Felicitats arenyencs!!! No podia començar de cap altra manera tal dia com avui, després de la jornada històrica d'ahir en aquest poble del Maresme. És el primer cop a la història de Catalunya que a uns quants dels seus habitants se'ls hi formula una pregunta així.
Fets com els d'ahir, fan que a molts analistes polítics se'ls hi enfonsi tots els seus fulls de ruta i tota les seves teories de país, fins hi tot, crec que a nosaltres mateixos (els independentistes de pedra picada), ens ha sorprès com ha anat tot plegat. Ho comentavem l'altre dia amb l'amic Miquel Macià a Vic; els canvis polítics en la política moderna poden tenir girs inesperats, els règims, els països i els seus models poden canviar de la nit al dia. Ell em posava l'exemple del mur de Berlin que es va ensorrar i darrera d'ell tota una nefasta visió de la vida, sense que ni els soldats allà presents tinguessin temps ni d'anar a pixar. Ziiiiiiu... vist i no vist.
Doncs bé, ahir a Arenys de Munt no és que passés quelcom per què avui visquem millor, el que va passar és que aquest poble s'ha erigit com a punt d'inflexió i de partida per a molta gent i sobretot per als partits polítics. No tot pot ser igual després que el gran tabú de la societat catalana es portés a terme sense problemes. La independència ja no porta banyes i cua per a molts regionalistes, sinó que es presenta ben viva i alegre, i això no té preu.
Per què ha passat tot això? Doncs perquè a Arenys hi ha hagut uns polítics ferms que han fet tornar per un dia la dignitat a la política, i sobretot perquè l'Estat espanyol, fent gala de la seva nul·la intel·ligència, s'ha comportat com un garrulo, com un quinqui, i és clar, ja se sap com acaben aquests espècimens; a la presó, punxant-se, pegant a la dona i barallant-se pels llocs, vaja... perdent a la vida.
Per tot això, faig una crida al sobiranisme català perquè actui i traçi una estratrègia amb el màxim rigor, intel·ligència i unitat, davant el repte que se'ns ha plantejat. No m'agradaria veure a partir d'ara dins al gran ventall de diferents postures que hi ha al nostre sobiranisme, com als uns els hi comença a tremolar les cames i als altres vulguin tirar pel dret sense rigor i fora del sistema. Serenitat companyes i companys, que el país és molt complex i Catalunya no és només Arenys de Munt, també existeixen Bellvitge, el Raval, Ca n'Anglada, Balàfia, Ca n'Espinós o Zona Franca.
Tal com deia la magnífica pancarta de les CUP entrant a Arenys de Munt: Perquè tenim seny, independènSia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada