Ara sí! Ara va de debò. Ara CiU haurà de demostrar si el seu discurs agosarat que li ha fet guanyar les eleccions és paper mullat, o si realment tenen el valor d'arremangar-se per plantar cara i cercar complicitats amb altres partits que aspiren a tenir un país normal, és a dir, independent. D'altra banda, el PSC pobrets, naveguen i ja no saben què és Espanya ni què és Catalunya, aniran pul·lulant per la política talment com morts vivents -gràcies, ERC!-.
Espanya té un problema, però, les seves estocades, siguin lidiades o polítiques, mai han agradat a Europa. Ja sabem que és un país que ha sobreviscut tota la vida gràcies a la testosterona i el sense sentit, per això quan està atrapat sempre es comporta com un nen petit sense xumet, brama pels descosits. El seu imperiet, però, ara tindrà dificultats serioses per imposar-nos el seu criteri carpetovetònic, la seva economia està al límit i nosaltres tampoc estem disposats que ens matin de fam (espero). Tal com diu la corranda d'en Titot, haurem de fotre el camp, els temps canvien, ja no s'hi pot fer res.
Aquests dies l'expresident d'Espanya Jose Maria Aznar ha dit una gran veritat: L'Espanya de les autonomies no és viable. Fora conyes, i per molt que alguns il·lusos catalans es posin les mans al cap, això és una veritat com un temple. Espanya ara mateix, ficada encara al pou de la crisi econòmica mentre la resta del món ja se'n surt, és un ens inviable precisament, i en part, per les duplicitats administratives que té, una organització territorial -les autonomies- creades expressament per aigualir la catalana i la basca. És a dir, han caigut a la seva pròpia trampa.
Aznar té tota la raó del món, i no és ironia; Espanya no funciona i, en conseqüència, ha de deixar de cedir tant a les autonomies per ser autènticament ella mateixa; altrament té un greu perill de no sortir de la crisi. Malauradament, els que encara no ho veuen clar, i considero que sempre ha estat el gran engany d'Espanya i de Catalunya, són els federalistes espanyols i catalans; ells, amb bona fe i amb cara d'angelets, això sí, són els culpables de l'agonia interminable que pateix aquest Estat, del bon rotllo mal entès i imposat, els il·lusos que sense pretendre-ho han fet malbé la convivència a la Península. Tan bé i tan tranquila que estaria la gent separada i amiga, fent negocis i enriquint-se amb un somriure a la boca... Doncs no! Junts i enfadats!
El federalisme -i el regionalisme- tan cofoi i marrà alhora, amb aquell aire de superioritat que sembla que t'hagin de perdonar la vida perquè ells tenen la raó absoluta, quan són els culpables del mal viure per haver ficat la banya en una cosa impossible, ara, poden arribar a ser també els responsables de l'esfondrament econòmic i moral del Regne d'Espanya. L'Espanya autonòmica no és viable en un Estat on no s'entén de diferències i on no se sap administrar bé la riquesa. I mentre algú encara vulgui dessagnar més Espanya en nom del bon rotllo i d'un enteniment que mai ha existit ni existirà condemnarà Espanya al plor infinit.
Si jo fos espanyol votaria Aznar, perquè és l'únic que pot salvar Espanya, ell té les coses clares i ell pot salvar econòmicament Espanya, un país que sempre ha necessitat -ho porta al seu ADN- ordre i mà dura. Aznar pot treure Espanya de l'error federal precisament perquè té les coses clares, el federalisme pot ensorrar Espanya precisament perquè vol una cosa impossible.
Mentrestant, nosaltres, tenim l'última oportunitat de marxar d'aquest submón, ara sí, és el moment, està escrit a tots els manuals d'història i política; els canvis reals només apareixen en moments d'autèntica crisi econòmica i de desencís estructural.
Per supervivència: Adéu Espanya!
1 comentari:
www.comentalsostres.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada