dimecres, 2 de setembre del 2009

Pros i contres a Arenys de Munt

A la bonica població d'Arenys de Munt s'hi ha muntat un bon pollastre, un pollastre que pot sortir bo o esgarriat.

En aquesta consulta, que no referèndum, hi ha pros i contres, certament com en totes les coses d'aquest món, però sobretot penso que aquest fet hauria de servir per fer un pas més endavant fruit de la intel·ligència i el saber fer. M'explicaré.

Que no és vinculant i no serveix a la pràctica i tècnicament per a res ja ho sap tothom (o espero que ho sàpiga), i que per tant, pot haver-hi el risc que tot plegat quedi com una ejaculació més del perdut poble català, això és evident (l'independemntisme nerviós estarà satisfet, això sí). Però està clar que res del que es fa queda en va, i tal com va passar amb el mig milió de signatures per les seleccions catalanes i les dues grans manis de la PDD (per citar només tres exemples), que van servir com a mínim, o com a màxim, per crear debat, ambient i il·lusió, aquesta consulta del dia 13 també serveix per això i com a màxim per a dues coses que considero importants:

Una, que per fi des d'un organisme oficial s'organitza una consulta democràtica i normalitzada sobre la independència de Catalunya, i el sol fet de normalitzar això ja és una petita victòria. Està clar que ja s'han encarregat que aquest fet normal i natural s'aigualeixi a través d'amenaces (els espanyols només entenen aquest llenguatge), per això demano a tothom que vagi en compte en caure en provocacions inútils, només serviran per desvirtuar aquest acte de normalitat. I la societat és poruga, ja ho sabem...

I dues, considero que, malgrat sigui la cúpula d'ICV i de CiU, i el seu entorn de negocis, els més reticens i covards per portar a terme a nivell nacional aquesta unitat pel dret de decidir, el que han aconseguit els polítics d'Arenys de Munt és envejable i dignificador per a tota, i repeteixo, tota la classe política catalana que s'entesta a ser més partidista que el partit. Ara i durant tota la història de la nostra nació només hem avançat quan hi ha hagut unitat.

Més enllà d'aquestes dues consideracions, penso que després d'Arenys no ens podem permetre el luxe d'anar fent invents del TBO per anar deixant la pixaradeta ara aquí ara allà, i en conseqüència, esmerçar tots els esforços mentals a fer un referèndum potent i legal a tot el Principat dins la Llei de Consultes que ja està en tràmit al Parlament. Una llei que tampoc ens serveix de res tècnicament perquè l'Estat espanyol té l'última paraula, però que us asseguro que el xoc i l'impacte polític i mediàtic tant aquí com internacionalment seria 1000 vegades major que el del dia 13.

Demano doncs, als líders intel·lectuals del sobiranisme, que treballin per fer entendre als precoços de l'independentisme que només amb la unitat (de partits i societat civil), transversalitat i intel·ligència es pot avançar seriosament cap a la sobirania.

PD: De totes maneres, vull felicitar, per la seva valentia, a la CUP, ERC, Independents, MAPA i CiU d'Arenys de Munt. Jo hi seré el dia 5 al míting (em fa gràcia perquè el 75% dels ponents són molt propers a mi), i el dia 13 a donar suport. Endavant!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

I quina és la teva proposta? Seguir aprovant pressupostos contra nosaltres mentre ens sadomitzen?
Això és més potent?
Quina unitat? Amb dos partits castellanistes per ofegar el país i engreixar un partit suicida i plagat de gent mediocre i pèssima?
Caram!

Eric ha dit...

Caram Anònim el teu sentit d'únitat brilla per la seva absència. Segur que amb critèris com els que exposes no construiràs res amb ningú.
La meva proposta? Si llegeixes bé segur que la trobaràs, vinga fes un esforç que segur que la trobes.

Anònim ha dit...

Osti Eric, qui t'ha vist i qui et veu,
parlant des d'aquesta mena de superioritat dels qui anomenes "independentistes nerviosos" i "precoços",
per què vas tan de sobrat?

Eric ha dit...

Hòsti Anònim, almenys jo donc la cara i escric el que penso.
Si haver militat durant mitja vida amb inombrosos actes, reunions, escrits, aplecs, amics i coneixences de tots els àmbits de tot l'independentisme vol dir anar de sobrat simplement per creure que la revolució s'ha de fer amb unitat i intel·ligència i no rondinant tot el dia i tractant de traïdors als que no proclamen la independència demà mateix com per art de màgia, doncs sí sóc un sobrat. Ves-hi tu també, t'ho recomano.

Salut i pàtria!