Ajudar no és regalar

L'altre dia ho comentàvem amb un amic tot passejant pels carrers engalanats de Sants; no hi ha cosa que faci més ràbia en aquest país que aquesta colla de la gauche divine sociata que ha anat a fer l'Indiana Jones a l'Àfrica. L'amic en qüestió em comentava i em feia saber que pels anys 80, el que és president i ara ha sigut portaveu de Barcelona Acció Solidària, el tal Francesc Osan, era el que sent regidor del PSC a Barcelona, els hi prohibia els actes de l'MDT a Sants. Ole!

Tota aquesta patulèia que ha tingut aquesta desgraciada aventura al desert ja ha estat criticada dins el món de les ONG catalanes, la gent destacada d'aquest món ja ha dit el que havia de dir aquests últims dies. Tot i la potent propaganda socialista, que ens fa empassar les aventuretes de la seva caravana solidària (una caravana que volen tornar a fer!), no pararem de denunciar com de malament feien la seva feina, començant pels protocols de seguretat (la millonada que ens ha costat aquest rescat, total perquè aquells malalts mentals nazi-islamistes puguin tornar a matar gent), però sobretot per com es passejaven per aquells verals, com autèntics reis mags oferint regals poc efectius a la pobra gent d'allà.

Aquí teniu un mini reportatge on el director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya, explica magistralment què és i com s'ha de fer l'ajuda humanitària als països subdesenvolupats. Val molt la pena mirar-lo.

Per fi, dret a decidir.

L'editorial del passat dijous de l'Avui era prou explícita: "El dret a decidir, punt central". El fet és que, malgrat les declaracions d'avui de l'Artur Mas, tot això ja no es pot amagar més, ho sap tothom i és profecia; el dret a decidir i el moviment sobiranista és i serà l'eix central de la campanya electoral, dels propis comicis i probablement dels pactes post electorals, per no dir que afectarà tota la legislatura vinent.

És curiós de veure com tot aquest panorama (l'esclat de les consultes, el dret a decidir, les manifestacions massives...), s'hagi donat només quan l'independentisme ha estat al Govern de la Generalitat i no ho haguem vist mai abans, ni tan sols insinuat, durant els 23 anys de govern regionalista de CiU. Evidentment que la societat civil a vegades va sola i amb pas ferm, i això fins i tot pot ser positiu, però la ciència política ens diu que pràcticament tots els processos de canvis polítics i històrics s'han donat per causa de nous contextos socials, sorgits d'una estratègia prèvia, i sobretot si han estat acompanyats per certes plataformes de poder decisori.

El que em ve al cap ara mateix, doncs, veient-ho amb un xic de perspectiva històrica, no és quin partit polític dels dos grans ho farà millor per governar, sinó amb qui compten per fer aquesta tasca. CiU ho va fer amb el PP, i el PSC amb ERC. Heus aquí, doncs, els resultats actuals.

Precisament per això mateix un dels altres grans temes de la campanya no serà si tripartit sí o tripartit no, o si front nacional sí o no. Tot això són bajanades i excuses de mal pagador, el tema és si hi haurà una força independentista seriosa i potent al Parlament per continuar arrossegant l'autonomisme a posicions sobiranistes. I tot això ja us ho asseguro jo que no es fa ni amb vacil·lacions ni amb somnis d'una nit d'estiu, i menys creant divisions i subdivisions.

Menys profetes, i més feina realista al dia a dia per aconseguir la majoria social.

E.P.D.

A l'Esteve Fortuny

Ahir va fer 24 anys de la mort de l'Esteve Fortuny, el cervell de la Dharma, en un concert a Cardadeu.
Aquest bloc encara no havia tret cap referència a l'Elèctrica Dharma, i això és il·lògic i una injustícia a la meva persona. La Dharma per a mi, significa bona part de la meva adolescent formació política i una banda bàsica per entendre la música Pop-Rock-Folck dels Països Catalans.

Els músics, sóm una espècie humana normalment relegada al graó de bufó, d'artista bohemi, fins i tot de sobrers en una societat en crisi econòmica i moral. Però els músics som uns agents socials importantíssims per l'autocentrament nacional (també per l'autodescentrament), i per crear sentiments massius i populars. És per això, que aquest post és un homenatge en tota regla a l'Esteve Fortuny, a la Dharma i a tota la música laietana, un moviment músical barceloní/català progressiu i avantguardista de la dècada dels 70, de rang i importància europea, i evidentment oblidat com tantes altres coses i fets vitals de la nostra nació.

Amics a Formentera

Sense ànims de tirar del tòpic fruit d'un espot publicitari d'una coneguda marca cervesera sobre les vacances d'uns pijoprogres a Formentera sorgits del planeta piruleta, el meu pas fa uns dies per la petita de les Pitiüses, s'ha convertit segurament en un dels millors records que tindré d'aquest estiu.



El fet és que el que havia de ser un concert més d'estiu es van convertir de sobte en dos fantàstics dies rodejat de molt bones companyies. Les Festes de la Terra a Sant Francesc són un bon exemple de ferma catalanitat i normalitat en una illa colpejada, cada vegada més, per forasters sense escrúpols.



Bona música i bona festa van ser els ingredients perfectes que, barrejats amb l'entorn bucòlic, et transportava al setè cel galàctic. La cirereta, sense dubte va ser la nova i agradable amistat que vam conrear amb els Amics de les Arts: bons xicots, bons músics i, sobretot, persones enginyoses i interessants. Espero tornar a coincidir amb ells per aquests móns de Déu.

Aquí teniu el Vídeo de la històrica trobada entre els Amics de les Arts i el Belda i el Conjunt Badabadoc, la prova fefaent del delicte d'una nit d'estiu a Formentera.
(Mític Jean-Luc a Reggae, cortesia d'en Pere Aragonès)


Per acabar, vull fer una menció molt especial i una abraçada, al Brètol número 1 de Catalunya, als malalts del vaixell, i als Pirat's.