Trueta i Casals

Acabat de llegir el profund llibre de l'Andreu de Carranza, L'hivern del Tigre, n'enceto un de nou que crec que promet, bé, de fet ja està complint les meves expectatives. Es tracta de Estimat doctor/Admirat mestre, una edició de Quim Torra. Un llibre que conté 79 cartes que els dos homenots, Pau Casals i Josep Trueta, van estar enviant-se mutuament durant tot l'exili.

Sé que no us tinc acostumats a comentar en un post quin llibre estic llegint o deixo de llegir, de fet, no crec que ho faci gaire més cops aquí al Bloc, però en aquesta ocasió ho he volgut fer per una raó molt senzilla; reivindicar aquelles dones i aquells homes intel·lectuals, demòcrates i profundament catalanistes que van patir un revés total, just als primers anys de la desfeta nacional. Reivindicar-ho perquè ara ja, en el canvi de segle i de mil·leni que vivim, queda molt lluny tot allò, sobretot per les noves generacions, i perquè tinc la sensació que sempre se li posa més èmfasi a moviments i personatges de la transició, que si bé històricament són importants, moltes vegades són poc interesants pel que fa a la nostra pàtria.

Així és com descriu Quim Torra aquests dos grans homes:
De cap manera s'entén aquesta profunda amistat sense el patriotisme de tots dos. No va ser cap idea romàntica ni carrinclona; el catalanisme de Casals i Trueta beu en el liberalisme i la democràcia, en la justícia social i el desitg de llibertat. Un catalanisme empeltat d'arrels anglosaxones, això és, de respecte, sentit crític, tolerància i decència. Al meu entendre, un catalanisme natural, fruit de la terra, el més allunyat possible de l'artificialitat, el sentimentalisme o la cursileria. Pàtria entesa com a treball útil i constructiu i esforç d'exel·lir.
Abominaren dels escarafalls, les superficialitats i la politiqueria de vol ras, curt i frustrant.

Per a mi, són aquests els que haurien de ser els nostres referents primers alhora d'analitzar les coses; Casals, Trueta, i per extensiva Pujols, Moragues "Moraguetas", Irla, Batista i Roca, Rovira i Virgili, Fabra... i tants d'altres, ells representaven el saber fer, l'anàlisi acurat, el sentiment liberal català amb molta preocupació social i radicalment demòcrates, tot això enfront de certs comportaments ideològics dogmàtics passats de moda i visions il·luminades i Viagresques que tan hem de patir ara.

Aquella gent dels inicis de la postguerra sí que tenien raons per desesperar-se i deixar de pensar en la pròpia vida, tal com sempre ho explica l'Oriol Junqueras en els seus esplèndids mítings, aquesta és la gent que a les escoles del 2010 haurien de posar d'exemple, a Catalunya i a fora.


Josep Trueta.
Llegiu aquest llibre i si podeu també, el llibre de referència del doctor Trueta, L'esperit de Catalunya, un bon anàlisi sobre el caràcter català.