Real Politic vs. Desafecció

Isabel Pantoja (Olei!!!), Julian Muñoz i el seu Caso Malaya, Jaume Matas i el cas Palma Arena, M. Antònia Munar, Gabriel Cañellas i el cas Andratx, cas Gürtel i tot el PP del País Valencià, cas Treball d'UDC, cas de l'ex-conseller Collell a St. Pere de Torelló, cas Pretòria a Sta. Coloma, J. Maria Sala i el cas Filesa, Roldan, els GAL, Salvador Gil alcalde pel PSOE a Sueca, cas tres per cent, cas Terres Cavades (TGN), Millet i el cas Palau, les mentides reiterades de ZP, el pacte a traïció per retallar l'Estatut votat pel Parlament entre Mas i Zapatero, el Tribunal Constitucional espanyol, cas Fabra, cas Planells, economia del totxo... Espanya, corrupció, cul de sac.

Tot això, senyores i senyors, i desenes de casos més són els causants de la desafecció política que pateix la nostra societat, i punt. Estaria bé que ens fixéssim detingudament qui són, veureu que és un bucle d'un mateix sector polític i sentimental, la sociovergència (en el cas català) i en definitiva, els defensors de l'estat actual de les coses, o per dir-ho d'una altra manera, els vividors i amants de l'Espanya de les autonomies sortida d'una falsa transició.

Fora d'aquests casos, que en són molts tot s'ha de dir, hi ha però, milers i milers de persones honrades que es dediquen a la política (també a tots els partits) i a l'empresa que no tenen res a veure amb tota aquesta morralla. Hauríem de ser una mica més intel·ligents i justos tots plegats, i deixar el debat i la crítica fàcil de taverna, per un raonament més racional i realista. Són només els corruptes i no tothom els culpables de la misèria democràtica que estem vivint. No tots els polítics i empresaris són iguals, i és gràcies a la política i a l'economia que vivim. La desafecció és un perill mortal per la democràcia i per a les bones ideologies, de la desafecció només se'n beneficia la dreta conservadora i els populistes friquis de torn. Passar de la política, i/o caure en la crítica perquè sí, i/o caure en la cultura del no, és poc interessant i només engreixa les files dels enxaiats socials. Cal tornar estimar la política, ser constructius, veure les coses bones que s'han fet, i crear debat crític però serè per les coses dolentes que s'han produït.

Sempre hi haurà accions que no ens agradaran dels partits polítics o de certs personatges de la política, això és evident i sa, fins i tot és lògic que es puguin equivocar, ells també són humans encara que molta gent no s'ho pensi i per això els mira amb lupa (cosa que no fan amb la Monarquia, per exemple), però aquest fet no es pot comparar amb els casos esmentats al principi, tot allò és roín i fa mal, per això hem de ser conscients de separar les coses. La política és bona, necessària però imperfecte, i la corrupció i la incompetència malintencionada d'uns quants és la culpable de la desafecció social cap a la política.

No t'enganyis i pensa abans de posar tothom al mateix sac. Hem de ser justos i no rondinar gratuïtament.