Malament

Malament està aquest dissortat país, si després d'anys i panys denunciant l'escandalós, injust i ferotge espoli econòmic que pateixen tots i cadascun dels catalans i catalanes, a la primera de canvi, quan un polític surt i pel broc gros engalta unes quantes veritats, tothom se li tira al damunt. Des dels intel·lectualets de baixa estofa que abunden a les ràdios i televisons locals i públiques, fins als polítics que, per més drama, saben quanta veritat hi ha en aquestes afirmacions. Si és ben bé que, ni ensenyant les balances fiscals (recordem-ho, un fet mai succeït quan CiU era "decisiva" a Madrid, i sí durant el govern d'esquerres i catalanista), l'autoodi no és capaç de desaperèixer de les ments de molts catalans.

Malament estem si, després de fer la manifestació independentista més gran de la història d'aquest país, i quan sembla que tot és possible, el que segurament serà el proper president de la Generalitat, afirma que va vanagloriar-se quan la Roja va guanyar el Mundial, això sí, sense banderes i a casa d'amagatotis. Molt català, rànci i catòlic tot plegat. De fet, no ens hauria pas d'estranyar això, aquesta actitud segurament era la majoritària a la manifestació de 10J, amb la qual cosa, fa una mica de basarda que, tot aquest independentisme màgic i ansiós proclami que al gener tindrem la independència. Cal construïr estat i crear majoria social, en comptes de vendre gat per llebre!

I sobretot, estem més que malament, veure com un sector del sucursalisme d'esquerres, no hagi après la lliçó, després de 8 anys governant amb els independentistes, que amb Espanya no hi ha res a fer, i que l'estat normal dels països normals, és precisament esdevenir Estat. A cal sociata hi ha problemes greus, i més que n'hi haurà després de la patacada electoral. Aquest ha estat l'encert de l'estratègia d'ERC, portar el límit de la democràcia al PSC, fer-los votar lleis netament catalanistes i empassar-se sense cap incident tot un regitzell de consultes sobiranistes, justament quan ells han posseït la Generalitat. Evidentment uns no ho podran aguantar gaire més, i es llençaran a la olla del PSOE lerrouxista, d'altres, tampoc aguantaran gaire temps més, i hauran de fer un pas democràtic i catalanista. El del referèndum.