Sant Joan! Solstici d'estiu! Festa nacional dels Països Catalans! Tot això, i les ganes de sortir al carrer, d'anar al jaç tard i de viure la catalanitat (la nostra manera de veure la mediterranietat), és l'essència d'aquests dies, i val la pena aprofitar-ho. Viviu-ho!
Des d'aquí doncs, hi vull contribuir amb dos petits auto homenatges. El primer és, com podeu observar, un canvi significatiu en el disseny d'aquest bloc, renovar-se o morir diuen, és el que s'ha de fer per no caure en la rutina. Espero que us agradi i que us hi sentiu còmodes llegint-lo. Un bloc que porta ja dos anys en funcionament (una petita aventura per a mi), i que ha experimentat més de 28.000 entrades amb uns 250 seguidors fidels mensuals. Modest però viu i un xic emprenyador, que és en definitiva, la sal de la vida.
L'altre homenatge el vull compartir amb vosaltres. És, i no podia ser altra cosa, que la cançó surrealista i pujolsiana per exel·lència que resumeix i crea l'aureola perfecte i precisa per aquesta nit tant nostrada i màgica. Bona revetlla a totes i a tots!
El setè cel del gran Jaume Sisa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada