IX legislatura. Back to the 90's

Senyores i senyors, demà si no hi ha un daltabaix al país tindrem nou president de la Generalitat, el 129è de la història. En aquest mateix sentit, la setmana passada vam aprovar el Parlament de la IX legislatura després de la dictadura feixista espanyola. Val a dir (i em remeto al brillant Junqueras) que, malgrat la situació d'acomplexament nacional que encara vivim, el fet actual de no estar immersos en situacions bèl·liques fa que el pòsit de convivència i recuperació nacional que estem deixant augmenti any rere any, i això no és res més que positiu per a la nació catalana. Als nostres enemics els costarà cada vegada més fer-nos desaparèixer.

Si entrem però, en la nova configuració de la cambra legislativa, que és en definitiva on es cou el brou de la política catalana, fixem-nos que no hi ha res més desolador que veure un Parlament constituït d'aquesta forma tan monolítica i provinciana, però sobretot una mesa tan decadent com la que ha quedat. Fixeu-vos-hi bé en els logos dels partits que hi floreixen, reflexioneu amb el cor a la mà, amb humilitat i, just després, penseu si això és un avenç o un retrocés. Ja hem començat a veure per exemple, com les pot gastar CiU, blindant un lloc a la Mesa per al partit de Fraga i Vidal-Quadras en comptes de donar-lo al de Macià i Companys. Ells podien, però no han volgut. Gràcies sobiranistes de CiU!

Veurem doncs què passa amb aquesta nova CiU, cap a on tira i fixa les seves prioritats. Algú em podria dir o alertar que la CiU d'ara no és la mateixa que la d'abans, i jo el contestaria que té raó, és cert, la cúpula dels nacionalistes és més sobiranista que mai, i aquest, és un fet evident i positiu fruit de la batalla guanyada pels independentistes durant els últims 8 anys on s'ha posat el dret de decidir sobre la taula, a la centralitat política. Però... El sobiranisme de CiU és sòlid o és de façana? Seran ferms alhora de defensar i aplicar algunes lleis històriques pel catalanisme que el govern anterior va iniciar? El noi de la Franja, el reconegut patriota Duran i LLeida -responsable de la negociació amb l'Estat-, aguantarà la pressió de l'Estat en el moment clau? Mama por!!!

Em preocupa doncs un cert regust de tornada al passat, no hi puc fer res, l'actualitat m'empeny a considerar els últims imputs que m'arriven i em fan tremolar; l'unionisme radical, per exemple, content perquè ara hi ha una presidenta del Parlament no independentista, Wikileaks ensenyant-nos com el cònsol nord-americà estava realment preocupat per la deriva sobiranista del passat Govern (el d'ara se suposa que no), i en definitiva, el govern espanyol encantat amb la tornada CiU al govern, i respirant per fi tranquil, després d'haver fotut fora l'independentisme del govern i haver trencat momentàniament el somni d'una esquerra nacional catalana. Em fa tot l'efecte que la sociovergència serà addicta al pont aeri.

I ja que parlem de l'Estat, estic content perquè ara se li pot obrir d'una manera ofensiva i per fi no violenta altre cop el conflicte basc. Si realment es confirma una treva definitiva de l'organització armada basca, i per tant, l'entrada amb força un altre cop de l'esquerra abertzale a l'arena política, no només se li acabarà la moma al PSOE i el PP basc, sinó que el dret a decidir retronarà amb força altre cop al nord de la Península.

Realment, tot plegat, una tornada als 80 i 90 en tots els sentits, fins i tot potser amb la basquitis que poden recuperar certs sectors tronats de l'independentisme nostrat. Ufff... Quina mandra!
La nova Mesa del Parlament de Catalunya.