Proclamació unilateral o referèndum?

Les dues són vàlides, és clar, fins i tot n'hi hauria una tercera que seria mitjançant una guerra, per les armes vaja. Al segle XXI i a Europa però, aquesta opció no només és de tronats, sinó que ja no és vàlida, basicament perquè les grans fortunes no ho permetrien, es viu massa bé ara.

Hi una diferència bàsica però entre les altres dues, la proclamació unilateral d'independència només es pot fer si primer hi ha voluntat majoritària entre polítics i societat civil, i després si hi ha una majoria absoluta de diputats independentistes al Parlament (bàsicament perquè un no pot sortir amb només 21 diputats a fer de Tejero al Parlament). Ara no n'hi ha, ni probablement a la següent legislatura, CiU ja ha dit que ens hi poséssim fulles, i amb l'independentisme dividit segurament que no s'arriba ni a 25 diputats. Bravo! Fora d'això doncs, és vendre gat per llebre i córrer el perill de que no t'acceptin enlloc. És a dir, qui proclami això, està enganyant.

L'alternativa doncs (si no hi ha majoria absoluta), és treballar per pressionar la resta de partits que tinguin pàtina democràtica, a fer una consulta a la població encara que sigui alegalment, seria un cop de força dins la radicalitat democràtica. Aquesta mesura té una doble virtut, no només dones veu al poble, sinó que et presentes davant del món amb una pulcritud democràtica impecable, la qual cosa fa que, davant del concert dels Estats i les nacions del món sigui molt difícil moralment excloure't i aïllar-te, vaja, que poses Espanya en un problemot considerable.

Ara, una de les moltes aficions de l'independentisme de Viagra, és discutir-se per si s'ha de declarar la independència unilateralment o s'ha de fer el referèndum, ai senyor... amb la feina que hi ha prèvia. I com no podia fer-se d'una altra manera, ho fan tirant-se els plats pel cap públicament i tractant de traïdors els que volen fer un referèndum (talment com van fer l'altre dia quatre empresaris il·luminats al diari Avui). Mare de Déu! Si els separatistes de qualsevol altra època ens miressin per un forat, ells, que un referèndum per la independència només els hi sortia en els somnis, segurament que es posarien les mans al cap, o directament es tirarien sota el tren.

Aquests espectacles i sortides de to que es dona ara dins l'independentisme, són la penitència que hem de pagar, per haver crescut tant als últims anys.