Per fi, dret a decidir.

L'editorial del passat dijous de l'Avui era prou explícita: "El dret a decidir, punt central". El fet és que, malgrat les declaracions d'avui de l'Artur Mas, tot això ja no es pot amagar més, ho sap tothom i és profecia; el dret a decidir i el moviment sobiranista és i serà l'eix central de la campanya electoral, dels propis comicis i probablement dels pactes post electorals, per no dir que afectarà tota la legislatura vinent.

És curiós de veure com tot aquest panorama (l'esclat de les consultes, el dret a decidir, les manifestacions massives...), s'hagi donat només quan l'independentisme ha estat al Govern de la Generalitat i no ho haguem vist mai abans, ni tan sols insinuat, durant els 23 anys de govern regionalista de CiU. Evidentment que la societat civil a vegades va sola i amb pas ferm, i això fins i tot pot ser positiu, però la ciència política ens diu que pràcticament tots els processos de canvis polítics i històrics s'han donat per causa de nous contextos socials, sorgits d'una estratègia prèvia, i sobretot si han estat acompanyats per certes plataformes de poder decisori.

El que em ve al cap ara mateix, doncs, veient-ho amb un xic de perspectiva històrica, no és quin partit polític dels dos grans ho farà millor per governar, sinó amb qui compten per fer aquesta tasca. CiU ho va fer amb el PP, i el PSC amb ERC. Heus aquí, doncs, els resultats actuals.

Precisament per això mateix un dels altres grans temes de la campanya no serà si tripartit sí o tripartit no, o si front nacional sí o no. Tot això són bajanades i excuses de mal pagador, el tema és si hi haurà una força independentista seriosa i potent al Parlament per continuar arrossegant l'autonomisme a posicions sobiranistes. I tot això ja us ho asseguro jo que no es fa ni amb vacil·lacions ni amb somnis d'una nit d'estiu, i menys creant divisions i subdivisions.

Menys profetes, i més feina realista al dia a dia per aconseguir la majoria social.