El món seriós governa, almenys ho prova, i si no pot, ho vol fer per intentar canviar de veres les coses.
El contrari, és viure en un núvol sectari només amb els teus, on reconec que és altament còmode.
El món seriós fa un Pacte Nacional per a la Immigració, estableix drets i deures pels nouvinguts i ofereix classes de català a més de 500 centres arreu del país.
Altres, es creuen que dient la paraula independència cada 5 minuts, Catalunya serà catalana.
El món seriós crea un hospital interfronterer a Puigcerdà per a tota la Cerdanya, i prepara una proposta similar per a un escorxador i un institut, accions de caire econòmic que trenquen radicalment i de manera intel·ligent la maleïda frontera estatal.
Uns quants es pensen que per art de màgia, els Països Catalans seran lliures, independents i socialistes.
El món seriós crea estratègies serioses i reals per cosir el país i fer-ne un de sol, i això només es fa pactant amb els teus adversaris directes (Ex. ETA-govern espanyol, Sinn Fein-Unionistes...).
Els essencialistes et tracten de traïdor, mentre ells són incapaços de veure que a l'àrea metropolitana de Barcelona, Jaume I i Joan Fuster són uns autèntics desconeguts, i per tant la majoria social és impossible sense acostar aquest món a les nostres institucions.
El món seriós es treu de la màniga (juntament amb els adversaris!) una llei, la de consultes populars, que permet, si s'actua amb intel·ligència, el xoc més gran de sobiranies entre Catalunya i Espanya des de la República. Arribar al més lluny possible dins el marc establert, justament perquè Espanya es presenti davant del món, prohibint una iniciativa popular i legal només per qüestions polítiques.
Els nerviosos treuen el sant cristo gros, i s'inventen una Constitució de Catalunya on diu que ara Catalunya, s'estableix com a estat independent. D'això se'n diu començar la casa per la teulada, sí senyor! Una pregunta només, i com s'hi arriba a ser un estat? Sense més comentaris...
El món seriós fa coses que quedaran i es faran servir per molta merda que li tirin a sobre.
Els excèntrics són espuma, amors d'una nit d'estiu. Excepte si són excèntrics amb molt de fons i profunditat, com Dalí, Pla o Pujols...
9 comentaris:
"Estem farts de realisme, volem promeses electorals".
El que dius és molt encertat, però tots dos sabem que en aquests temps difícils, de crisi econòmica, política i social, és fàcil guanyar vots amb quatre proclames abrandades.
Reagrupament té un target objectiu de 200.000 vots. I amb això no podran aconseguir una majoria parlamentària per a proclamar imminentment la independència. I l'endemà d'ocupar l'escó hauran de triar.
Sobre l'hospital interfronterer vaig llegir una cosa molt interessant fa temps:
http://blogs.elpunt.cat/estevecarrera/2009/12/07/una-anecdota-de-quatre-milions-deuros/
Gran post si senyor, felicitats.
La independència l'aconseguirem perquè ho farem treballant amb el cap fred, no amb les vísceres. Enhorabona per l'apunt!
L'article ens fa una descripció perfecta de la Diputación Provincial de Albacete. Des d'una posició regionalista catalana aquest és el post previsible.
Segueix en el teu món seriós de corrupció i de lladres, de polítics enganxats a la seva poltrona i amb uns sous d'escàndol, mentre la gent del món real quasi no arriba a final de mes. Segueix en el teu món seriós de pactes amb un estat que t'escanya, et menysprea, et roba i t'insulta. Segueix en el teu món seriós mentre que nosaltres els independentistes, amb la sang calenta i el cap fred anirem fent una Catalunya real, orgullosa i rica, amb tots els catalans que vulguin ser-ho, inclús els del món seriós, tothom hi serà benvingut, i als que no li agradi, doncs, apa siau i torneu quan vulgueu.
Amen! Sort que hi ha gurús i salvadors de la pàtria com vosaltres.
Per cert Quico, molt bo lo de la Diputació Provincial, aquest cop m'has arrencat un riure i tot.
Ep! Completament d'acord amb l'escrit. És més fàcil i còmode anar a la contra, que manar i decidir sobre problemes reals d'aramateix. S'ha de tocar de peus a terra.
Però, sobre l'hospital... què en dius?
Publica un comentari a l'entrada