IX Cierzada '08

Doncs bé, després d'una nit, la d'aquest dissabte, que serà llarga i feixuga, pel dematí agafarem els cotxes carregats amb les motos i farem via cap a Espanya. Concretament anirem a fer la IX Cierzada, l'Scooter Run dels Monegros que surt des de Saragossa. Frics? potser sí, però s'han de provar coses noves, i lo bé que ens ho passarem...

Dijous Badabadocs

Com qui no vol la cosa l'estiu ja l'hem deixat enrera i hem entrat a la tardor, la millor estació per mi, qui es resisteix als colors de la tardor? Almenys aquest any la millor, senzillament perquè després d'un estiu feixuc, vol dir que per fi comencen, o s’albiren, les meves vacances i la tranquil•litat es va imposant.
Però bé, encara tenim música per oferir, que no estómac, i per això aquest post el dedico a les dues bandes musicals que han omplert de festa a viles i ciutats de la nostra bonica geografia fent ballar i disfrutar a milers de persones fent més de 70 concerts amb el què va d’any.
El Belda i el Conjunt Badabadoc i els Dijous Paella, dues bandes que tancaran l’estiu (és una manera de dir-ho, perquè encara tenim més concerts) el proper dissabte dia 27 en un llogarret del Pre-Pirineu català, a Biscarri, a la comarca del Pallars Jussà. Serà un concert d’allò més MODernista aborigen, puix també tindrem el plaer de tocar amb la nova formació del Ricky Gil, els Maximum Ricky. Serà un ball ben lluït, com diu el quefa, i de ben segur que de festa i xerinola no en faltar pas gens.
Us animeu a trepitjar i a descobrir país tot escoltant bona música?

Aquí teniu més informació de tot plegat:
www.dijouspaella.cat
http://blogs.ccrtvi.com/beldabadabadoc.php
www.badabadoc.cat/ (Nou)
Si no us voleu perdre com continuarà l’endemà la meva festa particular (amb la inestimable companyia d’en Belga), no us perdeu el següent post.

Català emprenyat o català provincià?

Ho diré clar i català; hem d’eliminar la figura del català emprenyat i per extensió la seva variant més de baixa estofa; la del culé emprenyat. Si voleu ho diré d’una altra manera; fins que no ens desempalleguem de la mentalitat principatina del català emprenyat perdedor, no serem mai un país normal, o sigui lliure.

Aquest adjectiu, inventat per la premsa espanyola de Barcelona per definir el pobret català que perd sempre, a Espanya li va de perles; deixa el català com un barrufet rondinaire, ranci i que es queixa tot el dia. La queixa, un dogma de fe del català emprenyat i negatiu.

El català emprenyat no deixa de ser l'arquetip ciutadà de la colònia que s’emprenya per tot però no fot res per canviar el sistema, fins i tot acaba votant els partits sucursalistes o regionalistes de torn.

El català emprenyat, que normalment va perdudíssim en política, sempre es vanaglòria que és més català que ningú, però acaba parlant en castellà a la primera de canvi, és el que en una discussió de taverna acaba sabent més futbol que el mateix entrenador del Barça, i expulsaria el president Laporta perquè només fa dos anys que no guanya res. Evidentment és nuñista. Té mentalitat franquista en el sentit més provincià, quan parla del sud del país es refereix a Andalusia, i quan passa per Perpinyà canta la Marsellesa. Això sí, s’emprenya quan ha de pagar peatge pensant-se que la culpa és de Madrid.

Odia el Reial Madrid però no permetria mai que el Barça deixés la competició de la lliga espanyola, fins i tot celebra les victòries de la seleccion perquè hi ha jugadors catalans. Ho sap tot de la premsa rosa espanyola i es pensa que la Montserrat Caballé i en Samaranch són els catalans universals per exel·lència. Es pensa que la 2a República espanyola amb la bandera tricolor va ser el millor que li ha passat a Catalunya i encara es creu que hi haurà una Espanya federal, ignorant que els únics que es creuen l'Espanya federal són els mateixos catalans. El seu ideari mental segueix sent l’Espanya de províncies malgrat estigui molt emprenyat amb la capital del regne. No entén la vida sense el binomi Barcelona-Madrid.

Fins que la mentalitat del català no actuï com si estigués en un país normal, com si d'un país independent es tractés, tal com ho fan els francesos o els espanyols, no avançarem mai com a poble. Tothom és lliure de parlar la llengua que vulgui, però si no et creus el país sempre tindràs un problema existencial. Hem d'eliminar la figura del català emprenyat i impulsar la del català desacomplexat. Si més no, serem una mica més feliços.

MMVV 2008

Ja el tenim aquí, i ja són 20 anys! Mare de Déu, semblava que fos ahir. Aquest Mercat, fet a la ciutat dels sants, és una fira que val molt la pena, és un esdeveniment molt eclèctic i és practicament segur que podeu trobar quelcom que us agradi. Em sento realment un privilegiat que s'hagi inventat a la meva ciutat.
Enguany, a part de felicitar el creador del cartell, hem de tenir molt en compte que la política de contractació del mercat, per fi, ha sigut coherent i ferma respecte al país. Tenim bona i molt bona qualitat de música en català, i també evidentment, podem descobrir i disfrutar projectes foranis, que sempre ens poden donar una bona sorpresa.
Així doncs, us dedico les meves prioritats per aquest MMVV '08:

Dijous:
BCN Big Latin Band, Recordant Xavier Cugat, a quarts de nou al Cinema Vigatà.
Toti Soler a les nou a La Pietat.
Orxata Sound System aquarts de deu, al Sucre 2.

Divendres:
Pegasus, 25è aniversari, a les deu al Cinema Vigatà.
Sabor de Gràcia, a les onze a la Plaça Major.
Le Petit Ramon, a les onze al Passeig Pep Ventura.
Dijous Paella (només faltaria! Ep, i toquem amb el Rafalito dels Ai Ai Ai, no us ho perdeu), a tres quarts d'una al Sucre 2.
Mishima, a la una al Cinema Vigatà.

Dissabte:
Pau Riba amb la Dic Emsembla, presentant el nou disc Virus Laics, a quarts de deu a la Plaça Major.
Joan Díaz Trio, Introducing Silvia Pérez - We sing Bill Evans Quartet-, a quarts de dotze a la Jazz Cava.
Conxita, a un quart d'una al Cinema Vigatà.
Gorka Benítez, a quarts de dues a la Jazz Cava.

Els que estan en negreta són per a mi, els imprescindibles.

Qui la fa la paga

Mentre el sistema fa aigües encara que sigui a compta gotes (ahir les borses i sobretot la financera més gran del món), aquí tenim una notícia que ha saltat avui, malgrat ja feia temps que s’arrossegava, que no només ajuda a desplomar una miqueta més el sistema sinó que el posa en entredit; el petit posa el dit a la llaga al poderós. A més, la notícia té un component brillant de justícia i d’elegància magistral.
Resulta que un tal Enric Duran, tot recollint la tradició més romàntica de l’Anarquisme dels anys 30, ha aconseguit, a base de trucs, enganyifes i aprofitant-se al màxim de la burocràcia del sistema, “robar” (o sigui, embutxacar-se i no tornar) 492.000 € dels bancs per destinar-los a lluites socials del nostre país. Brutal, no?
Tot això ho ha anat forjant durant dos anys i ara s’ha publicat una revista, Crisi, d’un sol número i d’una tirada de 200.000 exemplars (pagada amb els mateixos diners, boníssim!), que explica la història i que aprofita també per, tot i que es diguin moltes veritats, fer una mica de retòrica i llançar els tòpics de sempre contra el capitalisme i el neoliberalisme mundial.
L’Enric, l’enllaç directe a través de 400 anys d’en Joan de Serrallonga, evidentment s’ha amagat o ha marxat del país, puix el delicte, no sé si seria considerat de súper morós o de terrorista social, estic segur que és important. A mi només em cal felicitar-lo i desitjar-li molta sort en aquesta nova vida de fugitiu, i demanar-li potser al Jaume Arnella, un romanço dedicat a aquest justicier social del Pla de Barcelona, talment com li van fer al bandoler de les Guilleries.

La PDD irromp en un acte d'Alfonso Guerra per denunciar la ingerència espanyola al poble català

APA!

ERC a Vic ja no il·lusiona

Què està passant a ERC a Vic? Crec que ni els mateixos protagonistes ho saben, la veritat és que la davallada és imparable, i no només jo, sinó molta gent del món sobiranista vigatà vaticina un fracàs espectacular a les properes municipals, a no ser que això canviï de la nit al dia.
Tot i ser militant, la veritat és que m'ho miro des de fora, altra feina sobiranista tinc, però mirant des de fora també es veuen coses i si, a més, parles amb gent del partit, doncs bé, te n'assabentes, de coses.
Això ja ve de lluny, i la veritat és que ara mateix hi ha tantes famílies a dins que es fa difícil veure cap a on anirà ERC a la ciutat. Val a dir també que tots plegats tenen alguna virtut, però també bastants, per no dir molts defectes: ERC a Vic ja no il·lusiona ni té massa credibilitat i això, per a mi, és el que han aconseguit totes aquestes colletes.
Em centraré, per una qüestió de màxima representativitat, en els dos regidors que tenim ara al consistori vigatà. La veritat és que, tècnicament, segur que fan molta feina i alguna fins i tot la fan bé, no tinc cap dubte, però és clar, aquí bé el problema, són simples tècnics, perquè per ser un polític complet fa falta que no sols siguin uns bons tècnics i bons estrategs, sinó també bons polítics; o sigui, que la seva ideologia la portin amb fermesa i convicció, i és aquí on rellisquen d'una manera magistral aquest parell.
Un dia, tot parlant del tema amb la regidora Gràcia Ferrer, em va dir exactament això, que ells anaven de cul amb els problemes municipals i que no podien parar atenció amb els temes netament ideològics que, d'altra banda, les CUP, molt hàbils, els hi plantejaven per fer-los caure en el parany. Tot i que jo penso que per ser polític has de tenir les dues vessants que abans he explicat, els dos vam convenir que necessitaven un assessor polític perquè no la tornessin a cagar (recordem que no van votar en contra que l'alcalde de Vic anés a rebre els borbons!), doncs bé, hi han tornat, i amb ganes: van presentar una moció alternativa a la CUP per no votar a favor de penjar, per l'11 de setembre, la bandera que representa el seu partit! Perdoneu, però això jo no ho entenc.
La Gràcia, que em mereix tots els respectes, no la conec políticament en profunditat, però ai las! el Joan López una mica sí. Aquest home, que ara a mi no em mereix cap respecte, bàsicament perquè em va mentir de dalt a baix sobre un tema de l'Ateneu La Central i jo, com un tonto, me'l vaig creure perquè jo el veia com un gran patriota, està aconseguint crear una animadversió espaterrant dins el sobiranisme vigatà que ni ell no s'ho pot imaginar . I en qui repercutirà? Tothom ho sap i és profecia, en ERC.
Per no explicar el seu paperàs a La Central, un espai espectacular que s'havia de convertir en un centre del sobiranisme transversal osonenc, una mena d'El Segle de València, o un casal important, tipus els Jaume I, i que ara és un local semi en desús, desendreçat i desmanegat (el bar, que havia de ser del rotllo, fa pena i fàstic) que serveix bàsicament perquè només una entitat hi faci les seves cosetes, entre altres, fer festes privades sense solta ni volta fins a altes hores, creant malestar entre els veïns, tot fent que fins i tot l'Ajuntament hagi hagut de posar ordre.
Un desastre i una pena, creieu-me. Desitjo que això canviï de veritat, pel bé d'Òmnium i pel bé del sobiranisme osonenc.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

EL PENSAMENT CATALÀ REBROTA SEMPRE I SOBREVIU ALS SEUS IL·LUSOS ENTERRADORS
Francesc Pujols.

Vic, capital antiborbònica

Avui Vic, la capital d'Osona i la capital de la revolta austriasista contra els borbons al 1704, és protagonista. La marxa dels vigatans aquest any es consolida definitivament com a cita nacional i augmenta de forma considerable el nombre de participants en forma de columnes que baixarant a la capital des dels diferents punts cardinals de la comarca.
La marxa dels vigatans, és un espectacle bonic de veure, solemnitat i patriotisme és la tònica general per uns actes que per fi no són ni festius ni mediocres (tal com han volgut sempre els polítics botiflers), sinó dignes i ferms per honorar i recordar els patriotes caiguts per la llibertat de la nació catalana.
Aquí teniu els actes amb els seus horaris:

PROGRAMA D'ACTES:

10 DE SETEMBRE DE 2008

18.00-19.30 / Malla, Roda de Ter i Masies de Roda, Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta, Muntanyola, Lluçanès i Gurb,
Sentfores La Guixa, Vall del Ges, Santa Eugènia de Berga, Calldetenes, Tona, Centelles, Taradell i El Brull (entre d'altres poblacions).
Sortida de columnes de Vigatans cap a Vic.
A les 18h. Sortida d'un autocar des de l'estació d'autobusos de Vic per anar a buscar la Flama de l'Acord dels Vigatans a Santa Eulàlia de Riuprimer.

18.30 / Santa Eulàlia de Riuprimer. Hissada de l'estelada a la plaça de l'Ajuntament. Lliurament de la Flama dels vigatans* i homenatge a Llorenç Tomàs a la plaça de la Rectoria. Marxa de la Flama dels Vigatans cap a Vic.

21.15 / Vic (monument a Bac de Roda): Arribada de la Flama i els Penons dels Vigatans. Homenatge a Francesc Macià, Bac de Roda.
Encesa de torxes i represa de la Marxa.

21.45 / Vic (plaça del Bisbe Oliba): Arribada de la Marxa dels Vigatans. Diàleg del Compromís. Crema del Decret de Nova Planta.
Tribut a la persona homenatjada. Lectura del manifest.

22.15 / Vic (plaça de la Catedral): Gegants i castells. Entrepans i begudes de la terra. Actuació musical de Dijous Paella.

* Encesa el 17 de maig a l'ermita de Sant Sebastià en els actes commemoratius del 303 aniversari de l'Acord dels Vigatans i custodiada
per famílies de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Els actes són convocats per la Comissió Onze de Setembre Osona i coordinats per Òmnium Osona.

La PDD d'Osona s'ha sumat a la Comissió.

Tu formes part de la nació catalana! Que no decideixin per tu!

Acte de la Plataforma pel Dret a Decidir, diumenge 7 de setembre.

La Plataforma pel Dret de Decidir presentarà el manifest el proper diumenge 7 de setembre a les 12h davant del Palau de Justícia de Barcelona, al Passeig Lluís Companys, que porta per títol “Tu formes part de la nació catalana! Que no decideixin per tu!”.

MANIFEST

Tu formes part de la nació catalana! Que no decideixin per tu!
Fa massa temps que les continuades ingerències provinents dels governs espanyols i les
institucions de l’estat, la manca de respecte per les decisions preses pel poble català i el
constant menysteniment dels acords presos fan necessària una resposta de país, des de
la unitat social, política i institucional. Ara és el moment de mostrar el nostre rebuig més
enèrgic a qualsevol intromissió dels poders de l’Estat espanyol a l’autogovern català i a la
voluntat expressada per la ciutadania catalana.
En primer lloc, la impossibilitat de garantir un sistema de finançament just i adequat que
garanteixi el ple desenvolupament del país és més que evident. Com a conseqüència es
produeix la manca d’infrastructures planificades i executades des del govern català; la
impossibilitat de gaudir de polítiques socials adequades a la nova realitat social; es
perpetuen les dependències actuals afavorint el sistema d’espoli i en general, s’aboca el
nostre país a un carreró sense sortida.
En segon lloc, la imminent sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre els
recursos presentats al nou Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat pel Parlament i
ratificat en referèndum ara fa dos anys, evidenciarà, sigui quina sigui la seva resolució
final, la subordinació a la que l’actual marc jurídico-polític condemna al poble de
Catalunya.
I, en tercer lloc, el continuat intent de laminació de tots els elements culturals, socials i
simbòlics de la nostra societat, com per exemple el decret per la tercera hora de castellà,
poden incrementar la sensació d’ofegament nacional que ja existeix.
Per això, manifestem que,
Des d’una perspectiva estrictament democràtica no es pot entendre, sota cap supòsit, que
la veu sobirana de la societat catalana i de les seves institucions es vegi sotmesa a
imposicions alienes, autoproclamades com a superiors des d’un punt de vista jurídicolegal,
i que aquestes dictaminin discrecionalment al marge de la voluntat popular.
Arran de la situació actual que viu el nostre país es demostra clarament que
l’autonomisme ja no és la solució als problemes del país i de la seva gent. Qualsevol tema
d’importància que afecta als catalans està en mans dels governs espanyols, siguin del
color polític que siguin.
Instem a la societat civil, als sectors empresarials i sindicals, als col—legis professionals, a
les organitzacions polítiques i institucions i a la ciutadania en general a crear i ampliar la
unitat de país que ens permeti assolir un bon sistema de finançament i permeti garantir
l’assoliment de les nostres legítimes ambicions com a nació i el benestar per la
ciutadania.
Afirmem doncs que el dret de decidir i la capacitat d’exercir-lo es configura com l’única
possibilitat que tenim per trencar aquest estat de coses. L’exigència de total respecte a la
sobirania popular, a les decisions adoptades lliurement per la ciutadania sobre qualsevol
tema que l’afecti, són la clau de volta d’una societat plenament democràtica.
Reiterem el compromís de la Plataforma per assolir i exercir el dret de decidir per tal de
garantir que les polítiques que es duguin a terme estiguin d’acord amb les aspiracions i
les necessitats del poble català afavorint així el progrés social i laboral, la llengua i la
cultura, el medi ambient, les polítiques de gènere, l’educació, la salut, l’habitatge, el
progrés econòmic i social i el reconeixement internacional.
La Plataforma pel Dret de Decidir fa una crida al poble català i a les seves institucions i
representants per mostrar el seu rebuig més enèrgic a qualsevol intromissió en el seu
autogovern. Perquè poder decidir vol dir democràcia i llibertat i sense llibertat no hi ha
justícia.


Plataforma pel Dret de Decidir
Països Catalans, setembre del 2008.

Escalfant motors

Ja s'acosta! Ja arriba! La Diada està al caure, una Diada que per uns és festiva i que per altres, amb un mínim de dignitat, no celebrem res sinó que recordem i honorem als caiguts per Catalunya.
A Vic, com sempre, la vigilia de l'11 fem tots els actes patriòtics i reivindicatius, i per començar a escalfar motors, aquí teniu el primer dels actes que es fa avui però.
El bloc es centrarà aquests dies en els actes de la Diada.


ACTE PREVI A LA MARXA DELS VIGATANS 2008

ESCALFANT MOTORS, PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: ELS EXÈRCITS DE CATALUNYA (1713-1714) Amb els autors, Francesc Xavier Hernàndez i Francesc Riart.

El llibre publicat per Dalmau Editors el 2007, és una investigació duta a terme pels seus autors, el doctor Francesc Xavier Hernàndez i Francesc Riart al voltant de l'exèrcit creat per Catalunya durant la fase final de la Guerra de Successió.

Dijous 4 de setembre a les 8 del vespre a l'Ateneu La Central de Vic.

La Bressola fa un pas de gegant

Molt bona notícia la que ens arriba de les comarques del nord, de la meva estimada Catalunya del Nord. Aquest cap de setmana passat, La Bressola va estrenar el primer col•legi de secundària d'aquelles contrades al poble d'El Soler (El Rosselló), amb una capacitat per a uns 200 alumnes, el centre es diu Pompeu Fabra.
No cal dir que això és una bona notícia amb majúscules, un fet que m'omple de joia i que confirma la bona feina i l'esforç immens que estan fent tota la colla de La Bressola amb el Joan-Pere Le Bihan al capdavant. Són una gent incansable, abnegada i amb una il•lusió tremenda per fer feina, els vaig conèixer quan vam anar a tocar amb els Xerramequ Tiquis-miquis a la festa dels 30 anys de La Bressola a Perpinyà, ens van cuidar d'allò més bé, encara me'n recordo passejant pel barri dels gitanos (St. Jaume) amb el Marc Serrats, l’Oleguer Preses, el Roc Casagran i companyia, i la festa que vam improvisar a la nit dins la primera Bressola de la història, la del barri de St. Galderic, inoblidable, de veritat!
Abans he escrit que és una gran notícia, puix això representa un pas endavant en la normalització i el prestigi de la llengua catalana a la Catalunya Nord, i sobretot fa justícia en la demanda cada vegada més creixent que hi ha de mares i pares per escolaritzar els seus nins i nines en català.
Haig de dir també, i amb orgull, que la Generalitat de Catalunya ha contribuït d'una manera notable en el cost econòmic de l'obra, que ha sigut d'un total de 3 milions d'euros. Si s'ha de felicitar es felicita, i a més a més afegiré que això ha estat gràcies a ERC des del govern, un fet i una ajuda que se'm fa molt difícil pensar que hagués arribat per part dels sociates o dels de l'iniciativa pel càrrec.
Alguna cosa bona tindrà tenir indepes al govern, no?!