El Torrisme

Torrisme és il·lustració, torrisme és saber fer, torrisme és gaudir, torrisme és estètica, torrisme és tertúlia a l'Ateneu, torrisme és gastronomia... En definitiva, torrisme és una filosofia de vida que et marca una manera de ser i de fer. I us preguntareu què coi és realment això del torrisme, doncs bé, ho explicarem.

Torrisme és un neologisme provinent de l'univers pujolsià -Francesc Pujols i Morgades- que neix de la paraula torre, és a dir, gaudir i viure principalment en una torre. Tot i això, per als amants del torrisme, la definició pot anar més enllà d'aquesta condició. La clau de volta doncs, seria més aviat viure i veure passar la vida de la millor manera possible, d'una manera temperada, elegant, i per suposat amb comoditat. La traducció a l'estàndard mundial no deixa de ser el 'bon vivant', una persona que sap viure de la vida i que també s'interessa a bastament per la cultura en general a més de ser un curiós de mena. 

Un british al Tirsa amb bons amics, un arròs a la cabra de Mar a la Fonda Felip de Selva de Mar o una exquisidesa a l'Espai Kru de Barcelona. I per què no també un vermut en una bodega barcelonina, un passeig per algun racó de l'Empordà o un tast de vins al Celler de Can Roca. Vosaltres mateixos...

Us transcric la definició que el mateix Pujols explicava en el llibre Francesc Pujols Per Ell Mateix escrit pel seu deixeble, Artur Bladé. Esmentant a un amic polític seu que es deia Callén, diu el següent: [...] Ja de gran, el seu ideal era la -vida del torrista-, com ell deia, consistent a llevar-se a les dues de la tarda, dinar, jugar el tresillo, donar un tomb per la Rambla, sopar, retornar al cafè, parlar amb els amics, gastar alguna broma, ressopar i anar adormir a punta de dia; i el més bonic és que aquest programa va realitzar-lo en companyia de la senyora francesa, que amb els anys havia perdut bona part de les seves exigències i, com els savis, s'acontentava de poc. La torre, ja que l'ideal exigia una torre, Callén va fer-se-la a la Conreria, lloc deliciós.

Ja ho veieu, una mica d'aquí i una mica d'allà, el torrisme és heterodox i sobretot fuig de la massa, aquesta és la filosofia que ens fa feliços malgrat la incomprensió i el mal gust que ens rodeja. Perquè ja ho va dir Plató: "si els homes, en comptes de ser, per regla general, pobres i rucs, fossin rics i savis no hi hauria problema". (Pujols dixit).