Aquests darrers dies s'han vessat rius de tinta per discutir i explicar el perquè de tot plegat del famós editorial titulat “Dignitat per Catalunya” firmada per 12 diaris catalans (per dir-ho d'alguna manera). L'enrenou ha estat considerable i hem pogut veure també com certs firmants i columnistes molt propers al sobiranisme han fet un paper més que galdós. Intentaré doncs, mullar-me en aquests rius tintats, amb una visió potser més clarivident fruit dels dies que han passat i les reaccions que ja s'han donat.
Primer de tot, vull manifestar que és un gaudi i un plaer veure com Espanya s'enrabia i es desespera amb aquest editorial de mínims, la caverna ha tret el Sant Cristo gros i la “progressia” ha quedat muda, com sempre, a l’hora de defensar la democràcia. També considero important i fins i tot commovedor, veure la unitat i la força, si més no momentània, que transmet l'escrit en qüestió, una unitat dificilíssima d'aconseguir en una societat com la nostra i que s'ha vist reforçada, fent un acte d'equilibrisme i de perillositat, per l'adhesió de certs sectors sobiranistes, una acció que segurament ha fet posar més nerviosos els nostres veïns.
Ara bé, és de vital necessitat denunciar i deixar ben clar que aquest editorial és una jugadeta magistral o a la desesperada de l'autonomisme i el regionalisme català per salvaguardar els mobles -enteneu la seva Espanya-, i llançar l'últim coet del tan desitjat “encaix”. Ho vaig escriure fa uns dies, l'autonomisme és tronat i passat de moda, i ha perdut el tren de la modernitat i la normalitat; és una opció que es valora a la baixa i, com és lògic, els seus guardians, amb molt de poder encara, necessiten posar tota la carn a la graella per defensar el que veuen que se'ls escapa: la seva estimada Espanya de les autonomies i “plurinacional” que ells mateixos han volgut crear durant 150 anys, una Espanya que volien moderna, democràtica i competitiva, una Espanya catalana, una Espanya avançada; en definitiva, una Espanya impossible de fer perquè els mateixos espanyols no l’han volgut fer. Entenc que és molt dur, entenc que per a alguns és la fi del seu projecte i, per tant, del món: és com si una mare abandona la seva filla perquè li ha sortit esguerrada; és complicat, però la vida és molt dura, i només puc dir que sobreviuran (políticament) els que pugin al tren dels nous temps polítics.
Per què aquests diaris han fet aquest editorial? Doncs jo tinc dues possibles respostes:
1. Ells intueixen que l'Espanya testosterònica i garrula trinxarà definitivament l'Estatutet i, per tant, com deia més amunt, l'últim recurs que els queda és treure totes les armes per defensar l'status quo actual, no fos cas, i ara més que mai, que l'independentisme ho acapari tot.
2. Ells intueixen que el TC es comportarà mínimament bé i, per tant, un cop fet aquest editorial (engalipant per carambola a molts sobiranistes), poden sortir com a victoriosos i salvadors de la pàtria, posant així els fonaments d'un nou autonomisme, oferint-nos 20 anys més d'encaix i de peix al cove, condemnant l'independentisme creixent a la banqueta tot esperant millors temps.
No cal dir que aquesta jugada pot fer fallida, puix moltíssima gent l'ha pres com un “s'ha acabat el bròquil” enfront d’Espanya i, ben al contrari d'una defensa aferrissada de l'Estatut, hagi augmentat la sensació sobiranista que es respira aquests dies, tot just coincidint amb la primera i històrica consulta a 161 municipis per la independència de Catalunya. El que està clar és el següent: per primer cop l'autonomisme està nerviós i actua com si el món se li acabés i s'ha llançat a la guerra; per contra, l'independentisme va fent la seva imparable feina i està a l'expectativa per fer l'estocada final (un veritable procés d'independència), un fet insòlit aquest, ja que sempre era l'independentisme que vivia en l'ostracisme i es llançava als lleons sense cap possibilitat d'èxit.
Reseu perquè la sentència sigui "dolenta" per l'Estatut; del contrari, veureu com la sociovergència s'instal•la victoriosa i ben cofoia a Catalunya i a Madrid.
Bona lletra d'en Titot exemplificant la decadència espanyola i autonomista, del disc de Mesclat, Cròniques colonials.
