Jo, positiu de mena i perquè sóc del parer de que qualsevol cosa política que es mogui en aquest món, sempre hi ha quelcom d'aprofitable, bàsicament perquè sinó l'aprofita un altre per tu, explicaré molt esquemàticament i amb pragmatisme perquè aquesta llei és un gran pas endavant cap a la independència de Catalunya.
Abans d'entrar en la qüestió però, hem d'entendre el fonament de tot plegat per no fer debats estèrils. Aquesta llei ha arribat a on ha arribat perquè l'Estatut que va sorgir fruit del pacte entre CiU i PSOE/Mas i ZP, obliga en cas de referèndum, a demanar permís a última instància a l'Estat, a diferència de l'Estatut que va néixer del Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005, on aquest permís no estava contemplat (talment com l'Estatut de l'any 1932). Sense saber això, el debat segur que s'enterboleix, però malgrat això també, el que es tracta és d'actuar, cercar escletxes i donar-hi totes les voltes possibles per trobar-hi una bona estratègia a seguir, això és política companys... L'alternativa és més fàcil: rondinar d'entrada i quedar-se a casa.
1. Aquesta és una llei profundament democràtica que acosta la política a la societat, una llei que entra de ple en el concert de les nacions civilitzades del món. Alhora és una llei històrica, pel fet que dona molt joc a una nació que políticament està engrillonada des de fa tres segles, com és la nostra.
2. Amb una majoria al Parlament, amb un 3% de signatures de la població (210.000 persones), o amb un 10% dels municipis que arribin a 500.000 persones, es pot convocar un referèndum. Amb això, en principi t'estalvies possibles eixelebrats del tipus "pel bilingüisme".
3. Tal com diu en Pere Martí a l'Avui: L’Estat pot prohibir la celebració del referèndum però no pot impedir-ne la convocatòria. Aquest fet és un canvi mental brutal en la història d'aquest país. Penseu-hi, això era un somni tan sols fa 15 anys.
4. Aquesta llei, a diferencia del Pla Ibarretxe, és impecable jurídicament, i per tant, obliga l'Estat espanyol a prohibir un referèndum sobiranista només amb un NO POLÍTIC. Això significa un xoc de legitimitats i de sobiranies, i un problema seriós que Europa i els EEUU no poden ignorar. Aquesta és l'estratègia final, i el gran què d'aquesta llei. La prohibició és el de menys (ara em direu que us espanta això!), el més important és regular i convocar legalment un referèndum. És només quan ets legal que el món t'escolta, i això és fet inèdit fins ara a Catalunya.
Les consultes sobiranistes actuals són vitals i passaran a la història com el gran pas que va fer el poble català per la seva llibertat. Signifiquen gimnàstica democràtica i trenquen definitivament el tabú de que l'independentisme porta banyes i cua. Són altament simbòliques i importantíssimes, i s'han de seguir fent, sempre i quan no acabin sent marginals.
La Llei de Consultes, és un pas més, ens permetrà fer un referèndum a tot Catalunya el mateix dia, amb el cens legal, amb diners públics i a col·legis públics, amb campanya pública i grans campanyes de tots els partits, informació assegurada diària nacional i internacional, i el més important de tot, et presentaràs a Brussel·les i a Nova York (Nacions Unides) amb un referèndum impecable sota el braç i amb una prohibició política d'Espanya. Sincerament, no hi ha color, el show somniat està assegurat.
Els que han fet possible aquesta llei, ahir al Parlament.
5 comentaris:
No et deixis enganyar més. Tot és una presa de pel:
Des del primer dia, la redacció i presentació d'aquesta llei han anat vinculades als planys lògics per les limitacions constitucionals sobre les que es desenvolupa i que s'han assenyalat com a descàrrec previ a les previsibles crítiques sobre la seva manca de transcendència real. A l'estat espanyol, tal com preveu la constitució, qualsevol referèndum que no sigui de reforma constitucional o d'aprovació estatutària només pot ser consultiu (no vinculant) i requerirà sempre l'autorització de l'estat central. Fi de trajecte. Fi del debat.
Tanmateix, encara hi ha més limitacions. La llei preveu que els iniciadors de la consulta puguin ser el govern, el parlament, els municipis o la ciutadania. En aquest darrer cas es tractarà que un 3% de la població reculli signatures per demanar-lo (unes 210.000). Ara bé, serà el Parlament qui, en darrer terme, aprovarà o no la iniciativa ciutadana per majoria absoluta. I aquí rau un nou límit inesperat.
Si entenem el referèndum com un contrapès de la democràcia directa a la lògica representativa, és a dir, una altra via de participació que, en una definició madura de la democràcia, permet compensar o eludir l'excessiu protagonisme dels polítics i els partits en el sistema, com es pot entendre que calgui una autorització (aquí la llei en diu “validació”) per realitzar una consulta que, per altra banda, no serà vinculant?
Com volen que es facin iniciatives ciutadanes si tot plegat depèn d'una majoria parlamentària? Per què recollir signatures? Si els partits no hi estan d'acord ja estem com abans; i si ho estan, aleshores per què esgotar un cop més a la ciutadania si amb l'encaixada de mans entre els líders de dos partits, que dura un minut, n'hi hauria prou per portar-la com iniciativa parlamentària?
Però a més, amb la ILP , amb menys signatures és podria aconseguir el mateix que tu dius de forçar una prohibició de l'Estat.
Definitvament, company Eric els dirigents d'Esquerra segueixen prenent el pel als seus militants i simpatitzants.
Et repeteixes com l'all. A tots els països normals del món sempre, com és lògic, les decisions es prenen per un majoria parlamentària. Aquest és el joc de la democràcia, a no ser que vulguis un país de populistes i oportunistes que van de demòcrates i d'això només en tenen el discurs.
Estas dient Eric
que Suïssa per exemple és una país populista i no democratic?
Per què fer una llei de consultes populars si tu dius "que les decisions es prenen per una majoria parlamentaria"?
Pensa una mica el que dius Eric i veuràs com t'estan prenen el pel
T'ho dic amb la fraternitat d'un com tu, que vol la independència de la nació catalana.
Salut i Independència
Mira Manel, només et dic que miris l'article d'avui a l'Avui del López-Tena. Campana i se acabó!
Publica un comentari a l'entrada