Ja tenim la 21a edició del Mercat de la Música Viva de Vic al sac, i la veritat és que no puc fer res més que felicitar a tota la gent que hi ha estat involucrada. Un bon any, sí senyor! Jo, malauradament l'únic dia que hi vaig assistir (la feina!!), el vaig poder gaudir, divertir-me i frapar com pocs anys. La vesprada va començar amb lo Belda amb la senyoreta Sílvia Ricard, original, enginyós i divertit, tal com és ell. Bé, paro perquè se'm veurà el llautó. Tot seguit ens vam desplaçar al Vigatà on el gran astre intercomarcal Quimi Portet, presentava el nou treball. Què us puc dir d'ell que no sapigueu ja, doncs... mira, saps què? llegiu aquesta entrevista a l'Avui i ja n'hi haurà prou: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/_8220_qui_no_es_extremista_es_un_irresponsable_8221_70386.php. Bé, l'actuació fou genial, senzilla, i amb la dosi perfecte de surrealisme, tot embolicat amb uns mig -tempos (marca de la casa) molt ben travats. A més, hi ha quelcom que enganxa i el fa singular, és l'aureola catalano-surrealista que desprèn a dalt l'escenari i la seva sornegueria tant nostrada. Ho comentàvem amb l'excel·lent companyia que tenia al costat; podria ser tranquil·lament un bon grup anglosaxó, però un grup més. El què el fa especial i proper però, és exactament això que acabo de comentar.
Sense ni temps de sopar, vam enllaçar amb els Mazoni a la Plaça Major. Senzillament explosius, un gran concert. El Pop català està d'enhorabona amb grups com el d'en Jaume Pla. Si això segueix així, el Pop català, versió indie, tindrà llarga vida.
La festa va acabar d'allò més bé a la sala VIP del Mercat, bona gent i bon ambient, ballant sense parar amb els Balkatalan Experience, el millor grup per aquell precís moment.
Quimi Portet. Homes i dones del cap dret. O l'exemple de com fer un gran video-clip amb quatre duros. Felicitats Xef per la part que et toca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada