Atrapats per tots cantons

Estem ben arreglats! Tant per dalt com per baix. La clàssica idiosincràcia liberal i cooperativa catalana està en perill i atrapada enmig d'un Estat ineficaç que ens va en contra per un cantó, i per un sistema socioeconòmic tirant a gandul i poc creatiu per l'altre. Intueixo però, que tot forma part d'un mateix cercle viciós amb cert tuf hispà.

Aquesta setmana hem tornat a patir una vaga bestial i encoberta d'un altre sector laboral barrut i sense escrúpols. Els maquinistes de la RENFE -de fet, parlar de RENFE ja és sinònim de desastre- han posat en escac la població civil per no presentar-se a la feina, l'excusa, era queixar-se per un cosa inqueixable; Em fa mandra i ni la vull dir perquè em fa vergonya dir-la. També és cert que la ineptitud de l'empresa -RENFE- ha ajudat a que els fets hagin anat pel camí del pedregar.

Tot plegat però, és la punta de l'iceberg d'un drama social que bona part d'Occident està patint. La resta del món ni saben del què parlem, perquè malauradament prou feina tenen per viure dignament, i aquí és precisament on rau certa vergonya aliena. Estem instalats en la cultura de la subvenció contínua, del parar la mà, de la vaga, de la gratuïtat, el rondinar i la comoditat mal entesa -una manera de ser molt poc nostrada per cert-. De fet, no estic descobrint la sopa d'all si dic que aquesta conjuntura ha estat una de les causants de la gran crisi que estem patint. Això sí, les sortides a la muntanya i a la costa, els cubates mirant el futbol, i les compres a l'IKEA vestint xandall, queden inalterats.

Una manera de fer que està a anys llum de l'enginy, del treball productiu, del crear empresa per fer moure el capital i de l'oci cultural. Hi ha gent per exemple, que ni es planteja l'ascensor social per progressar, i és per això, que crec que la confrontació rau en l'espera i la vaga vs. la recerca i el treball. L'exedent -sigui econòmic com cultural- i l'ànim golós desordenat ha trinxat una socialdemocracia que és necessaria, no en tinc cap dubte, però que en molts casos ha acabat banalitzant els serveis fins a fer-los insostenibles.

L'altra drama, tal com deia al principi, el tenim amb l'Estat que no ens correspon. Sembla ser que realment estant escanyats i acollonits, per això des de fa uns dies que ja han començat a desplagar el que serà la segona LOAPA de la democràcia. I començarant per atacar i desmontar un dels trets més característics del poble català: La manera de pensar l'economia. Uns trets molt diferents del latifundisme espanyol, que consisteixen bàsicament en l'estalvi i en crear petites caixes autònomes i repartides pel territori, que contribueixen a l'engranatge social i econòmic del país. Bancaritzar i espanyolitzar l'economia catalana és l'objectiu, i és per això que el govern de la Generalitat, haurà de mantenir-se ferm per defensar la nostra economia.

L'anterior govern -tot i els sucursalistes- va crear sistemes i lleis per a la defensa nacional, ara veurem si l'actual les aplica. De moment però, Duran i Lleida ja ha aplaudit l'intent de supressió de les caixes, i la vicepresidenta, Joana Ortega, ha aparcat el tema de les vegueries per continuar feliçment amb les províncies.

Estem ben arreglats!