Sacrilegi!

La cristiandat del poble català és un tema inqüestionable, la nostra terra s'ha vestit bàsicament sobre els fonaments de la cultura cristiana (també de la jueva i l'àrab), la qual, ha aportat valuosíssimes característiques culturals, socials i econòmiques al nostre territori. Ara bé, la relació dels catalans amb la institució catòlica ja són figues d'un altre paner, la sintonia no ha estat mai bona, i sempre hi ha hagut forces entrebancs. No cal extendre's per exemple, amb el primer gran xoc protagonitzat pel nostre rei Pere I dit el catòlic precisament, i el Papa Inocenci III, que amb l'ajuda dels francesos (si home! els mateixos farsants que segles més tard s'autoetiquetessin forjadors de l'ètica i la igualtat, quanta mentida mare de Déu), van trinxar els somni catalanooccità i l'avanç ètic i social que protagonitzava el catarisme, realment uns protoluterans avançats en el temps.

Anem al gra però, el fet que el Papa, un paio força repulsiu així d'entrada, vingui a Barcelona amb tots els gastos pagats pels contribuients, després dels escàndols de pederàstia i mantenint-se amb uns postulats fora de lloc; en contra l'homosexualitat i dels preservatius, simplement ho trobo un insult a la intel·ligència.

Però encara vaig més enllà, crec que és un sacrilegi que aquest tal Benedicte XVI, vingui a dir missa en el que és el símbol de la Religió Científica Catalana, el sistema filosòfic iniciat per Ramon Llull i remodulat pel gran Francesc Pujols, el savi de Martorell. Aquest sistema es reivindica com la ciència del tot -la Pantologia- que es basa en l'estudi i la recerca de la realitat, i que trenca amb totes les altres religions. Per dir-ho d'una altra manera; si Grècia va donar al món l'art clàssic (i va satisfer d'una vegada per sempre l'ideal estètic de la humanitat) -la Bellesa-, Roma va crear el Dret (i va donar el dret clàssic amb què va saciar l'ideal ètic dels pobles)-la Bondat-, Catalunya serà la terra destinada a fundar el classicisme científic, és a dir, a realitzar l'ideal dialèctic dels homes, -la Veritat-. És per tot plegat que per a Pujols la Sagrada Família de Gaudí és el símbol i la catedral de la Religió Científica Catalana, i per tant de la humanitat.

Francesc Pujols ha estat i és el filòsof maleït d'aquest país, elevat per a tots els grans de la seva època, ara és un perfecte desconegut, un error que s'hauria d'esmenar. Els catalans i en concret els barcelonins farien bé de, per començar, de llegir el seu llibre La visió artistica i religiosa d'en Gaudí, bàsicament per entendre qui som i com som.


Pd: A tall d'exemple, només dir que quan un prestigiós editor suís demanà a Salvador Dalí un text per al gran llibre que pensava dedicar a Gaudí, el pintor respongué que el millor text que es podia escriure sobre Gaudí ja havia estat escrit, i que era precisament aquest.