Tot va anar rodat, la majoria dels oradors van estar a l'alçada, el curt que ens van posar al principi va ser també, seguint l'estètica de tot plegat, un film modern i ben treballat, un film que reconec que en certs moments em va fer posar la pell de gallina (gràcies pels crèdits Àlex!!). L'esperit unitari que volien vendre els organitzadors va lluir, puix tots els detalls estaven perfectament controlats, i quan dic tots els detalls vull dir els que requeien exclusivament a ells, perquè el que sí que s'ha de lamentar són dues coses bàsicament: El discurs trist i gris, a més d'ofensiu i fent campanya electoral descaradament, amb cara de pocs amics (aquest paio si vol aconseguir molts vots ho té magre amb aquest caràcter), d'un dels ponents. I la desafortunada repartida d'octavetes en acabat de l'acte a fora, d'una mena de plataforma política. Uns fets que van ser comentats per molts assistens i que es lamentaven profundament.
La cirereta de l'acte va ser una actuació del Titot que acompanyat de tres músics més (Serrats, Casellas i Rius) va fer una posada en escena molt acurada i ens oferir una bonica cançó amb un petit parlament amè i molt correcte.
Felicitats doncs als organitzadors, actes com aquests són els que realment posen dels nervis als nostres enemics.
2 comentaris:
Eric,
no has entés res de res.
En Carretero no té cap intenció d'agradar a ningú ni de fer cap propaganda electoral partidista.
Que no entens que del que es tracta és de fer una candidatura unnitaria i transversal que proclami la independència al Parlament!!
Que no entens que és l'únic camí viable que està a les nostres mans.
Quan en Carretero va dir que calia fer una candidatura per anar al Parlament per proclamar la Independència no ho feia per Reagrupamnt. Ho feia per Catalunya!!.
Com va dir des del primer dia, Si ERC i CiU, estiguessin per això, Reagrupament es dissolt i dona totalt suport ambdós partits!!
Prefereixo 100 vegades més a una persona seriosa que digui les coses clares encara que no agradi, abans que un sohwman que faci un discurs abrandat però després no passa de les paraules als fets.
Per cert, en Oriol Jonqueras, molt valent el seu discurs, però va semblar molt forçat. Molt. Potser no hi pot fer-hi més atés els fets de "govern" de la direcció d'Esquerra totalment contradictoris amb el que ell, honestment, intenta defensar i proposar per aconseguir la independència. Sobretot quan diu que ens intentaran comprar. No ser perquè vaig pensar que això ja ho ha havia vist.
Salut i Independència
Manel
No entenc res, Manel, no entenc res... Sóc un pobre desgraciat i tu m'il·lumines i em portaràs a la independència amb un cavall blanc i esvelt.
Gràcies per guiar-me.
Publica un comentari a l'entrada