La normalitat, és a dir, Els Amics.

Els i les que entreu sovint en aquest Bloc, sabreu que mai, o gairebé mai hi faig ressenyes de concerts. No sóc crític musical ni ho vull ser, bàsicament perquè la meva condició de músic em fa impossible plasmar una crítica pel gran públic que sigui objectiva i entenedora per aquest mateix. Jo quan parlo exclusivament de música ho faig en uns altres codis.

El que va passar ahir al Palau de la Música Catalana però, ultrapassa aquests codis musicals i la crítica que puc realitzar ràpidament es transforma i esdevé una vivència històrica amb dimensions de fenomen. Els Amics de les Arts van fer història ahir, sí, sense dubte. El concert d'ahir, serà d'aquells que formen part del record col·lectiu musical del país, d'aquells que si un vol fer un resum històric de la música nostrada almenys l'haurà de citar, i lluny de ser el més important -per sort ja n'hi ha molts d'importants-, el que fa és continuar i allargassar el fil roig de la nostra cultura.

Els Amics, un grup d'amics que fan cançons Pop, a voltes electrònic i a voltes a seques, dominen l'escenari d'una manera sorprenent, la seva dialèctica sorneguera constant et recorda a La Trinca, això sí, amb neutralitat i amb una blancor que els aparta del trio de Canet. L'enginy, la qualitat musical i les melodies enganxoses hi sobresurten també, tot plegat, revestit amb un cert deix naïf, fa que aquest fenomen sigui del tot recomenable i saludable per a la música pensada i cantada en la nostra llengua.

Coincidint de ple amb l'Anna i el Joan, els meus companys de seient al concert, ho vam comentar de retorn cap a casa tot caminant per agafar el metro; Va ser tot un plaer i un descans veure un Palau ple a vessar, embogit desacomplexadament amb un concert de música en català sense ni una bandera ni amb càntics soferts i amb negativitat. Fets com el d'ahir fa que encara existim, n'estic convençut, és precisament la normalitat que a mi em fa embogir, i segurament l'única via per guanyar i viure sent feliços en aquest dissortat país.

Felicitats Amics un cop més, i gràcies!