Ahir vaig assistir a la sala Bikini de BCN per presenciar l'entrega de premis Sona 9. El primer que em ve al cap, i el comú denominador dels meus pensaments quant escric aquesta lletra, més enllà dels guanyadors, és que la música que es fa a casa nostra i que està cantada i pensada en català, és bona de veritat, i que per fi ha superat tots els complexos i provincianismes que tenia. Està clar que encara hi ha bones i importants bandes a casa nostra, que en aquest sentit es resisteixen a ser normals, malgrat això però, cal dir que el nostre Pop-Rock nacional és viu i està en forma, el ventall és ampli i de qualitat. Res més a dir.Les bandes d'ahir, van ser els Bläue, uns barcelonins que practicaven una barreja de punk surrealista amb estètica tiki i records de les 6 hores de Canet de Mar. Van quedar últims, segurament perquè l'orella del jurat és poc atrevida, puix la proposta significa un trencament amb la dictadura del Folk-Pop predominant ara mateix en aquests ambients.
Els segons van ser els Pulpopop de l'escola de la Cellera del Ter, amb aires clarament puntiniants i d'Umpah-pah, practicaven un Pop amb punts de Glam i Soul, que a mi realment també em va sorprendre gratament.
I finalment La Iaia, una banda que amplia l'oferta de Folk-Pop del país, els triomfadors de la nit, de Vic evidentment, del qual me'n alegro moltíssim; primer perquè són molt bona gent, i després perquè la qualitat musical i la seva capacitat per crear boniques cançons valien en escreix el premi. S'ho mereixen, està clar. Els hi profetitzo llarga vida i més victòries musicals, n'estic completament segur.
Finalment, reiterar un cop més que la salut del Pop nacional està garantida, una prova fefaent d'això, és que la Bikini ahir no hi cabia n'hi una mosca més. Cal felicitar també amb tots els honors a la gent que ho ha ideat i ho fa possible. Gràcies per crear i fer nació.
7 comentaris:
Bon post. Acurat.
Malgrat tot, crec que l'afirmació "Està clar que encara hi ha bones i importants bandes a casa nostra, que es resisteixen a ser normals" em fa una mica de llàstima.
No s'ha de confondre normalitat amb normalització. I, després de vint anys de normalització, si els grups canten en la llengua que canten, és perquè s'hi senten còmodes, o encara no han trobat la comoditat per fer-ho en català.
Un exemple? Raydibaum. Un grup excel·lent en anglès i també en català. A veure si alguns àmbits mediàtics deixen de fer propaganda de segons quina música mediocre "normalitzada" i parlen més de tothom.
Ara que, per fi, el català no és una llengua anormal per la música popular, l'únic que ens falta és assenyalar els grups que canten en català i que són dolents. Simplement perquè ho són. I que no els salvi només la llengua, perquè sinó perdrem la cultura també.
Ens llegim!
:o)
pd. també podria ser que s'alcessin els esperits de Fabra i Carles Sabater alhora per tallar-me el coll o similar... però ja som grandets, oi?
Gràcies per la teva crítica company. Entenc que el terme normal, i per conseqüència l'anormal, aquí té un punt de provocació. Ara bé, continuo pensant que és una autèntica bajanada i un sentiment d'autoodi immens que un grup on els seus membres són catalanoparlants de cap a peus, no canti en català. Ho trobo, d'adolescent (pel rotllo que l'anglès és més guai), d'esnob (pel rotllo de que el català fa pagès), fals (pel infame rotllo que el castellà és més universal) i absolutament fora de lloc.
I sí, s'han de criticar tots els grups mediocres, però tots i no només uns quants.
Salut!
Tinc la impressió que l'ús del terme "normal" en el meu i el teu cas és diferent.
Planteja't també si uns Standstill són catalanoparlants de cap a peus.
I, em sap greu, però les raons que esgrimeixes sobre l'adolescent, snob i fals ja no són vàlides. Fa 20 anys sí, però ja no. I en fa 10 també. Però ara ja no.
I sobretot, assenyalar la mediocritat si és cantada en català.
Jo personalment, tinc una espècie de croada personal amb Els Amish de les FARC perquè, per molt fenomen social que siguin, musicalment són mediocres, tenen cançons que acaben desafinades, són repetitives, i l'únic instrument que se salva del disc és un baix que resulta ser un músic d'estudi... però bé, és una croada personal.
:o)
Salut i ens llegim!
Noi, tu ho has dit, és una croada personal, perquè els Amics de les Arts crec que són un producte, si vols una mica innocent, però molt ben treballat i amb molta qualitat, t'ho diu un músic professional.
Les raons que són autènticament tronades i "trasnotxades", són les que a partir dels noranta i fins ara, amb una intencionalitat política clara, acusaven la música cantada en català de subvencionada i de localista. Això sí que fa fredat i no s'aguanta per enlloc.
I reitero, només assenyalar la mediocritat per un cantó, és tenir el mateix sistema mental que tenen els Ciudadanos o el Boadella (que per cert, sóc fan de la seva obra).
T'ho diu un que va créixer amb Kortatu, The Jam, La Polla, Specials, Madness, Los Burros... Gens català tot això.
Salut!
Efectivament, bon producte. No et dic que no. Jo no sóc músic professional però tinc un grau mig de solfeig i instrument al Conservatori de Badalona.
Però que no ens donin gat per llebre. Que se'ls presenti com una espècie de salvadors de la música en català em sembla exagerat.
El fet de que el seu mànager sigui l'Albert Puig no em sembla gaire ètic, tampoc... però això és cosa seva.
Les acusacions de subvenció són trasnotxades. Res a dir.
I sí, de mediocres n'hi ha en tots els idiomes, i jo ho dic quan ho penso. Però pensa també a quants salven a un Enderrock per cantar en català.
A mi, l'últim de Standstill, em sembla un bon disc però que es passa d'arty, per exemple.
Si vols veure amb què he crescut -no hi és tot- passa't pel meu blog, i si et sembla, comenta!
Salut i ens llegim!
Bon dia,
jo el que faria seria executar a la via pública qualsevol persona que no canti en català i per complicitat, a qualsevol individu o indivídua que sigui crític amb algú que canta en català.
Morin les llengües transgèniques!
Patarrumba!!!!!
Publica un comentari a l'entrada