PSC: El fracàs d'un projecte

Talment com l'Estat francès -creador del jacobinisme més cínic i ja desfassat dins un món cada vegada més liberal- quan es refereix intimidatòriament a l'accent català de Perpinyà dins la República, el PSC no deixarà de ser mai el simple accent català del PSOE. La seva personalitat és inexistent, aquesta a hores d'ara ja és una evidència fefaent.

Jo sóc d'aquells que pensa que en aquest país calia que l'accent català del PSOE, almenys un cop a la vida, tingués el compromís d'agafar les regnes de la Generalitat per allò de que quan estàs allí dalt, te'n adones de la magnitud de la tragèdia i descobreixes en quin dissortat país vivim i sobretot amb quins veïns t'enfrontes. Un país acomplexat i amb autoodi com el nostre -tan pel flanc dret com per l'esquerra- calia que el partit que representava mitja Catalunya passés aquesta prova. És, mal ens pesi, un acte de justícia per aquesta, si voleu, desorientada meitat de Catalunya, i un procés que un país que desitja anar unit i amb cohesió ha de passar.

Recordem que el 2003 sortíem d'una CiU absolutament encarcarada que acabava el seu mandat havent perdut els papers i el nord nacional i calia donar-los una lliçó. Els governs següents doncs, no només van servir per airejar la Generalitat i fer polítiques socials serioses i avançades amb l'objectiu de vertebrar estructures d'Estat, sinó que serviren també per obligar al PSC i tota la seva patuleia pijoprogre que l'acompanyava, a aparcar la seva cantarella contra tot el que feia olor a nacionalisme català ranci -actitud que a mi també em produeix urticària- on ells sempre hi han pivotat i és el seu modus vivendi, i posar-se a treballar de veritat per redraçar el país. I a fe de Déu que se'n van fer de coses! Però és clar, tothom té un topall i el PSC, a diferència del que era el seu soci major, ha demostrat que el té molt baix.

Un cop passada aquesta oportunitat i havent perdut el govern, l'accent català del PSOE tenia dues direccions per on tirar: podia seguir en la mateixa línia dels últims 8 anys de creure's el país i defensar-lo com cal, i per tant, superar la seva feixuga estructura mental per cada vegada tenir més personalitat propia envers el PSOE. O el que ha acabat passant, que és capbussar-se un cop més en la seva il·lusa batalla per un federalisme fals que ja ningú es creu, i veure's vergonyosament abocats un cop més a votar contra ells mateixos i la gent que diuen representar. És a dir a votar contra Catalunya.

El PSC és una marca desgastada almenys per dues generacions, i aquest és un dels grans èxits ocults del govern d'esquerres i catalanista. L'independentisme els hi va donar una oportunitat d'or per representar Catalunya, i el que finalment ha passat és que els hi hem fet la prova del cotó i hem demostrat que la seva paret continua sent molt bruta. El seu projecte ideològic està esgotat -gràcies als seus amics espanyols-, i ara tant sols els hi queda mantenir el seu tradicional vot lerrouxista i el dels quatre federalistes mal comptats. El PSC obre definitivament la porta que el gran espai del centreesquerra nacional l'ocupi un altre partit que sí que es cregui la nació. Sens dubte una de les millors notícies dels últims temps.

PD: ERC, no deixeu escapar aquesta oportunitat! El projecte, a diferència del PSC no té límit i és més viu que mai.