La democràcia real és fora de les acampades

El moviment prepolític de turisme de càmping a les places públiques comença agafar nivells de barruderia i pedanteria preocupants. No és només el fet de la poca transversalitat que representen i el poc sentit de l'estètica que desprèn aquest col·lectiu, sinó la poca garantia democràtica que ens ofereixen aquestes assamblees sorgides d'un conglomerat de personatges sense cap mèrit específic concret, i que ningú del món real ha triat. La democràcia és molt més que això, senyorets! La democràcia és un espai on TOTHOM decideix dins d'unes regles i unes garanties.

Els mitjans d'informació -algú hauria de posar seny en aquest món, és urgent- cada dia ens serveixen un generós plat de visions adulterades sobre la realitat i 'reunions' de vergonya aliena protagonitzades per aquests 'màrtirs' de la democràcia. Que hi hagi lemes que molts de nosaltres fa temps que ja proclamem, no vol dir que ens haguem d'empassar el sentit de la democràcia que ells pregonen. Com és possible que uns paios que han ocupat un espai públic demanin decidir -amb la complicitat dels mitjans- què és el millor i el pitjor per a la resta dels mortals sense que ningú els hagi elegit ni consentit? Quines garanties democràtiques té una assemblea en una plaça pública, on tothom qui vulgui pot entrar a distorsionar qualsevol resolució? (Els suïssos, experts en democràcia directa, es posarien les mans al cap). Com es garanteix qui vota o qui no, o qui vota per duplicat? Com és possible que uns quants s'autoproclamin portadors de la justícia al món i que per això mateix decideixin no marxar d'un espai públic?

El més greu de tot, però, és que paradoxalment són ells els qui acaben fent d'un espai públic un espai semiprivat on qui decideix si han de marxar o no, no és la població sinó ells mateixos. D'això se'n diu privatitzar un espai. Sí, senyores i senyors, encara que això sembli realment increïble venint d'ells, però és que aquest moviment és d'un paternalisme ideològic i d'una pedanteria bonrotllista que tomba d'esquena. Si voleu canviar el món feu-ho des dels centres cívics, associacions o partits polítics, i deixeu d'imposar el que vosaltres creieu que és el millor en nom d'allò públic.


Pel que fa als recels continuats i empalagosos dels acampats sobre tema del dret a l'autodeterminació dels pobles, el fet agafa proporcions surrealistes tenint en compte els avenços notables que el moviment sobiranista ha obtingut els últims anys. Qui ens ha vist i qui ens veu! Realment esperpèntic que després de les manifestacions més multitudinàries de la història de Catalunya i haver mobilitzat milers i milers de voluntaris per fer unes consultes exercint d'estat, algú hagi de demanar permís entre males vibracions per incloure aquest dret en l'assemblea general d'aquesta colleta. Ens hem begut l'enteniment o què?! Per quins set sous l'independentisme català ha de demanar permís, en veu baixeta -no fos cas-, per incloure un dret en una moguda que es realitza a la plaça de Catalunya de Barcelona? I a sobre sentir-te a dir que ara no toca (us sona això?!)

Una cosa és que sigui interessant que el moviment autodeterminista (recordem que és majoritari al país, defensat a diferents nivells per CDC, ERC, CUP, SI, ICV i un llarg etcètera) estigui present a les acampades, l'altra és quin preu hem de pagar perquè el nostre missatge que no és exculsiu dels partits polítics i és un dret fonamental no sigui tractat com a secundari per aquests pontificadors de la vida. Senyors, seriositat! Que nosaltres ja no som marginals.


Article publicat al NacioDigital.cat