ERC és on ha de ser

Fa uns dies, tot llegint un articlet a l'Avui del Toni Aira on insinuava que ERC havia de tornar a agafar el timó històric per recuperar el seu ADN ideològic, vaig copsar una vegada més com s'evidenciava el desconcert i la manera d'enfocar i situar que tenen alguns del partit de Macià i Companys, la mateixa gent -potser no parlo del Toni- que d'uns anys ençà intenta defenestrar aquest partit de la vida pública catalana.

Lluny de qui han de ser els nous capitans del partit o de si ha de plegar aquest o l'altre, un mal debat sorgit més de l'estómac que del cap i molt recurrent en sectors que no volen cap bé pel partit, a mi m'interessa incidir un cop més en l'espai ideològic que ERC ha de continuar ocupant en la societat catalana. S'ha recalcat i escrit del dret i del revés, s'han fet llibres, documents, manifestos, reportatges, centenars d'articles de gent diversa, però manoi! No hi ha manera que s'entengui, hi ha persones que sempre tornen a la casella de sortida, comencen altre cop de zero. Suposo que per això ERC és i serà el partit de les escissions, dels rondinaires i els impacients. Un llast que el partit ha de patir cada x anys.

Ho faré fàcil i entenador, o si voleu esquemàtic; Esquerra Republicana de Catalunya neix de la conjunció de tot el ventall del centreesquerra nacional català. A més de tot això, que no és poc, comptava amb un important sector independentista. Cal recordar que aquest sector dins la societat era i ha sigut fins als darrers anys marginal i exclusivament d'esquerres, un fet a tenir molt en compte per entendre l'estat actual de les coses. L'independentisme organitzat català mai ha estat abraçat per la burgesia catalana i el centredreta nacional, per això Esquerra i altres organitzacions minoritaries l'han fet obligatòriament seu. I és aquí on rau tot el triomf, però també tota la pressió que ha sofert el partit.

Doncs bé, les coses han canviat, i per primera vegada a la història el separatisme català mostra indicis que porten a creure que s'ha escampat com una taca d'oli i estigui en condicions d'ocupar tot l'espectre ideològic del país. Sense dubte la millor notícia de la història per el nostre moviment, feta realitat a causa de molts condicionants, però això sí, amb un paper fonamental i decisiu -per allò que deia de ser l'únic dipositador- del que és el gran partit independentista fins al moment, ERC.

I és aquí és on vull anar a parar, ras i curt: Esquerra Republicana de Catalunya ja NO ha de ser el pal de paller de l'independentisme, és més, Catalunya mai serà independent mentre ERC continui sent el pal de paller d'aquest. ERC, encara que a molts els hi costi d'entendre, continua tenint una missió claríssima sense que hagi de canviar res de res; ser el partit del centreesquerra nacional català i la casa gran de l'independentisme d'esquerres, punt i final. I com a tal, desitja eixamplar l'independentisme sociològic fent que una bona part de l'esquerra federalista il·lusa puji al carro i que el centredreta nacional esdevingui sobiranista, aquesta ha estat i serà l'estratègia d'aquest partit. Fàcil d'entendre no?

Quina mania doncs en creure que ERC ha de ser l'únic i el gran partit independentista! Fins que això no s'esvaeixi de moltes ments -fins i tot de propis militants- sempre hi haurà problemes perquè la gent ho espera tot d'ERC, i no és això companys. És més, l'Esquerra actual -i dels últims 15 anys- és la millor Esquerra que podríem tenir -en termes ideològics-, no només per la importància i el paper clau i central que ja té en la societat, sinó que recordem que l'ERC de la trancisió i fins l'entrada d'en Colom, Carod i Puigcercós, és a dir, l'ERC d'en Barrera -sí, sí, d'en Barrera- i l'Hortalà era un partit federalista i amb una idea de la independència molt difusa, cosa que en l'actualitat ja no és així.

Per tant, la meva pregunta és la següent: Què coi ha de canviar en l'estructura ideològica i estratègica d'ERC?! Esquerra és on ha de ser talment com volien els seus creadors l'anys 1931, sumant amb seriositat i pragmatisme dins l'espai de l'esquerra nacional independentista. La gent pot triar, més fàcil impossible.


Article aparegut al NacióDigital.cat