El reusenc va dir el següent: "Traslladem-nos per un moment al 1999, a les últimes eleccions d'en Pujol. Us podríeu arribar a imaginar en aquell moment una campanya electoral on els socialistes cridessin 'Ni de dretes, ni independentistes', i els convergents fessin una campanya pel concert econòmic, mentre manifesten el binomi catalanisme i independentisme, fent entendre que ells de moment són el primer?". Doncs bé, com diria aquell alemany, "no hase falta desir nada mas".
La veritat és que el fet que el centre polític de Catalunya s'hagi traslladat cap a posicions sobiranistes no em fa res més que reafirmar-me amb el que ja he dit tantes vegades. L'estratègia ha funcionat, la primera batalla s'ha guanyat, hem fet més sobiranistes CiU i més demòcrates el PSC, hem posat el país davant del mirall, i li hem fet veure totes les seves vergonyes (fracàs del federalisme i de l'autonomisme, l'extrema dreta del PP, negocis bruts del regionalisme...). I el que és més important, mentrestant hem creat estructures d'estat. Ara, s'enceta la segona batalla, la definitiva, la de la realització del referèndum i del dret a decidir, i és per tot això que jo donaré suport al partit que ha ajudat a provocar aquesta situació i que pot continuar arrossegant l'autonomisme cap a la batalla definitiva. Jo, Esquerra Republicana de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada