dimarts, 1 de febrer del 2011

Heterodox

El passat dijous dia 27 de gener a tres quarts menys cinc de deu del matí, dins del meu cotxe i escoltant la ràdio, vaig resoldre definitivament un dilema socioideològic -qui diu resoldre diu tancar o descansar- que m'ha acompanyat durant molts i molts anys. El resultat va ser que, vaig descobrir definitivament que en aquesta qüestió de qüestions i davant de cada problema que crea la societat, em considero una persona multipolar. Ara pensareu que sóc una mica ruc i que aquest és un fet que li passa a tothom que té la capacitat de pensar una mica. Doncs no, jo penso que acceptar que un ve d'una tradició ideològica i social, però que fruit de l'estudi de la realitat natural i humana (sistema filosòfic genuïnament català) , els pensaments d'aquest poden modular depenent del context, de l'espai i el temps on transcorren els fets i les coses, és el que precisament a la societat li costa més.

És a dir, i per fer-ho fàcil, qui tota la vida i en tot moment -i n'hi ha molts d'aquests al món- es presenta i es defineix ortodoxament com un il·lús esquerranós, un tronat creient d'un sol Déu, o un insolidari i ranci conservador, segurament tindrà problemes existencials i sempre navegarà dins un pou de tristor i complexes, puix no entendrà que la realitat sempre s'imposa a la raó. Per contra, qui cregui que el jo com a individu lliure, pot estar a les antípodes de certs consensos socials, però accepta sense problemes i creu que l'equilibri comporta que hi hagi drets universals bàsics, sempre hi quant aquests es puguin modular davant de nous contextos i noves exigències socials, serà una persona que viurà un xic més feliç. Crec que arribar aquí costa molt, sobretot si ets una persona interessada pel fòrum social, altrament dit política.

Per fi puc odiar i estimar la societat alhora i pensar d'una manera o d'una altra -dins uns cànons peestablerts per mi- sense remordiments ni problemes de mala conciència. L'immobilisme d'un cantó i de l'altre massa vegades ratlla el sense sentit i el friquisme i fa perdre els papers a més d'un.

2 comentaris:

Josep ha dit...

Benvingut a l'EHPC.

Anònim ha dit...

L'INMOBILISMA IDEOLOGIC,QUASI SEMPRE DEGENERA EN VISERALITAT.
JUGANT AMB BCN.