És a dir, i per fer-ho fàcil, qui tota la vida i en tot moment -i n'hi ha molts d'aquests al món- es presenta i es defineix ortodoxament com un il·lús esquerranós, un tronat creient d'un sol Déu, o un insolidari i ranci conservador, segurament tindrà problemes existencials i sempre navegarà dins un pou de tristor i complexes, puix no entendrà que la realitat sempre s'imposa a la raó. Per contra, qui cregui que el jo com a individu lliure, pot estar a les antípodes de certs consensos socials, però accepta sense problemes i creu que l'equilibri comporta que hi hagi drets universals bàsics, sempre hi quant aquests es puguin modular davant de nous contextos i noves exigències socials, serà una persona que viurà un xic més feliç. Crec que arribar aquí costa molt, sobretot si ets una persona interessada pel fòrum social, altrament dit política.
Per fi puc odiar i estimar la societat alhora i pensar d'una manera o d'una altra -dins uns cànons peestablerts per mi- sense remordiments ni problemes de mala conciència. L'immobilisme d'un cantó i de l'altre massa vegades ratlla el sense sentit i el friquisme i fa perdre els papers a més d'un.
2 comentaris:
Benvingut a l'EHPC.
L'INMOBILISMA IDEOLOGIC,QUASI SEMPRE DEGENERA EN VISERALITAT.
JUGANT AMB BCN.
Publica un comentari a l'entrada