Declaració per una Catalunya Lliure i Liberal

Fa una setmana un grup de persones compromeses amb els ideals de la llibertat i agrupades dins el Col·lectiu Catalans Lliures, vam presentar una Declaració per una Catalunya Lliure i Liberal. Tot seguit us reescric la Declaració aquí en el meu bloc per fer-la encara més visible. Ara mateix superem els 300 suports. Aquest grup de gent creix a mida que els liberals anem sortint de l'armari, i ara mateix ja hi ha previstes algunes actuacions que anirem anunciant mica en mica. Els liberals a Catalunya per fi són una realitat tangible, i ens hem proposat incidir en el model socioeconòmic que Catalunya es mereix. Només una societat que cuidi els valors de la llibertat individual arriba a ser culta, moderna i progressista. 

PRESENTACIÓ

La declaració “Per una Catalunya lliure i liberal” és un text impulsat pel Col·lectiu Catalans Lliures (CCL), un grup independent de ciutadans de diferents àmbits de la societat civil. Som un col·lectiu absolutament transversal, i sense cap compromís amb partits i entitats polítiques; el que ens uneix i ens ha esperonat a escriure aquesta declaració és un compromís ferm amb l'articulació d'una societat lliure i pròspera en una Catalunya independent. Som liberals i independentistes, gent esperançada amb el procés polític que viu el nostre país, però a la vegada preocupada pel profund desconeixement que la societat catalana té dels postulats liberals. Per aquest motiu, ens mostrem disposats a expressar les nostres propostes de cara al futur.

Històricament, han estat valors liberals els que impulsaren el comerç pel Mediterrani, el dret civil català i la revolució industrial, fomentant així el progrés del nostre país. Pensem que el liberalisme a Catalunya està viu en la societat, en el dia a dia de milions de ciutadans, però que necessita una empenta per aflorar i per convèncer a una majoria que a dia d'avui es troba desconcertada pel que fa als principis fundacionals del nou Estat català.

És per aquest motiu que ens hem decidit a aportar el nostre gra de sorra en el debat d'un procés tan important per al nostre país. A través de la publicació d’aquesta declaració volem fer sentir la nostra veu perquè quedi constància que hi ha ciutadans que albirem una Catalunya lliure i liberal.

1Autodeterminació

Els liberals apel·lem al dret d'autodeterminació perquè defensem que l'individu ha de poder decidir lliurement en quina comunitat política o administració estatal participar. Ser liberal és, en essència, defensar la llibertat individual, i per això entenem que no es pot obligar als individus a encabir-se de forma perpètua i immutable dins les fronteres d'un Estat Nació forjat al segle XVIII.

A diferència del que defensen les dretes i esquerres jacobines d'Europa, com la francesa i l'espanyola, la descentralització i la fragmentació dels Estats Nació afavoreix la integració global, d'una banda, i incrementa la competència fiscal, de l'altra, fet que té un efecte disciplinari sobre l'afany recaptatori de buròcrates i plutòcrates.

Aquest respecte a la llibertat individual passa també per acceptar la identitat nacional compartida, i el dret d'aquesta a emancipar-se a través d'un referèndum democràtic.

2Independència

El col·lectiu Catalans Lliures som partidaris de la independència de Catalunya perquè és l'única oportunitat de superar el model d'un estat històricament autoritari i intervencionista com l'espanyol. La societat catalana, com qualsevol societat del món, té plena capacitat per autogovernar-se, i és dins el marc d'un nou estat com el seu capital humà i empresarial podrà potenciar-se lliure i plenament.

Pensem que el model productiu que promou l'Estat espanyol, dominat per grans empreses sorgides dels antics monopolis públics (banca, telefonia i elèctriques), mai ha buscat maximitzar l'eficiència, la productivitat i la generació de riquesa, i per tant no respon a les necessitat del teixit econòmic català, format majoritàriament per Pimes que busquen créixer en un entorn global i competitiu. Així mateix, és un fet que la distribució de les inversions a l'Estat espanyol no ha aconseguit millorar les condicions socioeconòmiques de les regions més empobrides, consolidant un esquema de dependència entre aquestes i les regions més desenvolupades econòmicament.

Pensem que la independència de Catalunya promourà que les prioritats dels ciutadans i les empreses catalanes s'alineïn de forma més eficient amb les prioritats de despesa i inversió de l'estat. És per aquest motiu que desitgem que aquesta es faci efectiva, preferentment a través d'un referèndum unilateral i una declaració d'independència, tot i que no ens tanquem a cap via democràtica que tingui per objectiu la seva consecució.



3Estat petit i obert al món

Els estats petits i sense recursos naturals, com seria el cas d'una Catalunya independent, estan obligats a viure oberts al món i al comerç per subsistir. El teixit industrial i empresarial català té un ADN internacional molt marcat que, com hem argumentat a l'anterior punt, arribarà al seu màxim potencial en una Catalunya independent. Els nostres referents són estats petits, interdependents i oberts que assoleixen grans cotes de riquesa i benestar per als seus ciutadans, com els Països Baixos, Dinamarca o Suïssa.

Addicionalment, pensem que una Catalunya independent serà una influència positiva per a la construcció d'una Europa que superi el model actual d’estats nació decimonònics i esdevingui un mercat obert i plenament competitiu.

La lliure circulació de persones és un altre dels pilars de la filosofia liberal. Estem en contra de fronteres i duanes que impedeixin o dificultin als individus la lliure elecció del destí on viure, treballar i desenvolupar-se com a persones.



4Renovació institucional

Defensem un marc jurídic i institucional que protegeixi la llibertat individual, els drets civils i la igualtat davant la llei. L'evidència demostra que la clau del progrés social és el disseny d'institucions inclusives que, en l'àmbit polític, garanteixin la participació, la representativitat, el pluralisme i els controls sobre l'arbitrarietat dels polítics a través de pesos i contrapesos. En l'àmbit econòmic, les institucions han d'assegurar el dret de propietat, el compliment dels contractes i la lliure competència com a fonament per garantir el creixement econòmic i la productivitat dels agents econòmics.



5Estat limitat i justícia social

No creiem en l'igualitarisme imposat; pensem que una societat lliure, on la iniciativa privada es pugui desenvolupar sense traves i la riquesa generada pels individus es quedi a les seves butxaques, és la millor garantia de benestar i prosperitat.

No defensem un Estat benefactor, sinó subsidiari: pensem que la seva tasca és garantir assistència de qualitat a aquells que circumstancialment no poden dur una vida digna per ells mateixos, o a aquells que lliurement així ho decideixin. Més despesa social no equival a més justícia social. Com a exemple: la despesa social d'Espanya és superior a la d'Austràlia, Canadà, Japó, Suïssa, Alemanya o Noruega però és clarament regressiva. Així doncs, reduir la pressió fiscal i la mida de l'Estat és compatible amb millorar la incidència redistributiva, prioritzant la protecció social dels col·lectius més vulnerables de la societat i garantint la millora de les seves condicions vitals a través de propostes efectives i finalistes. La subvenció íntegra d'un servei independentment de la renda del beneficiari perjudica als més desfavorits.

Així mateix, pensem que una fiscalitat expansiva és incompatible amb el dinamisme econòmic i contrària a la llibertat de l’individu de gaudir plenament de la seva renda disponible. Pensem que els impostos s’han de reduir i limitar amb l'únic objectiu de sustentar un mínim Estat subsidiari.

6Lliure competència

L'Estat ha de garantir la lliure competència i la liberalització dels serveis. Volem que Catalunya sigui lliure també dels monopolis estatals: no volem un govern intervencionista que financïi arbitràriament certs sectors privats o que rescati empreses amb fons públics. Pensem que el lliure mercat i la no intervenció estatal és l'ecosistema natural per al desenvolupament de Pimes i cooperatives, els motors del teixit industrial català. El deteriorament de l’assignació de recursos entre empreses, el que entenem per clientelisme, és el responsable de que la productivitat hagi caigut un 0.7% anual entre 1995 i 2007, element clarament divergent amb la resta d'Europa. El model econòmic de la Catalunya independent s'ha de fonamentar, doncs, en els sectors productius, entenent l'empresa com a l'eix central sobre el qual ha de pivotar la generació de riquesa i ocupació.

7Mercat laboral

Apostem per la no intervenció de l’Estat en el mercat laboral i en la no subvenció de sindicats, patronals ni cap tipus d'associació. Defensem un model de mercat laboral flexible, on sigui fàcil contractar i acomiadar, i on la mobilitat sigui elevada. La iniciativa privada i la cooperació entre individus han de constituir el principal instrument per a la generació de valor i la resposta efectiva contra la pobresa i els problemes socials.

8Democràcia radical

No creiem en la falsa democràcia dominada per partits polítics subvencionats amb llistes tancades. Valorem el model electoral anglosaxó, basat en les llistes obertes, els mèrits dels candidats individuals i el finançament als partits sense límits però transparent. Creiem també en la democràcia directa i en els referèndums per resoldre conflictes comunitaris (model suís).



9Drets civils, llibertats individuals i educació lliure

L'Estat s'ha de mantenir neutral respecte a les qüestions que afecten la vida privada de l'individu, que ha de ser sobirà pel que fa a la moral i als valors a través dels quals vol guiar la seva vida. El liberalisme és una cosmovisió integradora, completa i coherent: l'Estat no ha de ficar mà ni a la bragueta ni a la butxaca, no té dret a espoliar al contribuent amb un esforç fiscal asfixiant ni a coaccionar la llibertat sexual, religiosa, de pensament, d'expressió o d'associació. En aquesta línia, defensem el dret a l'eutanàsia, la despenalització de les drogues i el dret a la propietat del propi cos.

Creiem en una educació lliure, on s’hi puguin encabir models com el homeschooling, i en l'autonomia de cada centre per adaptar els seus programes a la seva demanda. Valorem la lliure competència, també en l'educació, com a motor de l'excel·lència. En aquesta línia, reclamem la lliure elecció de centre i la introducció del xec escolar per fer-la plenament efectiva. Reivindiquem, per tant, l'herència del model pedagògic autònom i descentralitzat de l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia.

10Llibertat 360º

La llibertat individual és un valor occidental en el qual creiem fermament i és la base de la nostra ideologia; una llibertat que entenem en tant que associada a la responsabilitat i a la plena assumpció de les conseqüències dels actes individuals, lluny del model d’Estat paternalista. Volem una societat de llibertat plena, on cada individu sigui amo del seu destí; una societat d’individus creatius, emprenedors i conscients d'ells mateixos, que defugi la demagògia de masses. Aquesta, pensem, és la base ideològica per assolir una societat pacífica de progrés i benestar.

Per signar la Declaració cliqueu aquí:

http://www.catalanslliures.cat/

Ciutats per badar o per comerciar?

Em sembla que seria molt absurd discutir sobre si volem que es respiri millor o pitjor en les nostres ciutats, fins i tot seria de rucs pensar si les partícules cancerígenes que desprenen els nostres automòbils ens agraden o no. És un fet provat que les toxines que pul·lulen per les grans urbs són un problema ambiental i de salut important que els governs locals -i no tan locals- han d'ajudar a fer minvar. La qüestió, però, és com fer-ho. En l'Europa de cartró-pedra, la de les decisions lentes, de la burocràcia eterna i dels Dies Mundials pamfletaris és difícil destriar el gra de la palla. De fet, com en totes les qüestions que ens concerneixen, tot recau en l'educació, que és el pilar fonamental i bàsic del progrés d'una societat. Per tant, potser el que ens hauríem de començar a plantejar és si el nostre sistema educatiu és el més adequat o no. 

Tornant, però, a la qüestió de la mobilitat a les grans ciutats, és evident que els dies sense cotxes no serveixen per a res, ni tan sols per educar i per sensibilitzar a la ciutadania. Són pura estètica, retòrica passavolant sense cap indici de millora futurible. Per tenir unes ciutats més verdes (maleït oxímoron bonista) cal ser arriscat i apostar per canvis estructurals durant tot l'any. Però això ha d'anar acompanyat amb inversions en tecnologia i abaixar impostos a la creació de riquesa perquè aflorin, per exemple, els cotxes elèctrics. Cal un transport públic o privat de qualitat, calen peatges encara més cars per entrar a les metròpolis i, evidentment, facilitar la mobilitat als vianants i als ciclistes. Però no cal fer 'zones verdes' simplement per passejar, badar, ocupar el carrer (quina insensatesa, amb lo bé que s'està a casa o als restaurants!), o meditar mentre comptes coloms. Però què és això? Què us heu pensat que és una ciutat? Una ciutat és el tremp capitalista, és bullici, competitivitat i nervi. També són conflictes, brutícia i perillositats. Barcelona no és la vall de Boí, no sé si m'explico... En què ens voleu convertir la industrial Barcelona? Mentre tenim un món on els estats decimonònics cauen pel seu excés de bulímia, i surt de nou el model de les ciutats-estat que tants beneficis va donar a l'Europa mercadera d'altres temps, ara el govern barceloní ens vol proposar que anem a caçar bolets a les súperilles que volen estendre per la ciutat. Què farem quan la competència ferotge de les grans urbs asiàtiques ens desplaci dels primers llocs del rànquing de ciutats? Les súperilles poden existir per reformular l'economia de la ciutat i millorar la mobilitat, però han d'anar destinades a facilitar un tipus de comerç reinventat, no per ocupar el carrer perquè sí.

El model escandinau que tothom vol copiar en tot, però que ningú fa l'esforç per aplicar-lo ni per entendre'l, començant per la llibertat econòmica que allà tenen i aquí no, també serveix per veure que al nord les ciutats poden combinar millora ambiental amb potència econòmica, sense caure en l'estupidesa del 'Dia Mundial' que no serveix per a res. Millorem les ciutats, cuidem el medi, fem grans zones 'verdes', però no ens veneu la moto que és per anar-hi a debatre, a jugar a pilota o per prendre el sol, sinó per fer una ciutat més competitiva i atractiva per viure-hi i invertir-hi.

És l'atractiu, estúpids!

Mentre els partidaris de la llibertat i de la dignitat catalanes esperen amb l'ai al cor que la propera qüestió de confiança al president de la Generalitat se superi amb èxit, a Espanya el fantasma de les terceres eleccions comença a anar més enllà d'un espectre anecdòtic. Crec que poques vegades a la història Catalunya havia partit d'una posició tan bona per guanyar la partida de la seva independència política. La pau vigilada que ens envolta a Occident, l'èxit dels ideals de la democràcia participativa al segle XXI, la pèssima situació econòmica de l'Estat espanyol i la globalització 'capitalista' són elements que ens ajuden a presentar-nos davant del món com un país amb possibilitats serioses d'esdevenir un nou estat. I, potser fins i tot, un estat responsable. 

És evident, però, que nosaltres tampoc fem les coses com s'haurien de fer, l'acomplexament que encara es viu a Catalunya respecte d'Espanya és un tap encara feixuc de superar, només cal veure com hi ha una part de la societat amb una visió petita i caduca quant a les possibilitats que té el país d'independitzar-se i esdevenir una societat adulta. També el ridícul que han fet els partits independentistes a l'hora de posar-se d'acord ha llastat la paciència del moviment independentista. I no ens descuidem, esclar, la pèssima estratègia de les CUP, presoneres de la seva pròpia estètica, que podria acabar amb la darrera legislatura autonomista fent caure la majoria independentista al Parlament simplement perquè no els dóna la gana d'aprovar uns pressupostos que permetrien, precisament, finançar les lleis de desconnexió i segurament, també, un possible referèndum unilateral. Aquesta és una conseqüència de la condició de país colonitzat que patim: no veure-hi més enllà del propi melic, una tara autonomista que també, i principalment, pateix la CUP.

Doncs bé, mentre esperem que ningú sigui tan ruc com per llençar a la paperera de la història aquesta majoria independentista de què ara gaudeix el Parlament, la inestabilitat espanyola pot arribar a ser un gran valor per acabar la partida amb un escac i mat en favor nostre. Aquest valor rau en què, mentre allà la diabòlica correlació de forces fa impossible un govern estable, també per la nul·la tradició del pacte que tenen, aquí el govern i el seu full de ruta va tirant milles. I això, amics meus, val més que deu manifestacions juntes o totes les estratègies hagudes i per haver. Hem de tenir ben present una cosa: la gent sempre té una tendència innata a apuntar-se al carro guanyador, a l'ordre, a la política atractiva i que crea il·lusió, no als mal rotllos i a la inestabilitat. Somriures i no males cares, aportar solucions envers crear problemes ni emprar tàctiques de politiqueria barata. És exactament això el que fa canviar una societat i fa guanyar els millors, no enquestes ni tàctiques de laboratori. Necessitem tirar endavant amb seriositat i fermesa mentre allà a la Meseta s'esbatussen i cauen en el descrèdit més profund. Aquesta és l'estratègia definitiva que ens farà guanyar la guerra, la del carro guanyador, la de l'incentiu, la de la bellesa, la de l'estímul. De veritat que no ho veieu? De veritat que no?