El moviment antisistema i/o okupa és digne, és romàntic, fins i tot s'hi pot trobar molt bona gent. La seva veritat en un món progressiu i pragmàtic és basicament estètica, malgrat que la seva estètica deixa molt de desitjar.
Tenen un problema, però: acostumen a estar fora de la realitat de la gent, la mateixa gent que diuen, i volen, defensar. Això vol dir que, encara que intentin aportar un model digne en un conflicte concret, si l'entorn social afectat no el comparteix, automàticament es transformen en esnobs sectaris.
(Pensament sorgit, després de veure l'emissió del 30 minuts dedicat a la colònia Castells de BCN)
PENSAMENT 2
Em preocupa profundament com la societat, amb gent llegida inclosa, té la facilitat per engalipar-se o per deixar-se engalipar, malgrat el fum que es vengui sigui ben negre. Tinc la sensació que la societat s'està valencianitzant, això vol dir, mal que em pesi, que s'està 'enxaiant' i tornant-se acrítica amb segons qui i amb segons què. Cada vegada més tendim a lloar i a premiar els corruptes i deixar-nos enlluernar pels populistes (el pitjor enemic de la democràcia). I, si no, ja veurem quins són els partits que pujaran més a les properes eleccions.
Curiosa societat plena de cantamanyanes de barra de bar, que en plena desafecció política faran guanyar punts als corruptes, els demagogs i l'extrema dreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada