dimarts, 29 de setembre del 2009

Els informes


La mediocritat de la plebs no té límits, l'important és perdre el temps en foteses que no aporten res i desvien l'atenció, mentre tenim el tema de les consultes a sobre la taula. Ara se'n fa una bola neu d'un tema que s'ha fet i es farà tota la vida a tots els governs del planeta. Que un govern faci informes sobre la vida i la societat que ens envolta és el més normal que et pots tirar a la cara, i si no t'agrada, marxes a una illa del Pacífic i fas la teva vida allà sense que ningú t'emprenyi (bé, ni així estaries tranquil).
Pobrets, hi ha gent que es pensa que ha descobert la sopa d'all ara, i criden a la forca als responsables, no serà perquè qui ho fa és el govern català? Ja sabeu que el que faci el govern català sempre estarà mal fet, mentre la resta dels governs del món fan i desfan a la seva manera. És curiós veure la gent que es queixa i es posa les mans al cap, mentre intueixo que si ells fossin els governants farien exactament el mateix, bé, jo us asseguro que ho faria a bastament. Crec que és una pràctica normal i fins i tot necessària, sempre i quan no posis en perill i retallis la llibertat d'expresió de l'individu en concret, com passa i és una pràctica habitual als règims de terror i totalitaris.
Que potser la Rahola i el provincià Puigverd tenen coses a amagar o els hi han tapat la boca? No oi? doncs no passa res. Qui tingui coses a amagar doncs que les amagui i que procuri que el govern no l'enganxi, i punt final.
A més, hi ha informes (dels "inutils") que s'han fet per obligació de llei.
Més treballar i menys rondinar.

1 comentari:

Magic Pop ha dit...

Com ben bé dius, els informes és un dels costums més extesos entre l'administració, d'aquí i d'allà. Serveixen per moltes coses, fins i tot per pagar favors, no necessàriament il.legals, a empreses que d'altres formes serien difícilment justificables, únicament per defectes de forma. No cal que ens escandalitzem tant. Ni els ha inventat el nostre govern actual ni necessàriament són estratègies maquiavèl·liques. Així que companys periodistes, millor parem atenció a altres qüestions més importants per al país. Al final resultarà que el que ens dol de veritat és no estar a la llista, ni blanca ni negra. Tal i com estem, escarafalls personalitzats, els precisos.

Com sempre, Eric, tot un encert, el teu comentari.

Salutacions
Àlex