Desemmascarar la sociovergència corrupte

Palau i Pretòria, Pretòria i Palau, dues cares de la mateixa moneda que empolainen de merda l'oasi català. Ja sabeu que un dels meus gaudis personals és desemmascarar i lluitar contra la Catalunya poruga, provinciana, vassalla, ho he fet aquí o aquí, però el que realment està passant aquests dies al nostre país (també és un síndrome de normalitat, reconeixem-ho), supera tots els culebrots junts. Crec sincerament, que finalment la misèria i la vergonya sociovergent s'ha destapat i ha obert el ventilador per esquitxar el mort i qui el vetlla. Gran favor estan fent aquests paràsits als seus partits.

Que tots els sociates o tots els convergens són així? Rotundament no, però sí que durant 30 anys hi ha hagut una manera de fer i d'entendre la política que ha estat estretament lligada al món sociovergent. És aquesta supèrbia alhora de governar i fer negocis tant castellana, però amb una mancança afegida, que són de províncies i per vergonya de tots, a sobre en fan gala.

Personatges miserables i grisos, com els que estem veient aquests dies, són els responsables de bona part de la desafecció política, i no podem caure per tant, en la pontificació simplista que tots els polítics són iguals. Aquests sinistres personatges que han de ser perseguits fins al final, són persones sense un patró ideològic ferm que han actuat com autèntics latifundistes mesetaris, pensant-se que Catalunya era el seu cortijo i menyspreant els que realment no han volgut caure en el parany de la corruptela com per exemple la consellera Capdevila. Aquests personatges no es poden tapar i cal fer l'impossible per castigar-los, per molt rebombori i mal rotllo que pugui causar en certes famílies dominants d'aquest país. Fa una mica de iu-iu sentir comentaris de l'estil; Com s'atreveixen! No cal remanar el passat! això és per fer campanya... Quines penques dic jo! A veure si per una cosa o una altre aquests es tornaran a sortir amb la seva. Amb eleccions a la cantonada o sense, s'ha d'anar a mort contra això, o és que ens hem begut l'enteniment i la dignitat ja?!

La sociovergència cau, ja no té arguments polítics per defensar l'autonomisme tronat, el federalisme és il·lús, l'autonomisme de rerabotiga és penós, el narinant i el ara no toca és desesperant, en definitiva, el regionalisme és una entelèquia i els que curiosament ara estant caient com mosques representen i han representat tot això i més durant els últims 30 anys.

Si la sociovergència torna a arrassar a les properes eleccions catalanes i no té cap competidor que els hi trepitgi els talons, caurem un cop més en el maleït bucle de l'autoodi i en la síndrome del cortijo, tornaran al na tirant i a repartir-se el país i les províncies, i qui dia passa Espanya empeny...