Els antipatriotes

Sé que és un titol dur i provocador, però és que a vegades CiU em treu de polleguera, i avui he tingut aquella sensació que sovint tenia durant la dècada dels noranta. Sí home! la sensació d'aquella CiU absolutament rebaixada nacionalment, de l'ara no toca, clientalista i donada als designis de la dreta cavernícola espanyola. Cal recordar-ho i tenir-ho ben present això, puix gairebé la mateixa gent que hi havia als noranta també hi són ara.

Doncs bé, per què ho dic tot això, doncs pel paper que està agafant CiU a la recta final de la legislatura. Primer fent la puta i la ramoneta amb la Llei del Cinema, la tractaven d'electoralista i massa dura, quins collons! Van veure però que si s'hi oposaven gaire, perderien completament els papers. Després amb la Llei de Consultes, una llei que ells no l'haurien imaginat ni inventat mai, però que ara la titllen de fluixa, malgrat saben que és bona, o almenys és el que diuen destacats personatges sobiranistes de la federació. I ara sembla que no votaran la Llei de Vegueries, la llei històrica per excel·lència del catalanisme, una llei que ells hi han somniat tota la vida.

Aquestes tres lleis de país, lleis que com totes es poden negociar i retocar però que són vitals, lleis de pàtria, totes tres fetes per ERC i que formen part del pacte del tripartit (ei, pactades amb el diable sociata, uau!), són lleis que, malgrat l'estretor de mires del regionalisme, sortosament ja no tenen marxa enrera i formaran part de la vida política pública catalana d'ara endavant (aquest ha sigut el gran què d'ERC). La paradoxa del tema però, és que si a la propera legislatura acaba governant CiU, ells estaran encantats de fer-les servir, o no, perquè podria ser que la muda els hi anés massa gran, ja ho veurem. Catalunya terra de surrealisme, això està clar.

Malgrat tot, és veritat que a la CiU d'ara hi ha molts més sobiranistes que abans, sobretot desacomplexats, i me'n alegro moltíssim d'això, de fet sempre he pensat, i ho he escrit també, que la independència passava inevitablement per tenir un centre-dreta sobiranista, això va a missa, però també és veritat que pel fet d'estar a la recta final de la legislatura, aquesta CiU més sobiranista actua d'oposició antipatriòtica i ultrapartidista, i no deixa passar ni una sola llei al govern, encara que siguin lleis de país, històriques i inimaginables tan sols fa una dècada. Suposo que això ho podríem anomenar la Llei de vida dels partits, no hi ha remei.

D'això n'hem d'aprendre dels dos grans partits espanyols, ells no els costa gaire posar-se d'acord amb temes de pàtria.