La Catalunya decadent

Hi ha aliments que si no els poses a la nevera es podreixen. La majoria dels vegetals si no els regues es moren. Doncs bé, en aquest dissortat país hi comença a haver un estat mental, una manera de ser, una ideologia i uns personatges que estan de davallada, la seva raó de ser ja trontolla i el què és pitjor, el seu ridícul ja és vox populi. Ho observem aquests dies com els representants de la Catalunya petita i poruga seuen al banc dels acusats (Millet, Nuñez...), o com la prensa amiga i els seus periodistes de baixa estofa fan els impossibles per desbancar el millor president de la història del Barça amb pures foteses (serà que tot això és per tapar el debat sobiranista que tenim actualment?).

Aquesta patuleia que ha governat i s'ha ventilat el país durant els últims 30 anys (ei, encara en queden molts, malauradament), que jo he definit moltes vegades com a sociovergència, però que en definitiva el terme que millor els hi escau és el de vassalls regionalistes, està en decadència i estèticament ja fan pudor a trasnochat. És tot un ampli moviment que va sorgir de les cendres del tardo-franquisme i que abraça des de la gauche divine, passant pels filolerrouxistes, pijo-progres i post-comunistes, fins al regionalisme carca montserratí que ha flirtejat masses vegades amb la dreta espanyola. Està clar que encara queden molts Josés Antichs i Periódicos que es vanten de controlar-ho tot, però és molt significatiu que els arguments de por que fa servir questa gent per trinxar l'independentisme siguin calcats als de fa tants i tants anys, no hi ha evolució. O per exemple, també ho és que a l'esquerra regionalista cada vegada li quedin menys intel·lectuals de pes per defensar la seva farsa del federalisme peninsular. El seu gran avalador, en Xavier Rubert de Ventós ja fa temps que va pujar al carro del sobiranisme, i l'últim llibre que es pot considerar un estudi nou en l'ideari socialista és el del gran i conegut filòsof i intel·lectual Miquel Iceta, que no deixa de ser un refregit dels seus penosos últims articles a la premsa.

Doncs això, ara mateix hi ha ideologies que cotitzen a la baixa i n'hi ha que a l'alça; la causa per a la llibertat nacional de Catalunya, amb mètodes cívics, moderns i democràtics, sempre ha estat una causa noble, malgrat aquestes rates ens tractin de radicals i infantils, però el millor de tot és que aquesta causa comporta la força de la raó enfront les excuses barates dels provincians, o sigui dels vençuts mentalment.

Ara hi ha un tren nou de trinca, però que ve de molt lluny que es diu independència, ara l'avantguarda es diu independència, ara el regionalisme, per no dir l'espanyolitat, és friqui i passada de moda, i l'estètica moderna es diu independència.

Evidentment les CUP i ERC i l'entorn sobiranista ja hi són a dalt des de fa temps, Convergència hi té un peu, enhorabona i benvinguts, els sociates, potser no tots, ja l'han perdut, de fet no havien ni comprat el bitllet, només falta veure el lamentable espectacle (amb cara de pomes agres inclosa) que estan protagonitzant els alcaldes i dirigents del PSC boicotejant la mesura més democràtica que es fan i es desfan: Consultar el poble.

La riallota del país i de l'article com sempre se l'enduen els d'ICV, aquests en teoria estaven dalt del tren i han saltat quan estava en marxa per anar a collir floretes, no fos cas que perdessin el poc poder que els hi queda. Un fet insòlit el d'aquests noiets i noietes.

Definitivament el centre polític, que no ideològic, de Catalunya es desplaça a marxes forçades cap al sobiranisme, o sigui cap a la normalitat.

Bon cap de setmana!