Bona salut independentista

Aniré al gra. Després de la segona onada de consultes sobiranistes que van celebrar-se al Principat el passat diumenge, podríem dir que hi ha dues maneres de veure, entendre i analitzar aquest fenomen. Per un cantó hi ha la idea de fer un referèndum rigorós i neutral en les opcions que englobi a tota la població, o per dir-ho d'una altra manera, es tractaria d'actuar de i com un Estat. Per l'altre, es tractaria de fer i aconseguir una campanya potent i seriosa sense precedents en aquest país, per la independència de Catalunya.

Fins fa molt poc jo, i penso que el pinyol organitzador d'Osona Decideix també, creia que la primera opció era la possible i la que realment faria tremolar l'establishment. Evidentment, il·lús de mi, malgrat a Osona ho vam aconseguir fent-ho d'aquesta manera amb uns resultats més que satisfactoris, aquest model no és possible transportar-l'ho a la resta del país bàsicament per dues raons: Una perquè els mitjans que tenim no són els d'un Estat, i per tant, mantenir la tensió a la societat durant tant de temps amb el segon partit polític del país fent-hi boicot, és molt difícil fer un referèndum equivalent als "oficials". I dues, perquè la majoria de pobles que ho organitzen, plantegen el referèndum des de l'independentisme (alguns amb barretina i folklore inclòs), o sigui, fan que la mobilització sorgeixi i vagi destinada a l'univers nacional català del poble en concret. Els resultats de les consultes sobiranistes doncs, s'han de valorar a partir d'aquestes dues consideracions. Si ho valorem comparant-ho amb altres eleccions o referèndums oficials, el resultat és evidentment catastròfic, a ningú se li escapa que un 25% de participació és un fracàs, això és així aquí i a la Xina Popular. Només els països subdesenvolupats mantenen aquests percentatges en les seves cites a les urnes. Per tant, és evident que això no es pot valorar d'aquesta manera, puix aquests consultes no surten de cap organisme oficial, pensar una altra cosa és fer trampes, tal com fan molts quintacolumnistes regionalistes i espanyols.

El que tenim sobre la taula doncs, és tal com esmentava més amunt, un fet sense precedents en el separatisme català. No és un referèndum rigorós, però sí una mobilització que aconsegueix somoure la societat, que crea debat i el posa a la palestra comunicativa nacional i internacional, que crea també organització en xarxa en tots els municipis, teixeix complicitats, serveix per exercir gimnàstica democràtica i per empènyer els partits polítics, en definitiva, fa avançar gradualment i amb seriositat el camí cap a la independència. És evident que el proper govern de la Generalitat s'haurà de moure en aquests termes, en el dret de decidir, i aquest és el gran què i la victòria de les consultes.

Així doncs, cal seguir i tenir present que el múscul independentista està fort, a hores d'ara en aquest país, no hi ha cap opció ideològica que pugui igualar el treball i els fets que està aconseguint l'independentisme català. Això va bé companyes i companys, des del 2003 que l'independentisme no para de créixer i tal com diu l'Oriol Junqueras, nosaltres ja hem guanyat la batalla de la raó. Ara bé, hem de ser cauts i intel·ligents, aprendre dels errors i no caure en vel·leïtats i opcions màgiques, si hem arribat fins aquí no és per art de màgia sinó per haver construït un camí ben traçat, reflexioneu-hi. Aquelarres independentistes, salvapàtries, Plataformes tòxiques i organitzacions de consultes com les del Vendrell i Vilanova s'han d'evitar, només són entrebancs, alguns fets sense mala fe segur, però enterboleixen el camí imparable cap a la independència.

Ho dic doncs, per les futures consultes que es faran, si un poble no està preparat sociològicament i organitzativament, no pot fer el referèndum per moltes ganes que hi hagi.

Endavant amb les consultes!