El martell convergent

Infern vs. claror, la foscor del pou vs. la llum al final del túnel, descontrol vs. seriositat, desgovern vs. govern fort, irresponsabilitat vs. responsabilitat, independentisme arrauxat vs. catalanisme d'ordre, incompetents vs. professionals, traïdors que heu fet president un xarnego vs. catalans impol·luts, seny i rauxa vs. només seny...

Aquest és el discurs, si voleu simple i clar, però efectiu, que com un martellet ha anat repicant incansablement dia a dia, i des del primer dia del govern catalanista i d'esquerres, dins les ments dels ciutadants de Catalunya. Un sistema realment eficaç i implacable, a vegades cínicament intencionat, que tot el món convergent ha practicat com a norma general i ha repetit fins a la sacietat, aconseguint d'aquesta manera empastifar totes les capes i ens socials i comunicatius del país. Han convençut a milers i milers de persones habitualment allunyades de la política, i també entrar com una taca d'oli al nou independentisme. Fins i tot, m'atreviria a dir que a propis militants d'altres formacions polítiques també, creant així una sistema continuat desmoralitzador.

No ha servit de res i ha estat en va, malgrat dificultats i errors, que aquest país durant els últims 8 anys hagi estat capaç de realitzar una sacsejada democràtica i materialitzar avenços socials i nacionals poc imaginats abans pel catalanisme històric. Ni que el govern de Madrid, junt amb els grans poders econòmics tant catalans com espanyols, s'hagi incomodat de valent amb el fet que amb només un 14% independentista es condicionés un govern socialista, i ni tant sols que la nova Oficina Antifrau pugui desemascarar autèntics desfalcs econòmics. Per CiU i els seus acòlits, amb l'inestimable ajuda de l'independentisme express, tornar al govern era una qüestió de vida o mort. No podia ser que uns indesitjables niñatos amb uns impurs al capdavant governessin el seu cortijo i, per això, la seva insistència de l'estat de la qüestió sota el seu punt de vista a la societat ha estat letal, formidable, impecable. Em trec el barret.

Que el tripartit (fixeu-vos que des del primer moment han menystingut la formula govern de la Generalitat) fos el mal de tots els mals i que qualsevol fet o llei (encara que fos beneficiosa pel catalanisme) que es realitzava fos considerada un problema per a la societat, ha aconseguit i aconseguirà una cosa tan despreciable i perillosa per la salut mental com que CiU ocupi amb pràctica majoria absoluta durant els propers 8 anys (pel cap baix) tots i cadascun dels poders públics per administrar la població, un fet que sempre s'ha criticat i s'ha titllat com una limitació per a l'ambició necessària i poc plural políticament. Lícit, això sí.

Per acabar-ho d'adobar i fer contents als convergents, només faltaven les declaracions del ressentit i singular personatge Héctor López Bofill: "SI serà la força en la qual conflueixi el projecte central en defensa de l'estat propi un cop ERC, sense lideratges i sense credibilitat, entri en la descomposició definitiva". Bravo! La veritat és que amb mentalitats així de rabioses i plenes d'odi serà impossible assolir la independència, fiqueu-vos-ho al cap. Si a aquestes alçades, després de passar de 21 a 14 diputats independentistes al Parlament, encara no s'ha entès que l'independentisme no pot, ni ha de créixer a base d'un altre independentisme, sinó gràcies a esgarrapar sensibilitats fora d'aquest, és que o algú està sonat, o és un antipatriota. El tema és: Ser sempre els mateixos, però amb diferents collars, o augmentar suports. Sembla ser que per l'inconscient del López Bofill, l'independentisme no ha de créixer sinó canviar-li la marca. Que Déu ens agafi confessats.