"No és un aixoma matemàtich, ni un article de fe, ni un dogma religiós, que Catalunya puga a tornar a ser un Estat com en temps dels comtes, y una república. ¿Qui posa barreras á la inmensitat del mar ó cadenas á las alas dels vents?"
Josep-Narcís Roca i Farreras. L'Arch de Sant Martí núm. 172, 25 de juliol de 1886.
(Primer teòric de l'independentisme català).
4 comentaris:
Ho dic seriosament: comenceu a guardar records de l'època colonial, que els col·leccionistes les pagaran a bon preu.
Això s'acaba. Més lentament del que jo voldria, però més ràpid del que molts es pensen.
Eric,
Deixa'm dir que els suports a la consulta d'Arenys de Munt es poden canalitzar per Internet; si us plau, entreu a les adreces:
http://vullvotar.cat
http://www.vilaweb.cat/vullvotar/
index.php
http://vilaweb.cat/vullvotar/
llistat_firmes.php
Moltes gràcies: ens veurem a Arenys!
En la línia del comentari del Josep, ahir el Miquel Calçada va dir durant la gala de presentació de la programació de TV3 que tornava Afers exteriors amb un capítol sobre Guinea Equatorial, i va afegir: "la primera Comunitat Autònoma". Mira, em va fer gràcia. El que em dol és veure com la Diada s'entén com la commemoració d'una derrota quan ho és d'una lluita. Hauria de ser una jornada festiva, alegre, de disbauxa si es vol, amb multitud d'actes per gaudir-ne del sentiment comú a tots els nivells i criteris. Hauríem de ser capaços de demostrar al món que no només som catalans sinó que estem contents de ser-ho, malgrat tot. Després veus les imatges que recullen els mitjans de comunicació (els d'aquí els primers), i en lloc de destacar el sentiment compartit, es dediquen a ressaltar els mals rotllos, que si la Noa i els d'Iniciativa (quin desastre de cantant i de partit), que si els conflictes laborals (després no els hi tornaran a fotre cas si no li calen foc a la fàbrica). En fi, una diada més i el nostre poble tant deprimit com sempre. Per això consultes com la d'Arenys de Munt, comentaris com el del Miquel Calçada, i els vostres, Eric i Josep, són tant necessaris i encoratjadors. O així m'ho sembla, vaja.
Bona diada
Àlex
Gràcies per la part que em toca, Magic Pop.
Publica un comentari a l'entrada