El Jin Jan català

Els meus amics i la gent que m'estima saben perfectament que sóc un rara avis pel que fa als gustos geogràfics, a les tendències i si molt m'estires, fins i tot a la política. Vull dir que, més d'un i d'una m'ha sentit dir que detesto i/o em sento còmode tant a comarques com a la urbs, és a dir, que a vegades em sento atret per les formes i les maneres de fer del món rural i de la muntanya catalana (expressió vayrediana), com també amb les més modernes de la ciutat. Els snobs tiquis-miquis m'agraden i no m'agraden, talment com els rondinaires de bar de poble curts de mires. És una complexa manera més d'aprofundir en la idea tant catalana de l'anarcocarlisme, la d'agafar el millor de cada lloc de la nostra idiosincràcia.

Partint sempre d'una catalanitat insubornable i d'unes idees liberals pel que fa a la societat i la moral, i intentant sempre actuar en relació a la realitat que m'envolta, el món i les idees les veig sempre modulant, i modulant em sento sempre per no caure en l'ortodòxia més tronada. Les idees d'en Pujols sobre la filosofia i l'estètica septentrional i meridional que recauen en la justa mesura temperada en la nostra terra, i en el mateix sentit, el fet de veure com la conjunció del seny i la rauxa es reitera al llarg de la nostra història, em fan ser d'aquesta manera tant justa i contradictòria alhora.

Tot plegat doncs, em fa pensar en la magnífica cançó de l'últim disc del Roger Mas titulada, Tanco els ulls/Obro els ulls, la lletra s'adequa a la perfecció al que sento i sóc, ni d'un cantó ni de l'altre, sempre partint d'una base però, i depenent de la realitat del moment. És com un respir i un bàlsam, és el que fa molt de temps penso i em costa tant de trobar en altres éssers humans; la contradicció sòlida.

Aquí la teniu:

N'estic fart,
del nihilisme urbanita,
de les ulleres de pasta,
del setciències de bar
i de l'orgull pagès.

No en puc més
de les mentides dels progres,
dels rancis de l'altra banda,
dels gurús orientals
i dels profetes del canvi climàtic.

Tanco els ulls i només veig voltors, i el ressol.
Obro els ulls, obro els ulls i veig la dona de la presó.

Bon any!