I per fi ha petat...

Senyores i senyors, això ha petat, sembla que comencem a veure la llum. Hem d'estar atents però, perquè tot apunta que ens esperen més sorpreses. La relació de Convergència amb el cas Millet comença a ser una realitat fefaent, ja hi ha massa evidències i informacions que es poden provar i que desvelen les comissions que CiU podria haver-se embutxacat directa i indirectament per part del Palau i del delinqüent confès Millet. El fet que aquestes informacions ja no només hagin sortit de El Periódico sinó també de La Vanguardia, ha fet que a més d'un li comencin a venir tremolors preocupants.

Es podia entendre que la Comissió d'Investigació del Parlament (entendre perquè el poble no té tota la informació que tenen els polítics i perquè rondinar és el seu estat natural) fos una sortida endavant del perjudicat tripartit per fer caure CiU, fins i tot es podia sospitar que s'inventés per tapar altres corrupteles del país que, per altra banda, ja estant molt avançades judicialment, i per tant, no necessitarien un procés paral·lel com el del Parlament (fàcil d'entendre i lògic, no?). Ara, malgrat la poca paciència i la por d'uns quants, i amb només un mes de vida, l'existència d'aquesta Comissió està demostrant que té tot el sentit del món, que el cas Millet vinculat al finançament irregular de CiU és tan greu i remou tant l'oasi català, que ni el jutge s'atrevia i/o podia investigar a fons l'assumpte, i és precisament i simplement aquesta, la feina que li van encarregar a la Comissió, tant simple i senzill com investigar i arribar fins al fons per ajudar al jutge i clarificar la vida pública, un fet absolutament normal i madur en les democràcies avançades. No ho creieu?!

Hi ha un fet, però, que em preocupa enormement, que jo batejaria com a "síndrome Berlusconi"; el fet és que una bona part de la societat estigui vacunada i resti indiferent a tots aquests escàndols, amb l'agreujant que aquesta gent estigui patint la crisi i no trobi injust que uns quants poderosos s'aprofitin de l'stablishment. Així ho ha escrit magistralment en Jordi Muñoz a l'Avui: Per què és tan difícil que la corrupció tinga grans efectes electorals? En primer lloc, perquè la percepció que en tenen els ciutadans està sovint distorsionada per les pròpies preferències partidistes. És allò tan vell de veure la palla en ull aliè però no la biga en el propi. La corrupció dels nostres sovint no ens la creiem o, en tot cas, tendim a minimitzar-la o justificar-la.

Per altra banda, el sr. Puigcercós l'encerta quan diu que la comissió d'investigació parlamentària ha forçat el jutge a decretar presó per a Millet i Montull. També quan ens anunciava fa un temps en una trobada informal, que la immunitat de certa classe política regionalista amb hipoteques a Madrid (tan polítiques com econòmiques, recordeu els tractes de CiU amb el Florentino Perez i les Koplowich) , s'havia d'acabar d'una vegada per totes en aquest país, i ERC no faria la vista grossa per a ningú. Qui calli davant d'això simplement atorgarà.

Amb sinceritat, a mi em sap greu que un partit on hi conviuen molts patriotes i independentistes passi aquest mal tràngol, això no suma sinó que resta, i fa por que tot això es converteixi en un serial mediàtic groguenc. Però els temps de les vaques grasses per mantenir la poltrona i l'autonomia de fireta s'han acabat, per això CiU no es pot presentar un cop més davant la població sent la mateixa d'abans, que faci el salt polític i sigui sincera o tornarà a enganyar a una bona part dels catalans.

Loading...