Reforma de pensions? Només faltaria!

Francesc Pujols ho explica meravellosament en els seus escrits i les seves tesis; els fets s'haurien de regir a partir de l'estudi de la realitat, seguir la realitat de la naturalesa i de l'home és l'única manera de resoldre els problemes de la humanitat. Aquest principi lul·lià malauradament no s'ha practicat gairebé mai, i per això han existit homes i idees que s'han sobreposat als altres creant imperis ofensius i irracionals, siguin terrenals o celestials.

Les relacions laborals, entre patró i treballador, han sigut també un dels conflictes estrella de la humanitat; per tots és sabut però, l'espectacular evolució que ha fet la societat, almenys l'occidental, en aquest tema. Ras i curt, venim de la serf del feudalisme i el dret a cuixa per passar a les 8 hores i les vacances pagades, i tot això gràcies a les reformes i les revolucions socials, perfecte. Malgrat això però, sempre queden coses al tinter, és evident.

Aquests dies s'està discutint sobre la reforma de pensions que vol fer el Govern d'Espanya, una reforma que com és lògic en un Estat endarrerit com aquest arriba tard, molt tard. El quid de la qüestió recau en l'allargament de la vida laboral, el Govern de ZP diu que la jubilació hauria de ser als 67 anys, per això avui tots els sindicats es manifestaran en contra.

El meu parer és el següent: El Govern es queda curt, com sempre (tot i que celebro l'atreviment), i els sindicats no toquen vores, com gairebé sempre. En aquest tema no hi ha volta de full, són faves comptades, la pura i dura realitat s'imposa i diu que, en un lloc on l'esperança de vida ha augmentat fins als 82/83 anys, mantenir la mateixa jubilació que quan l'esperança estava 10 anys per sota, és una absurditat total. O s'arregla això, o fem entrar milers i milers d'immigrants més perquè ens mantinguin a nosaltres quan siguem vellets i el sistema esclata i la ultradreta s'ho menja tot (per cert, votada per tots els obrers aborigens, és clar). Tothom ho sap, fins i tot els tronats sindicalistes, que hi ha un greu perill en que el sistema de pensions peti d'aquí a 15 o 20 anys perquè no hi haurà líquid per mantenir a mil·lions de pensionistes que xuparan de l'Estat durant massa anys. Podem triar en ser agoistes i provocar un atzucac econòmic, o mentalitzar-nos que hem de treballar més i assegurar un futur.

Entenc que les reformes en temps de crisi són impopulars, i que tot s'ha de mirar en lupa perquè el rondinaire de torn no t'enviï a pastar fang, però la realitat és que la diferència entre els països emergents i avanguardistes i els que no, és precisament canviar i renovar les lleis econòmiques.