i aliments medievals, la majoria d'ells noehippies que no saben ni l'idioma propi, i que volten per tot l'estat espanyol fent la mateixa comèdia sense saber ni interessar-se per la història ni les característiques de l'indret a on estant.

Els torristes m'entendreu, no hi ha res més insuportable que un bany de masses, fent el mateix que farien en un centre comercial però per els preciosos carrers de Vic. Ja sabeu que si voleu visitar la ciutat dels sants, hi ha mil maneres diferents i agradables per fer-ho; passejar per aquells carrers estrets i costeruts tot descobrint una plaça immensa i arquitectònicament sublim, un claustre gòtic imponent, un campanar romànic com pocs al país. Un temple romà reconstruït amb gust vuitcentista tardà, o diferents cases antigues on s'hi han establert elegants i confortables bars i restaurants.

Endavant amb el Mercat Medieval de Vic i amb el Mercat Renaixentista de Tortosa, però a mi no m'hi trobareu pas.

M'enteneu, oi?

Dimecres xerrada de la PDD-Osona

Us informem de la xerrada que realitzarem el dia 3 de de desembre a les vuit de la tarda a l'ateneu La Central de Vic (ctra. Manlleu s/n) sota el títol: TU FORMES PART DE LA NACIÓ CATALANA. QUE NO DECIDEIXIN PER TU.
Els ponents seran la Mònica Sabata i en Jordi Fexas, membres de la permanent nacional de la Plataforma pel Dret de Decidir.
A tres dies de l'aniversari de la Constitució espanyola i en un moment d'atzucac tant polític com econòmic per Catalunya, la PDD d'Osona exposarà a la societat de la nostra comarca, els motius pels quals el nostre país necessita més que mai el dret democràtic de decidir lliurement el seu futur.

Organitza: Plataforma pel Dret de Decidir (Osona).