L'humor català

Guillem de Berguedà, Frederic Soler, Pitarra, Francesc Pujols, El Papitu, Rafael Moragues "Moraguetes", L'Esquella de la Torratxa, El Bè Negre, Capri, Miki Moto, Les Teresines (La Cubana), Teatre de Guerrila...
L'humor d'un poble, d'una terra; una manera de ser, de fer i de sentir; una manera de ser diferents.
Aquí teniu uns exemples de Pujols sobre l'humor català, o altrament dit, irònic, absurd, intel·ligent i casolà.

Al jardí de l'Ateneu, Francesc Pujols contempla filosòficament la laboriosa manera de caminar d'una tortuga, i resumint les seves cavil·lacions exclama:

-Avui ja no se'n fan, de coses així...


Durant un viatge en ferrocarril, un company
de departament li va preguntar
quan arribaven a una estació:

—Em podria dir quina població és
aquesta?
I Pujols va contestar:
—Manresa, com el seu nom indica.


Trobant-se amb el seu gran amic Josep
Maria de Sagarra, Pujols olorava el clavell
que normalment duia a l’americana.
Després d’una estona el va agafar i, oferint-
lo a Sagarra, va dir-li:
—Té, poeta: acaba-te’l
—No es preocupi... Ja matarem un bròquil.


Un ateu deia a Pujols que ell no podia
concebre, de cap manera, l’existència
d’una altra vida.
—A vós us estranya que existeixi una
altra vida –li contestà Pujols– però a mi,
el que realment m’estranya, és que existeixi
aquesta.

Explicaven a Pujols les enormes dificultats
que passava un dels seus amics per
poder anar vivint i guanyar-se mitjanament
la vida.
—Pobre noi –va dir Pujols–, una cosa
tan trista com la vida, i que a més a més
se l’hagi de guanyar...


No tinc més paraules...

Foto: Frederic Soler, Pitarra.