Autonomisme: 97 diputats
Independentisme: 21 diputats
Unionisme: 17 diputats
Any 2010.
Autonomisme: 100 diputats
Independentisme: 14 diputats
Unionisme: 21 diputats
1. L'autonomisme i l'unionisme radical ha escombrat l'independentisme. Paradoxal, surrealista i lamentable, que l'any de les consultes i de la manifestació sobiranista més gran de la història, l'independentisme retrocedeixi i bona part d'ell faci president a un personatge que ja ha declarat que no vol, ni en pintura, fer un referèndum per la independència, almenys en 8 anys. Crec que tots hem de fer un mea culpa general i descansar una estona, i quan dic tots és TOTS.
2. L'independentisme català té un problema endèmic, està sonat i li manca estratègia:
-Per un cantó, tenim els revolucionaris de sempre, que no es mouen de la cagada i no tenen intenció de moure's-hi (excepte alguna il·lustre excepció), que es mantindran en el seu esquema mental de l'antisistema deixant de banda la societat que ells diuen que defensen, mentre es recreen amb la seva sectària i minoritària ideologia. Sempre a la trinxera i a les muntanyes, res a fer...
- Per l'altre, tenim l'independentisme express, el que deconstrueix, el que divideix, el màgic, l'essencialista, l'anti-estretègia, el dels collons sobre la taula, el que es pensa que amb quatre gats serem independents... El pitjor de tot, és que moriran així de sonats. Uns ja no hi són (per sort mental d'aquest país), uns altres, tenen l'oportunitat per crear una estructura seriosa i realista amb la societat que ens envolta. Així ho espero.
- També tenim els independentistes que encara no estan preparats per la independència (surrealisme!!!), i per això, han donat suport al regionalisme català.
- Per últim, tenim l'independentisme que volia canviar la realitat, crear majoria social posant-se en un terreny fangós i molt perillós, i marcar un full de ruta gradual i realista. No se n'ha sortit (en part), i s'ha desmontat. Ha arriscat massa segurament.
A tots i cadascú d'ells, moltes gràcies per aquest lamentable paper, que Déu us ho pagui!
3. La gran notícia del dia, és sens dubte el fracàs absolut del federalisme catalanoespanyol. Aquí és on la gent d'ERC pot xalar i pot reivindicar el seu paper. Hem aconseguit disminuir l'esquerra sucursalista, i és en aquest punt on crec que ha de continuar l'estratègia d'Esquerra; laminar encara més aquest flanc, per intentar aconseguir ser l'esquerra nacional. Bé, de fet aquesta ha estat l'estratègia de sempre i la que uns quants no han volgut entendre malgrat al principi hi donaven suport, per això estic convençut que el què ha de fer ara ERC és seguir, seguir i seguir per crear més majoria social sobiranista i d'esquerres. De pitjors ens n'hem ensortit!
4. Per vergonya de tots, l'extrema dreta espanyola ara té més diputats que mai a Catalunya i pot condicionar el futur i la política a casa nostra. Crec que algú encara no se n'ha adonat, segurament per la letargia momentània que està vivint, però és un fet molt preocupant que entre tots haurem de reflexionar-hi.
5. CiU té una oportunitat històrica de moure el seu vaixell cap a posicions clarament sobiranistes, i enllaçar així amb tota la feina que s'ha fet als últims anys: Mantindrà la llei del cinema? Lluitarà per les vegueries amb la intenció de suprimir les províncies? Farà un referèndum pel concert econòmic? Mantindrà el blindatge de la immersió lingüistica a l'ensenyament? Mantindrà les mateixes ajudes socials? Mantindrà la Llei d'acollida? I sobretot, mantindrà el tremp independentista que hi ha, o el paralitzarà talment com l'època Pujol?
CiU té un problema gravíssim ara, amb la cantada victòria del PP a Madrid l'any que ve, i amb un PP fortíssim a Catalunya, haurà de triar entre l'enfrontament amb ells tot creant una conjuntura favorable i real pel dret de decidir. O abocar-se al peix al cove i qui dia passa any empeny. Jo crec que ja tinc la resposta, i tu?
No vull acabar sense felicitar als amics, amics polítics de veritat (ells sabran qui són) que han tingut més sort que nosaltres, que malgrat hi pugui tenir diferències, amb ells sempre hi puc comptar. Sé que us he fotut a tots dins el mateix sac, però també sé que amb vosaltres hi podré parlar i fer una birra sempre. També us demano que reflexionem i valorem què tenim ara mateix al voltant nostre. Crec que tenim mala peça al teler.
Ara sí, acabo amb una de les millors frases d'en Pujols, crec, que la més indicada en un dia com avui: Visca Catalunya, morin els catalans!
14 comentaris:
TENS MOLTA RAO,SEGUEIXENT PINTANT BASTOS,TANTA EUFORIA JO NO L'ENTENC,PERO ERC. QUINA COLLA DE BANAUS¡NI CINC CENTIMS DE AUTO-CRITICA,ON VOLEN ANAR A PARAR?..TAMPOC H'ENTENC,ESPEREM QUE NO ACABIN A GANIVATADES....
JUGANT AMB BCN.
No estic d'acord amb aquest anàlisi. No podem dir que els únics escons independentistes són els d'Esquerra i CiU. D'independentistes tb n'hi ha a CiU, Iniciativa i fins i tot despistats del Psc-PSOE. Realment, no sabem quants diputats favorables a l'Estat propi hi ha ara i quants n'hi havia abans. Ens hem de quedar amb l'avenç significatiu dels partidaris de l'Estat propi a Catalunya. Això és el vertaderament important!
Estic d'acord amb tu Albert, però hi ha una caosa que passa per sobre d'aquest anàlisi, malauradament. Que qui mana són les directrius dels partits, i pel que jo sé, a hores d'ara només hi ha dos partits al Parlament que són independentistes, que per més inri sumen 14 diputats.
Les palles mentals que ens hem fet tota la vida creient-nos que d'independentistes n'hi havien a sota les pedres (fins i tot en Pujol és indepe, oi??!!), segurament que és real, però s'ha demostrat que si no hi ha una realitat institucional, tot és mentida.
I així, anar tirant...
Que les eleccions municipals no ens facin caure en l'immobilisme.
I recordem: l'autocrítica es fa a casa, no fora.
Ai carai!
Ara la culpa és de tothom...més aviat seria de qui tenia la paella pel mànec, no? Del pal de paller i d'alloncis i d'allonses, no?
Vinga, espavileu abans de ensorrar l'independentisme amb voslatres!
Escolteu les lliçons de Mou i endavant!
Ui sí, abans se'ns negava tot, i ara som els culpables. Més autocrítica de tothom, i que us bombin a tots. Que al final després de sagnar tant ho hem aconseguit entre tots, trinxar com mai tot l'independentisme.
Apa, descansa una mica...
ERC ha perdut els diputats que anteriorment l'hi havia "pres" a CiU, uns votants independentistes que volien que ERC empenyés a CiU cap a l'Estat propi.
ERC és d'esquerres abans que catalana i independentista i només s'ha dedicat a encalentir la cadira. Després de malgastar una segona oportunitat, els votants (que l'hi havien depositat la confiança pels postulats separatistes, no d'esquerres) han tornat a CiU.
Les baralles dreta-esquerra (si és que avui dia encara existeixen aquests conceptes aplicats a la realitat o són fruit de la nostàlgia), han de ser després d'assolir l'estat propi.
Els castellans empren el lema borbònic "Divide y vencerás" (amb molt d'èxit per cert). En canvi, el lema dels nostres reis era el de "la unió fa la força".
El parlament català té majoria catalana 62+10+4 (i en podria tenir mínim 3 més si reagrupament i SI haguessen anat plegats). Des dels altres territoris del Països Catalans ens fa enveja, esperam que aquesta majoria catalana no se torni a desaprofitar.
Gran reflexió del Palà:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/184087
endavant les atxes
Anònim, com comprendràs, no estic gens d'acord en algunes consideracions teves.
1. ERC és una formació independentista i de centre-esquerra no dogmàtica i amb pinzellades liberals. Res més a dir.
2.Sempre he defensat i defensaré (com molts d'altres que han marxat i han dividit el vot) que l'estratègia d'ERC era bona: Fer CiU més sobiranista, i fer el PSC més democràtica o almenys fer-li la prova del cotó federalista. En els dos temes ens n'hem ensortit clarament.
3. És evident que per moltes causes ERC ha patit una devallada: Mal lideratge del President de la Generalitat, crisi econòmica de cavall, desafecció, ganes d'alternança política...
4. Tens raó quan dius que dividir és molt dolent, doncs això, que algú s'ho apliqui, jo no.
5. Esquerres i dretes existeixen, i tant!!! Més que mai, de fet qui ho nega, sempre tira perillosament cap al conservadurisme. Almenys al primer món existeix, i si no mira als EEUU.
1. Això és el que pensava jo fa set anys enrere, els fets han demostrat que hi havia un odi irracional cap a CiU i i tenen prioritats per l’esquerra espanyola que no pel centre dreta català (mira, un punt més en comú que amb el PSOE –dir PSC és un eufemisme massa gran- ambdós tenen una centralitat moderada i són catalans)
2 i 3. Montilla: “ni independentista ni de dretes” i el federalisme és una altra gran mentida com va ser el “aprobaré el estatuto que salga del parlamento de Catalunya” que encara mos els creim en aquests sociates? No se n'han enrigut prou de nosaltres ja? En referència a CiU jo consider que més que ERC –que sí que ha ajudat una mica- són les circumstàncies que l’obliguen anar cada pic més cap a posicions sobiranistes, per exemple el seu concert econòmic que, ja ho han dit des de Madrid, és totalment inviable. Una altra raó que els empenyarà a donar suport a un Estat propi, o això o ja poden plegar perquè la seva formació perdrà el sentit.
4. Durant dues legislatures ERC ha dividit i ha investit un president subjecte a Madrid. Per això també se va donar l'escisió republicana de fa dos anys, va ser un primer avís. Ara el que toca és no tornar cometre el mateix error i que almanco els 3 partits catalans facin pinya al parlament (que CiU no siga rencorosa, ERC aprengui dels errors i que SI no caigui en el parany de 7 ansy enrere), ara més que mai quan els C's tornen a ser a l'hemicicle i els xenòfobs hi han estat a punt d'entrar.
5. No som als EUA, som a Catalunya. Les dretes i les esquerres no se poden desenvolupar en el seu primer sentit conceptual, ja que suposa la pèrdua de vots centristes (la majoria), i no tenir el poder. Per tant amb l'únic que s'estan diferenciant és amb mesures populistes d'una banda i d'una altra, que per cert gràcies a això desvien l'atenció dels temes realment importants.
Sobre el medi ambient, sobre l'homosexualitat, sobre l'ascensor social, sobre els drets socials universals... I tant si hi ha esquerres i dretes/liberals conservadors, això sí amb molts graus, t'ho diu un liberal social. Per contra si no hi ha això, estem abocats al friquisme populista, tu mateix...
Pel que fa a ERC, cer que va fer una aposta arriscada que donat prou fruits (el país i l'independentisme no està com fa 10 anys), però és cert que el tripartit ha acabat fatal, en part per culpa dels sociates, que no han volgut fer el pas definitiu cap a una esquerra catalana nacional.
Bé, ara s'obre una nova etapa, fotuda perquè tant CiU com PP decidiran els destins del país, però una etapa que ens hi hem de posar a treballar tots, i deixar de fer el friqui de rondinar i de dividir.
ERC és qui ha tingut la falta d'estratègia. A mig any de les eleccions ens retallen encara més l'estatutet (que hi vau estar a punt de votar a favor, sort de les bases)continuar com si res hagués passat. Continuar amb la menjadora i repartidora de càrrecs.
A part d'aquest errada estratègica (per mi), la direcció del partit ha demostrat una falta de tàctica i estratègia brutal. No ha sabut explicar l'obra d'erc al govern, no ha apretat quan havia d'apretar, ha continuat igual davant de indicis clars de fallada com escisions internes o creacions de nous partits independentistes, hi ha hagut picabaralles internes també en la direcció...
i tot això, en un moment on l'independentisme és més fort que mai, a on un 50% de la població de Vic va votar per la independència en una consulta popular (aquesta gent no ha canviat de parer en un any, però no s'ha traduït en vots a ERC ni a SI).
No nego que Erc no hagi fet feina, sobretot portant PSC i CiU a postures fins fa poc inpensables.
ERC, com a partit independentista amb amb vuitanta anys d'història s'ha deixat endur per la menjadora de càrrecs (si més no és la impressió que ens hem endut els de fora) i no ha sigut capaç de capitalitzar i articular un moviment popular independentista potent. Per exemple perquè no va proposar un front comú, o perquè va denegar la proposta inicial de SI d'anar tots junts?
Massa sigles, personalismes, càrrecs i poc país, estratègia i patriotisme.
Les bases de tots els partits ndependentistes com ERC, SI, CUP, RCat...(i fins i tot gran part de les bases d'ICV i CiU) són independentistes, i s'apuntaríen a un front comú. Però si en aquest front no hi ha ERC, els altres no podem fer res.
Que no us pesi la història, ni les sigles: unitat i independència.
Un revolucionàri des de la trinxera de Vic.
Sabeu què, perquè no ens tanquem tots en un pavelló i ens cremem junts, segurament que seríem més feliços.
Que guai i divertit que és fer més sang quan un projecte ha fet de bona fer el màxim que ha pogut (i que tots en som fills), i quan les coses no van bé, treure totes les especulacions possibles.
La veritat, em canseu tots, descanseu una mica i poseu-vos a treballar cadascú al seu compte que a mi no m'heu de donar cap lliçó, porto massa a l'esquena ja.
Descanseu, és un consell.
Publica un comentari a l'entrada