Recordo, ja fa temps, quan el rotllo de la vegueria de l'Alt Ter es va posar molt de moda i fins i tot es mostrava amb certa força, aleshores em vaig sentir absolutament sol a Osona defensant la vegueria de la Catalunya Central amb cocapitalitat a Vic, ara per sort ja no. Ni periodistes, ni polítics, ni opinadors, ni tan sols la gent del meu partit estava per fer una vegueria de
veritat, amb prou potència social i econòmica per ser presents en el mapa i sobretot, per equilibrar forces davant la gran vegueria metropolitana de Barcelona. L'Alt Ter (sense el suport de la Vall de Camprodon), que comptava amb tot un gran reguitzell de personatges localistes, altrament, molts d'ells, mai vistos en els moviments independentistes de la comarca (això ja em feia tuf), era una simple invenció, si voleu històrica, però zero pragmàtica, que consistia en que Vic fes de germanet gran de Ripoll, puix no ho podia ser de Manresa, i liderar una vegueria de fireta. El fet és que, per voler manar i no ser menys (molt vigatà ranci això), preferien barallar-se amb Manresa i fer una vegueria sense importància econòmica ni social, amb les penques afegides d'incorporar-hi la Garrotxa, un territori que mai s'ha inclinat per aquesta opció. Molt provincià amb dosis de rabieta de pati d'escola tot plegat.
Doncs bé, per sort aquest tema ja està pràcticament tancat, però per desgràcia, continuen les batalletes localistes arreu del país. Jo no m'hi ficaré en aquests llocs perquè naturalment no sóc d'allí, però sí que veig per exemple que, la Val d'Aran hauria de tenir certa autonomia, ells no són catalans culturalment; que la vuitena vegueria, la del Penedès, té sentit de ser; i que Tarragona, evidentment és la capital. Bé, ja s'ho arreglaran...
El que em treu de polleguera precisament però, són aquestes batalletes de gent sense sentit global de la pàtria, que s'avorreixen a casa seva o a la seva feina, i es dediquen a mirar-se el melic, mentre el país sobreviu engrillonat a causa d'una divisió territorial forània. Portem 30 anys vergonyosos sense administració pròpia i la culpa, en bona part és nostra. Però ai las! Ara que ha sorgit un intent seriós des del govern per començar a implantar un model propi, toooornen a sortir, com sempre, els cagadubtes i els provincians de torn, els rondinaires i els localistes, els regionalistes i els lerrouxistes, és a dir, la sociovergència que ho empudega tot i que impedeix un cop més (i ja en van...) l'avanç nacional.
ERC te mala peça al teler, sempre serà criticada i mai reconeguda, és el què hi ha, reconeixem-ho. Esquerra són els camàlics de la història, són els que políticament i parlamentàriament sempre han sacsejat el país, els que van treure la paraula independència del tabú, recordeu Colom? Els que introdueixen el concepte del concert econòmic, els que empelten el país amb la barreja màgica de nació i llibertat amb justícia social ajuntant els dos corrents que volgudament han estat separats, són els que el 2003, per fi, trenquen pel mig les majories sociovergens i entren al govern fent polítiques nacionalment avançades, malgrat els entrebancs i les limitacions estatutàries fetes precisament pels abans esmentats. Són en definitiva, els que fan avançar la nació i els més criticats. Llei de vida, llei sociovergent.
En fi, doncs ara tornem amb el de sempre, es vol fer un pas nacionalment important implantant les vegueries i que representi l'avançada per suprimir les diputacions, però els rondinaires i el provincianisme ranci torna a posar el crit al cel. Ausàs, que Déu t'ajudi i sobretot no afluixis, en algun lloc de l'Olimp t'ho reconeixeran.
Jordi Ausàs. Conseller de Governació.
