Ahir va fer 24 anys de la mort de l'Esteve Fortuny, el cervell de la Dharma, en un concert a Cardadeu.
Aquest bloc encara no havia tret cap referència a l'Elèctrica Dharma, i això és il·lògic i una injustícia a la meva persona. La Dharma per a mi, significa bona part de la meva adolescent formació política i una banda bàsica per entendre la música Pop-Rock-Folck dels Països Catalans.
Els músics, sóm una espècie humana normalment relegada al graó de bufó, d'artista bohemi, fins i tot de sobrers en una societat en crisi econòmica i moral. Però els músics som uns agents socials importantíssims per l'autocentrament nacional (també per l'autodescentrament), i per crear sentiments massius i populars. És per això, que aquest post és un homenatge en tota regla a l'Esteve Fortuny, a la Dharma i a tota la música laietana, un moviment músical barceloní/català progressiu i avantguardista de la dècada dels 70, de rang i importància europea, i evidentment oblidat com tantes altres coses i fets vitals de la nostra nació.
4 comentaris:
EL DIA DE LA "MANI",VAIG TROBAR A FALTAR "LA DHARMA"....TANTES VEGADES,SEMPRE AL DAVANT,HA MARXAT AL COSTAT DEL POBLE,(...)EL SEU RITME ERA EL BATEC DELS NOSTRES CORTS.
JUGANT AMB BCN.
Què jo sàpiga el rock laietà va ser el que va començar a sonar al voltant de Zeleste (Dharma, Iceberg, Música Urbana, Mirasol, etc) i això va passar després de 1974. Hi ha una bona part de música, força important també, que va ser anterior i que va quedar fora de l'apel·latiu "laietà" i precissament per això està encara més oblidada que el rock laietà. Són aquestos que cantaven en anglés (no tots) i que molta gent no considera rock català per això...
Gràcies per fer un post recordant aquesta música, encara que siga per una efemèride tan trista com la mort de l'Esteve Fortuny.
Salut i bon estiu!
Molt bon record!
Així de pas ens dones un any de temps per commemorar el 25è aniversari (com passa el temps!) i fer de pas un homenatge a tot el rock laietà, l'èxit del qual se l'emportà la Dharma per mèrits i tenacitat pròpies. I pels cosmopolites de darrera hora: Alguns dels que desaparegueren de l'escena amb el seu nom original (Música Urbana, Esqueixada Snif, etc.) seguiren camins encara més estratosfèrics col·laborant amb músics internacionals (o sigui nordamericans). La música laietana en general, i el rock laietà en particular, van ser un fenomen avançat al seu temps. I no és una frase feta: L'Oriol Tramvia ja feia punk-rock abans que els Sex Pistols es caguessin en "la reina i el seu règim feixista". Busqueu la cançó o l'àlbum "Bèstia!", que algú s'hauria d'atrevir a versionar en unplugged o...reggae-ska, eh, Belda?. Després de recuperar el ié-ié català perquè no seguir cronològicament i enfundar-nos les perruques "Fortuny-style" i convertir-nos tots en laietans. Al cap i a la fi, els autèntics laietans (els d'abans dels romans) devien anar pentinats així...
Anònim, els anteriors al Rock Laietà eren els Màquina! i altres grups, que els denominaven Rock progressiu. Això ho explica molt bé el llibre Història i Poder del Rock català de Jordi Sierra que ara ha reeditat la revista Enderrock.
Joan-Marc, la veritat és que el Belda i jo ja fa un temps que estem mirant d'inventar quelcom relacionat amb el rock Laietà, però com totes les coses bones, es fa esperar. Ho tenim molt present però, és un dels estils més nostrats i potents que hi hem tingut.
Publica un comentari a l'entrada