Judicialitzar la política

L'Estat espanyol ha decidit resoldre el conflicte territorial de la mateixa manera que l'ha volgut resoldre sempre quan posseïa les colònies que ha anat perdent, això és, negar la realitat, negar-se al pacte i deixar que la pilota cada vegada vagi fent-se més gran. Si a tot això hi sumem que l'estat ja no és un mercat únic, el que permet a l'economia catalana no estar segrestada dins les fronteres espanyoles, i que la resposta bèl·lica de què Espanya ha fet gala en el passat és poc o gens factible, ens trobem que per primera vegada a la història, la balança està més igualada que mai.

L'estat té molt de poder, sí, però Catalunya ara té mecanismes per driblar la seva potència uniformitzadora i autoritària dins el marc d'unes democràcies pacificades. L'opció de judicialitzar el mal anomenat 'problema català' només és un pedaç per guanyar un temps que acabarà ofegant el mateix estat, com sempre li ha acabat passant. Si algú es pensa que castigant els electes democràtics catalans la gent se n'anirà cap a casa com si res, és que o va ebri o no és d'eixe món.

Aquests últims dies hem pogut veure com els representants de la mesa del Parlament passaven davant del jutge a declarar per haver permès un debat polític. Al mateix temps, el govern anunciava oficialment que ja ha ordenat comprar les urnes per fer el referèndum d'independència i, mica en mica, internacionalment comencen a veure que el conflicte català serà una de les qüestions a considerar, així ho constaten cada vegada més articles internacionals de firmes solvents. És evident que el referèndum actualment és l'instrument que pot desencallar qualsevol conflicte internacional, i els països democràtics ho saben per empirisme i per convicció. En aquest sentit, el govern català sap que la força més gran que té, a més de la pressió social, és arribar fins al final amb el referèndum. Per això nosaltres confiem en la convocatòria d'un referèndum vinculant d'autodeterminació i l'execució del resultat, perquè a aquestes alçades ja no pot fer marxa enrere si no és que es vol enterrar a tota una generació de polítics i ensorrar la voluntat ciutadana. 

Mentrestant a l'interior tenim el batibull i l'olla de grills de sempre, legions de saberuts que fan anar la bola de vidre com autèntics xamans explicant que Catalunya, per una raó misteriosa que només saben ells, no vol o no sap fer el referèndum. Fixeu-vos que és la mateixa gent que de bon principi, feia mofa del procés, i que a mesura que la cosa va avançant, se'ls aprimen els arguments i acaben justificant l'ordre i la llei espanyola. Siguin de l'esquerra sucursalista o 'liberals' de tall castís, cada vegada se'ls veu la cara més amarga i tramposa, perquè en realitat, aquests que es vanten de ser els guardians de la llibertat, amaguen la seva real covardia sota el pretext de la llei.  Una llei més pròpia de repúbliques bananeres que de democràcies liberals.