El concepte triar

El món occidental, ho dic així per fer-ho fàcil i perquè tots ens entenguem, ha evolucionat al llarg de la història amb progressos tan importants com el dret i l'art clàssic, els pensaments lul·lians, els diferents cismes religiosos, el racionalisme, la il·lustració i les revolucions burgeses, també amb les revolucions industrials, els modernismes europeus, l'escola moderna, el naturalisme, la maçoneria, el positivisme, l'hiparxiologia, el surrealisme, les revolucions culturals i musicals del segle XX i un llarg etcètera fins arribar a la revolució tecnològica actual. Aquest currículum és el nostre tresor, i ens ha costat moltes vides humanes per entendre'l i anar-lo millorant.

En aquest món occidental actual malgrat totes les deficiències possibles, una família amb un problema d'Alzheimer pot estar assistida, pagant o no, però pot. Una dona maltractada té un telèfon i unes lleis que la defensen, i un diminuït psíquic -un rar com abans els hi deien- està altament cuidat i no és apedregat en algun carreró fosc de qualsevol poble de mala mort.

En aquest món occidental d'ara, però, també es permet el luxe de tenir servidors públics corruptes, treballadors tramposos i poc productius, empresaris sense escrúpols, capellans tocanens, gent amb tendències totalitàries, grans bancs i financeres enganyoses i fins i tot telebrossa que emmetzina les ments. Unes penyores que hem de pagar i si és possible denunciar i evitar. Fins aquí tots d'acord, suposo.

En aquest món occidental malgrat i gràcies a tot això tenim un bé molt preuat que, fruit dels avenços esmentats al principi, hauríem de defensar, si cal armats fins a les dents, per no deixar que ens l'espatllin i ens el deformin. Aquest bé és el concepte de triar lliurement, un concepte que com a tal només existeix a Occident. És a dir, no és que en les altres parts del món no es pugui triar una cosa o l'altra, sinó que com a concepte no existeix. Tu pots triar i està permès, per posar un exemple molt senzill, amb qui et vols ajuntar i ficar-te al llit sense que et lapidin o et fiquin a la presó, o pots triar si beure una Cocacola o un vi del Montsant sense tenir problemes morals i estar mal vist. Aquest concepte és el baluard de la nostra civilització que hem construit, i no pot ser que quatre predicadors de la fi del sistema, ben alimentats, ens el deformin.

Amb això vull dir que entre tots hauríem de ser molt conscients en quina part i sobretot en quin estat -de les coses- del món vivim. I és que se'm remou l'estómac quan veig certs moviments altermundistes i antisistema pontificadors i efímers que amb uns arguments a vegades lògics i a voltes molt lloables, juguin a posar en qüestió tot el que hem aconseguit. De fet, ells són el resultat també de tot el s'ha aconseguit. Uns moviments tan vulgarment mediocres pel que fa a l'estètica, l'organització i la tàctica, i tan poc productius i pragmàtics -exceptuant algunes notables excepcions.

La manifestació del 15M amb els seus guateques posteriors són vitals per a la nostra societat perquè són també el resultat d'aquesta llibertat insubornable que volem mantenir. Però aquestes mini masses haurien de saber que jugar amb eslogans antipolítica, malgrat que a darrere hi pugui haver discursos més o menys elaborats i discutibles, és altament perillós i ajuden a caure en el més ranci i totalitari populista argument de taverna. La política és l'únic sistema democràtic que tenen les classes mitjanes i baixes per canviar el seu entorn més immediat, i pretendre fer veure que és necessaria una revolució per fer caure tots els valors que hem aconseguit i que ells també se'n beneficien és d'una irresponsabilitat naïf molt poc solvent. Cal indignar-se però sense perdre el món de vista i deixar-se de certes demagògies maximalistes que en el fons són molt poc progressistes.

Per cert, és preocupant l'espanyolització mental de tot aquest moviment, i no m'he pogut resistir de posar aquí aquestes tres piulades al Twitter d'un amic molt agut:
'La llengua catalana és menys útil per fer revolucions que el castellà??'
'A mi tot el que sigui sortir al carrer ja m'agrada, però si els 50 de Pl.Catalunya són una revolució llavors la mani del 10J què va ser?'
'Suposo que #democraciarealya inclou el dret a l'autodeterminació dels pobles no?'


-L'acampada de la revolució-